CAPÇALERA: Nit arpiatana occitana cat
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 16 de junh

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 21.7.2018 03h00

Sus la grafia de Romanilha


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Autrament dich, sus la grafia mistralenca, mai auretz comprés que vòli insistir sus lo fach ben conegut que son autor e impulsor es Josèp Romanilha, Jóusè Roumaniho segon aqueu sistèma d'escritura. En mai d'aquò, sabètz totei que Mistral criticava aquela grafia: compreniá pas perqué se deviá escriure canta a l'encòp per un infinitiu present e per un participi passat. Planhiá pereu, dins la mesma letra dau 9 de genier de 1852 a Romanilha, que se notèsse pas graficament lei pluraus. Se saup mens, totun, que lo futur autor dau Tresòr dau Felibritge (Tresor dóu Felibrige) participèt activament a de cambiaments. Romanilha voliá l'y per lo sòn [j] e Mistral s'i opausèt, per exemple, segon una letra dau 21 de decembre de 1850, e encara dins la mesma letra, rebutava lei temptacions localistas de son amic de Sant Romieg de Provença, en li fasent observar que lei trobadors escrivián ges sei composicions segon lo dialècte de son vilatge. Corregiguèt pereu la grafia pleuio, que la justificava Romanilha per la pronóncia provençala rodanenca ['plœjɔ], en nom de son ambigüitat qu'auriá menat a prononciar incorrèctament ['plewjo], e en nom de l'aspècte mai englobant de la grafia plueio, que pòu correspòndre a la pronóncia mai generau en provençau. Bensai poiriam deplorar, pasmens, que lo Mèstre de Malhana aguèsse pas espandit sa reflexion a niue, ortografia tròp rodanenca. Nue, d'efiech, auriá pogut bastar.

A travèrs d'aqueleis extrachs de la correspondéncia entre lei doas poètas dau Felibritge, se vei doncas qu'en fin finala, la grafia de Romanilha, ò la grafia mistralenca, es pas una grafia de la soleta tòca fonetizanta, coma se poiriá pensar, e coma o confirma la preséncia de consonantas mudas coma dins pèd (pè) ò nud (coma en grafia nòstra). Ja se vesiá de preocupacions per adaptar la lenga escricha ai realitats parladas. Anóncia nieus en quauqueis aspèctes nòstra grafia restauracionista, se li pòdi dire ansin, coma dins la notacion dei diftongs au, eu, ai, ei, etc. E non pas aou, éou, aï, éï, se de verai fuguèsse una grafia francesa.

Es tanben contrari ai principis de la grafia francesa d'accentuar leis o coma dins dóu (dau), dòu (coma en grafia classica), óucitan (occitan), etc, ò de far servir l'accent grafic per marcar l'accent tonic: li bèlli figo (lei bèlei figas), de bràvis oustau (de braveis ostaus), tóuti lis ome (totei leis òmes). Coma es fòrça pauc francés de refusar d'escriure la marca dau plurau, coma ne parlaviam adès, perque aquest es pas sensible dins lei noms provençaus, dau temps que la lenga francesa o fai sistematicament e mai i aguèsse pauc de pluraus vertadiers (chevaux, travaux, yeux, chivaus/cavaus, trabalhs, uelhs).

Au fons, repròchan de còps que i a a la grafia de Romanilha d'èsser tròp francesa essencialament per la chausida d'escriure ou lo sòn [u]. Mai se pòu pas interpretar tota l'escritura en agachant aqueu solet grafèma. Invèrsament, la proximitat supausada de la grafia mistralenca amb la realitat fonetica ò la lenga francesa a pas empedit la lenga nòstra de recular en Provença. Oblidem pas qu'una lenga se parla abans de s'escriure, e pensarem a Mistral e Romanilha que s'escrivián en francés.

Per resumir çò qu'a pas la pretension d'èsser un article scientific complet, mai es simplament l'impression de quauqu'un qu'aprenguèt l'occitan amb la grafia classica, me pareis que cau veire aquela grafia de maniera despassionada, en vesent en ela un instrument de recuperacion istorica de l'occitan e una reflexion sus la codificacion possibla de la lenga nòstra; una reflexion encara utila uei, non solament per legir lei tèxtes mai pereu per far comprene pedagogicament la pronóncia de l'occitan, per comparason amb la grafia classica que, de segur, preferissi personalament en nom de la relacion amb l'origina de nòstra lenga e amb leis autrei lengas romanicas.

En particular amb lo catalan, lenga de fòrça lectors de Jornalet.







 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

29 de julh 01.57h

una solucion de las bonas : los libes accompanhats d'un CD audio , com los editats per Letras d'oc


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 de julh 09.07h

Lectura orala / lectura mentala
Aquò tanh al débat sus la lectura sillabica e la lectura globala, qu'es un fals problèma.
La lectura de votz nauta passa per dos estadis successius, le sillabic e puèis le global.
La lectura mentala, ella tanben passa pel estadi mental oralizant, puèis per una reconneissència visuala directa.
La marca fonetica de las pronóncias dialectalas o localas, es inutila en lectura visuala directa, se non que de far tindar un accent.
La marca fonologica e donc gramm... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de julh 07.30h

Sus la grafia del Tdf
Le grand diccionari respond a un besonh descriptiu de la diversitat lexicala de l'occitan e de las lenguas romanicas, eissidas del latin popular.
La grafia de Mistral destinada a d'usatgièrs francofònes fonetiza a la francesa, vocalas e consonantas, que poirián completar, non pas remplaçar, la grafia deita classica e l'API.
Le TdF es descriptiu e non pas normatiu, mais se dedutz de la descripcion una font communa, çò's un estandard virtual, que correspond a la forma ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 20.18h

Ambe doas grafias son complementàrias per ensenhar/apprèner l'occitan dins sa varietat.
En mai cal pas ignorar la reconneissència visuala aisida dels mots de grafia etimologizanta.
Mais se pausa la question de l'immudabilitat de la nòrma alibertina, çò es que se pòt pas cambiar e adaptar. Qui a pas perpensat en de cambjes al marge?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 15.16h

Iò aviai pensat de joslinhar las letras que se prononcian coma en francés e de suslinhar las letras que se prononçan coma en catalan.e botar tanben per cada dialecta las letras que se prononçan pas demest los parentesís! auria estat d'una ajuda granda per la difuzion de l'occitan....

Quantes d'annadas de perdudas, quantes d'annadas de carpinhatges bufècs, quantes paginas de conarias.. e l'afar es pas clavada.. contunha... mentre aquel temps lo sol jornal occitan escrich a barrat, dòl e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 15.05h

#4 l’alfabet latin, pas l’alphabet…


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 15.04h

Beròi article, mercés hòrt.
Efectivament, segon jo lo trabuc dab la grafia mistralenca n’ei pas tant que sii “francofonetizanta”. Lo trabuc qu’ei que’m sembla mensh adaptada (o adaptabla) e mei complicada, e pro.
Quan vòlem har vàler la grafia dita classica, que carré començar per explicar au monde qui ne son pas lingüistas, o simplament ahuegats de lencos, que nada grafia n’ei de hèit fonetica; qu’ei tostemps ua convencion passada enter un sistèma grafic (ací l’alpha... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 12.04h


Per lei forastiers, pense que la grafia dau Felibritge permet de conóisser mai aisadament la prononciacion provençala. Ai sovent pensat que l’ideau sariá d’escriure en grafia classica ambé dei letras negrejadas per marcar lei letras mutas en provençau.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 10.56h

Enfin, una analisi mai objectiva que çò que i sèm acostumats. M'an totjorn dich qu'aviái aprés a legir plan vite, èra pas que me trigava de legir Victor Hugo o Proust mas si ben las istoèras de la Catinou dins la "Dépêche", çò que seriá pas estat possible s'èran estadas escrichas en grafia medievala.
Totas las grafias an lors qualitats e lors defauts e caduna pòt interessar una categoria de locutors e lo pòt encoratjar a n'aprene d'autras. La guèrra de l' "a" e de l' "o" fasq... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de julh 08.18h

Mèstre, avès rasoun. M'agrado lou vòstre paraulís.


Valora aquest comentari:   votar positiu 16   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions