Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Libertat, escrivi ton nom

Disc dels cants de libertat interpretats pel cantautor còrs Antoine Ciosi
Disc dels cants de libertat interpretats pel cantautor còrs Antoine Ciosi
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Los occitans noirits coma ieu de cultura francesa auràn reconegut amb lo títol lo començament d'un famós poèma de Paul Éluard, escrich dins lo contèxt de la resisténcia a l'ocupacion nazi. Los catalans saupràn que lo poèta francés l'abandonèt sa musa Gala, que se maridèt puèi a Salvador Dalí.

Sovent pensi a mos rèire-oncles argerians d'origina malhorquina, Joachim e Wilfried -nom estranh per un filh de malhorquins, saique-, que luchèron totes per lor ideal de libertat. Wilfried moriguèt jove, mas coma ciutadan del país ont èra nascut e que se decidissiá pas a quitar; Joachim el aguèt de se n'anar viure a Marselha, quand lo regim nacionalista arabi èra vengut tròp dur pels europèus. Aguèron pas lo meteis destin, mas se volguèron liures, e avián comprés la realitat coloniala.

Los occitans nos vesi maites còps devesits, mas nos cresi portaires de libertat.

Volèm èsser liures de parlar e escriure nòstra lenga ont que viscam en Occitània. Volèm que nòstres mainatges decidiscan qual son, que pensen lor istòria e lor cultura, e non pas que seguiscan sens chifrar la non-pensada impausada de París estant dins de gabinets ministerials o de conselhs d'administracion d'entrepresas.

Necessàriament, sèm antiautoritaris, perque es un estat bonapartista, doncas autoritari que nos impausa sa lenga, son accent, son economia, sos interèsses que desertifican nòstras campanhas, vuèjan nòstres vilatges, encerclan nòstras vilas de laidas e unifòrmas zònas comercialas, o barran nòstras estacions ferroviàrias per que de París estant siá mai facil d'anar a la mar o a la montanha.

Cèrtas, çò me diretz, i auriá pas una contradiccion nòstra que nos menariá a bastir un autre estat que copiariá França, los Estats Units o l'URSS? I auriá pas una contradiccion nòstra se cercàvem d'impausar nòstras valors e nòstra cultura a una societat que las parteja pas pus?

Devèm pensar a aquelas possiblas contradiccions, per defugir las errors que ne sèm victimas nosautres. Totun, portam amb nosautres l'amor del país que i sèm, e perque l'aimam, volèm que decidisca delà un òrdre economic devastaire que nos despossedís a totes de nòstra istòria, de nòstra cultura, de la realitat sociala de nòstres territòris, de nòstres ligams amb nòstres vesins. A l'impersonala piramida que nos desira consumaires, e sonque consumaires, opausam de cercles jonches a d'autres cercles, de vesinanças que trabalhan ensems.

Libertat, escrivèm ton nom; Occitània, escrivèm ton nom.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
9.

Volèm èsser nosautres a nòstra ! Naturalament...

  • 3
  • 0
Hilhòt
8.

#7 òc, hòrt beròi conde. Per jo aquera libertat que m'arribè drin a drin a mesura que hasi mia lo gascon e qu'ua identitat e's hargava au dehens de jo, qu'alandava e enradigaçava en medish temps la mia identitat sancèra. Qu'ei la diferéncia enter libertat e libre arbitre dont parlavi. Bessè qu'arren n'escad shens causa, o au mensh causas enclinantas, mes aquò n'empacha pas de poder estar libre per'mor que'ns podem desalienar, parar las enganas, e créisher.

  • 1
  • 0
Fabre Muret
7.

A prepaus de libertat. Me remembri d' un sentiment estranh que me tombèt sus la clòsca coma una evidència , un còp arribat a Paris ont trabalhèri dotze ans. Cal dire qu'èri un brave francés de 20ans, jacobinaire sens vergonha, completament formatat per l'escòla del "cocorico". N'i èri pas preparat. Mas coma se ditz lo maridatge se faguèt pas. Pr'aquò cavaleri de pertot, per festejar e veire lo monde qu'esclairava lo monde, del baloard sant Germain, a la Coupole, de la plaça del Tertre a Sant Michel, mas ont èran los surrealistes, los pintres, los clubs de jazz, las discutidas fins al mitan de la nuèch . Tot aviá demesit e tot èra vengut tròp car per una paga obrièra. .. Aguèri l'impression e lèu la conviccion que nos avian ensenhada una faula . E subretot me venguèt la certitud fisica qu'èri pas d'aquel país e que n'en seriái pas jamai. Es aital que comencèri de comprene que m'aviá panada mon istòria, e ma libertat. En me fasent portar un vestit qu'èra pas meu e parlar una lenga que mestrejavi mal tant clausiá de mots que cresiái inventats per nosautres. Aprèp ensagèri de partir, mas la gàbia se clavada un pauc mai cada jorn, per ieu e un fum d'occitans de catalans, de bretons, de corses, e autres desraiçats que se perdián dins la vilassa. Ma libertat foguèt doncas d'en primièr la possibilitat de tornar trabalhar e viure al país. Cresi que Paul Eluard parla pas d'autra causa dins sa poësia sonque lo drech d'èstre seu meme dins son país.

  • 8
  • 0
Mèfi ! 31
6.

Alien
Polit article.
La desalienacion de l'umanitat passa de per la consciéncia de sos déterminants materials.
Per quant à l'òme occitan, es vengut un alien, çò es un estrangièr interior.

  • 1
  • 0
Hilhòt
5.

#3 serious que counhounės libertat dap libre-arbitre. Lou libre-arbitre qu'éy la capacitat de hà choès de biach aoutounom, la libertat que pot abé nh'autes definicioûs, pr'exemplė en ço de Nietzsche oun se realisam la nouste boulentat de puchance qu'èm librės. Ou en ço de Schopenhauer per qui e'ns poudem liberà dou boulė qui'ns hè malurous

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article