CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 22 de setembre

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 16.6.2019 03h00

Manuela Carmena e Ada Colau, las doas caras de la politica


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (17 vòtes)
carregant En cargament


Elegida pel segond còp, Ada Colau saluda Manuel Valls
© Vilaweb




"Manuela Carmena a Barcelona, Ada Colau a Madrid", çò badinavi fa qualques ans per dire que m'auriá agradat que la capitala del Principat de Catalonha aguèsse a son cap una dòna coma la consolessa màger de Madrid.

Ailàs, Manuela Carmena vendrà pas a Barcelona, e a perduda la comuna de Madrid. D'efièch, una coalicion de las tres extrèmas drechas espanhòlas, lo PP, Ciutadans e Vox, a daverada la majoritat absoluda dels sètis dins la capitala castelhana.  Un collèga professor d'espanhòl, d'una esquèrra umanista, se n'es desconsolat, fustibulat en constatant l'injustícia de la situacion: Manuela Carmena, nascuda en 1944, jutgessa retirada e militanta d'esquèrra de totas las luchas, a un brave bilanç! A ajudat al desendeutament de sa vila, a governat dins una tòca participativa, a luchat contra los simbòls franquistas, contra la tauromaquia sagnosa e pels dreches dels animals, contra las expulsions de lotjaments (los desnonaments del catalan), e quitament, a vist amb una simpatia prudenta l'autodeterminacion de Catalonha. Pasmens, los madridencs an preferit a son movement e als socialistas la drecha... Ingratitud? Piadas del franquisme encara vesidoiras?

De 30 ans mai jove, la barcelonesa Ada Colau semblava d'èsser promesa a un bilanç comparable. Abans son eleccion en 2015, èra famosa per son activisme en favor de las victimas del crèdit e d'un abitatge digne. De fach, son arribada a la comuna de Barcelona se celebrèt amb un grand estrambòrd. Los independentistas d'esquèrra li èran generalament favorables perque son movement defendiá l'autodeterminacion catalana, sens se prononciar sus l'independéncia, mas ja los occitanistas la vesián a levar de la Ciutat Comtala l'oficialitat de l'occitan. 4 ans puèi, son bilanç es magrinèl: franc de la creacion d'una entrepresa municipala de produccion d'energia electrica renovelabla, Barcelona Energia, e de la possibilitat d'expropriar las bancas de lors lotjaments vuèges per ne far de residéncias socialas, l'impression generala sembla d'èsser la decepcion. Las expulsions contunhan, ven de mai en mai complicat de viure dignament dins la capitala catalana per la populacion mai umila, còsta fòrça als estatjants de suportar la pression toristica. En 2017, mentre qu'afortís que votèt dos còps "òc" a l'independéncia durant la consulta de 2014, se distancièt del referendum d'autodeterminacion, e dempuèi alavetz, son equidistància revendicada que se pòt resumir, segon d'unes, a "plorar amb los presonièrs mas governar amb los jaulièrs", li a fach pèrdre fòrça popularitat, e li reprochavan d'èsser oportunista.

Ièr, se confirmèt publicament aquel oportunisme sospechat. A las eleccions municipalas de l'estat espanhòl, lo vòte se fa en un torn a la proporcionala. Lo resultat es que capita pas sovent qu'una lista soleta pervenga a la majoritat absoluda. E per tant cal de coalicions per poder governar. Totun, a Barcelona, la tradicion èra de daissar al cap de la comuna lo candidat arribat primièr. Contràriament a 2015, lo venceire èra pas Ada Colau mas l'èx-socialista convertit a l'independentisme Ernest Maragall, fraire d'un president de la Generalitat e cònsol de la capitala catalana. Se pensava doncas qu'aqueste governariá la Ciutat Comtala, bensai amb lo sosten dels partisans de Colau, ideologicament pas tant alonhats. Còp de teatre: Manuel Valls, que s'èra opausat durament a Ada Colau pendent la campanha del temps qu'ela lo criticava amb la meteissa duresa, anoncièt que votariá amb dos de sos colistièrs la candidata "antisistèma" per empachar un cònsol màger independentista. E o faguèt. E, causa encara mai vergonhabla, ela qu'aviá tant reprochat sas valors de drecha a l'èx-primièr ministre francés, acceptèt sos vòtes sens los criticar. Ela que rebutava la lista del presonièr politic Joaquim Forn per èsser de drecha (en realitat, la formacion de Puigdemont, Amassa per Catalonha, o es pas mai que los socialistas catalans aliats de Colau), abracèt un èx-ministre de l'Interior e un èx-primièr ministre pròche dels poders financièrs e denonciat per sas tendéncias autoritàrias e racistas (en particular quand fòrabandissiá los ròms). Una antisistèma d'esquèrra èra mantenguda al poder per un òme de drecha (son passat socialista engana pas pus degun) aliat als durs de Ciutadans, que defend lo sistèma e la repression del procès de liberacion catalan. E aital foguèt umiliada tres còps lo meteis jorn: lo primièr quand Valls se vantèt de son sosten coma un acte istoric e gausèt dire a Joaquim Forn, qu'anava dormir en preson, que i a pas de presonièrs politics en Espanha; lo segond quand Valls refusèt davant ela de tocar la man del president catalan Torra; e lo tresen quand, a la sortida de la sala de la comuna, una molonada l'escridassèt.

Mentre que Manuela Carmena representava la politica pels ciutadans, Ada Colau a finit qu'a representat la politica per se, pel mantenement del poder, a quin prètz que siá.

Pasmens, la consolessa màger a oblidat una realitat; en politica, per poder ganhar, cal saber pèrdre. Del temps qu'a Madrid l'aliança del PP, de Ciutadans e de Vox, radicaliza mai aquel camp e l'aluènha del poder en Espanha, Ada Colau a perdut non solament sa dignitat d'esquerrista e son crèdit politic, mas lo còr de fòrça barceloneses e de totes los catalans que vòlon viure liures. Paradoxalament, ajuda a lor libertat: ven de refortir l'independentisme.




abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

18 de junh 11.14h

Si i avia pus de parti socialiste e d'extrem dreicha, la politica exitaria pus per que l'òm perdria quauqu'a ren de pus important : lo desbat entre dos opausats, entre dos contraris, lo blanc e lo negre, lo plan e lo mau.
Quò es aquò que fai rire.
Pas esser capable de depassar aquela opausicion, se comportar coma si l'òm era espectator d'un match de rugbi o de foot. Mas, ente son passats los catars?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de junh 16.19h

« Los madridencs an preferit a son movement e als socialistas la drecha » : coma se lo PSOE foguèsse un partit d'esquèrra ! Mòrt de rire !


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de junh 20.12h

L´ACTUAL PSC. NO ES MES PROGRESISTA QUE MASSA PER CATALONHA.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de junh 12.26h

N'ei pas mei contra-natura que l'aliança endepe enter l'esquèrra revolucionària e la dreta de Puidgemont


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 19
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

16 de junh 10.40h

Cal conèixerf la realitat sociolingüistica de Barcelona. l'oportunista sense escrúpols i pressumptuós d'en Valls és el mantingut de les elits unionistes, que viuen al barri de Pedralbes, les quals han fet un pacte contra natura, el pacte de la sang:. la gran burgesia botiflerofuncionarial de la Upperdiagonal (el sector resikdencial d' alt nivell) pacta amb els seus empleats i subordinats i amb el lumpen per ocupar l’ajuntament de Barcelona, tot renunciant els primers als seus interessos ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions