CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 de setembre

Gerard Joan Barceló

Dissabte, 4.5.2019 03h00

La lenga occitana: per qué far?


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (16 vòtes)
carregant En cargament


Alavetz, puslèu que de far de la lenga nòstra una metalenga condemnada a se comentar ela meteissa per tostemps, demandem-nos cossí far d'ela una lenga normala
© Guillem Sevilla




Etiquetas
Barceló, lenga, lenga occitana, occitan, sociolingüistica

Se coneis plan l'activitat de Robèrt Lafont coma grand intellectual occitanista del sègle XX, coma escrivan poligraf, mas mens que fondèt una teoria lingüistica interessanta, pauc coneguda en defòra dels cercles universitaris. Amb d'òbras coma l'assag de 1978 en francés Le travail et la langue, fondèt la praxematica. Espèri de respectar sa natura en disent que se tracta d'afortir que l'uman trai sas representacions lingüisticas de son activitat sociala, de sa praxi. Uèi, los eiretièrs sociolingüistas montpelhierencs de Lafont practican pas gaire l'occitan, mas me sembla encara pertinenta la teoria praxematica.

De còps, me desespèri quand vesi que d'articles d'actualitats o d'opinion de tèmas tras que divèrses interèssan mens dins los comentaris e las lecturas que de questions de lenga ja explicadas e argumentadas. Nòstra lenga es rara, mas nosautres la volèm far servir per que se comente de contunh. La lenga occitana: per qué far? E ben, per parlar de l'occitan, per se demandar se cal dire las causas amb una e finala o sens ela, per justificar o desqualificar aqueste mot o un autre, per se bastir d'estandards sens aver l'estendard de la lenga nòstra dins nòstra vida vidanta.

Cèrtas, m'inclusi dins la critica. Mas primièras activitats occitanistas foguèron de militant de la lenga, e de lingüista romanista que trabalhava sus l'occitan. Quina èra ma praxi de l'occitan? Escriviái de comunicats politics e d'articles lingüistics, e de fach, quand nasquèron mos filhs, lor sabiái exprimir l'alienacion occitana mas las nuanças de la tendresa sortissián pas de ma boca en lenga nòstra. Èri estat militant, aviái oblidat d'èsser un òme de carn e de sang.

Alavetz, puslèu que de far de la lenga nòstra una metalenga condemnada a se comentar ela meteissa per tostemps, demandem-nos cossí far d'ela una lenga normala, çò es que tenga un espaci normal per s'exprimir. Volèm una Occitània centralizada a la francesa? Volèm una federacion de territòris autonòms? Avèm un projècte comun? Cercam desesperadament de reviudar la lenga de nòstres ancessors? Bastissèm la possibilitat, encara utopica, d'una societat occitana futura? Segon nòstras responsas, la lenga serà desparièra.

Tot aquò dependrà de nòstras praxis. Ieu vòli una lenga completa e normala. E vosautres?





abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

9 de junh 09.50h

Nascut en 1955 ai coneissut lo temps onte las gents parlavan normalament la lenga entre elses sense se pausa de questions inutilas. Era una causa normala. Mais coma en sons caps avián engolat l'idea que lo progrès era de França, an laissat de parlar normalament en la lenga, quò èra donc d'ara enlá inutila e parlèren tot en francès per marcar qu'eran pas arrierrats. L'opinion qu'avèvan d'els medisses aviá cambiada. Parlar patoès era una disgraciá de paisan, una pensada arcaíca. Qu'a... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 de mai 18.42h

Lo sens de la democracia espèra mai que d'articles de fons sus la problematica de l'occitan estandard : esija l'organizacion d'acampadas dinc las vilas gròssas e mejanas d'Aucitania, de desbats publicas emb de totas las associacions militant per l'Òc, emb dau mai de locutors e de monde pertocats per nòstra causa.
Sans aquò, sans pedagogia, sans presentacion clara de la pretenduda necessitat d'un estandard, sans argumentacion, sarà pas qu'un projèct virtuau, empausat a la molonada per una... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 de mai 18.12h

Persounalament, pense que douos grafìo per escriure l'Ò, amai siègou pa perfacho, sarièu pa mauvengudo. Simplament perque lou mounde soun alfabetisat en francés. E que la toupounimìo loucalo es en grafìo franceso e que rebat... "lou parlà d'aici", la realita loucalo e viugudo autrofes coumo duèi. Cò fai que per un encapamen passiu de la lengo, per lous coumençaire, fariè buò mudà queste poun feble en poun fuort.
Sarièi per apareià las douos grafìo, per de dire que remétou aisa... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de mai 11.20h

#9 Avisatz-vos, "Dauvernho" es lo tròl plan conegut "Alan Bròc". Es impossible de parlar amb el.


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de mai 08.07h

#8 Me sembla que vos deuriatz al pus lèu metre en relacion ambe la còla que sosca sus un auvernhat referencial dins l'encastre d'un occitan pluricentric. D'efiech, la frasa que citatz me sembla ésser un exemple perfiech d'un occitan auvernhat referencial. Un còp qu'auretz daissat de caire una grafia incoerenta e subordonada a la grafia francesa, soi segur que poiriatz escriure dins aquel parlar una tesa de medecina que totes, de Baiona a Niça, en passant per Albi, solide, nos poiriam congo... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de mai 00.25h

Una lingo vivento se fargo pas. Nais al fiau di sègles coumo la nostro nasquet del lati ammé de forts substrats galés e un gros superstrat germanique.

Parli ouvirnhat ammé moun medici ; se li dizi "Qué me chau faire countro aquel mau ?" me respound.

Se li dizio "Qué me cal fa countro aquel mal ?" badario e se damandario ço que m'arribo.

Parier ammé li gents de ma loucalitat quand sèi en Auvërnho, una grosso mitat de l'annado.
Dién l'auto regiou ounde rèsti l'auto partido de l'an... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 20
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de mai 21.19h

La lenga occitana : per qué far ? L'amor… e la guèrra. Res jamai del cèl non cai en fòra de la pluèja freda…


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de mai 21.17h

Tot lenga es la de l'ostal o pas que bruch sens poder sul silenci.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de mai 20.07h

Encara un còp, vau far la sansònha e tornar a mos repapiatges:
Solide que far malícia (emai participe ieu tanben al moviment...) de véser que los articles mai comentats dins lo Jornalet , son los pertocant a la lenga....
De que voldriá dire? Que parlariam dins la lenga- sonque per parlar sus la lenga? Que seriá lo sol moment ont auriam vergonha de la parlar pas, -aquel moment ont l'evocam? Que seriá lo nòstre sol biais de li rendre justiciá?
... E qu'anam esperar d'aver de medi... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de mai 11.41h

#3 "Quina lenga, per qué far?", aquela question, Georg Kremnitz l'expausa ja en detalh en 2003 dins: Kremnitz, Georg (2003): «Un regard sociolinguistique sur les changements de la
situation de l'occitan depuis 1968». In: Castano, Rossana; Guida, Saverio; Latella,
Fortunata (ed.): _Scène, évolution, sort de la langue et de la littérature d'oc. Actes du
septième Congrès international de l'Association Internationale d'Études Occitanes_
(Reggio Calabria – Messina, 7-13 juillet 2002). Vol... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions