Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Perqué vòli pas pus viatjar

Païsatge de Camarga
Païsatge de Camarga
Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Ai, auriái volgut parlar totas las lengas de la Tèrra, e rescontrar cada pòble! Mas la planeta, tan pichona dins nòstre Univèrs que nos podèm pas representar, es ça que la tròp granda per ieu! Aguèsse percorregut totas las mars e totes los païses, que saupriái de l'espaci en movement que nos envòuta? Coneisseriái d'a fons una posca dins un desèrt sens limits! Sèm pas de dieus, e nòstre ostal es pichonet, sempre a mand de s'escrancar.

Illas luenchencas submergidas de toristas abans que l'Ocean vos nègue, vos daissarai estar; inuits que m'agradèt de descobrir la lenga complèxa, vos teni pro al còr per vos venir pas destorbar dins lo Grand Nòrd que lo menaça ara la calorassa; tribus d'Amazonia, perqué assajariái de vos corrompre amb ma civlizacion en desbranda mentre que durant de sègles avètz pogut viure amb la Natura?

En Euròpa, farai partida ieu dels que venon per milions embrutir las platjas, polluir la mar que cresiam nòstra, rompre lo silenci de las selvas que subsistisson, envasir las montanhas que lor fa pas mestièr nòstra preséncia insistenta?

Prendrai l'avion e lo paquebòt que vuèjan dins nòstre aire de milions de tonas de gases? Se ditz que lors carburants son pas taxats, e qual me pòt dire perqué?

Alara, m'acontenti de las fòtos e vidèos de païsatges, legissi qualques libres, apreni pel plaser qualques lengas en cas que ne tròbe qualque parlaire sus lo camin mai tranquil de ma vida, e me desplaçarai sonque per necessitat, se qualqu'un requerís qu'i siái.

E pensi de protegir los tròces de tèrra ont vivi. Tè, coma la subrebèla Camarga, bensai lèu aprigondida, se contunham de viatjar sens pensar a las consequéncias de nòstres actes...






 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Basil Bedarriu-las plantas
21.

Urosament qu'avèm la bicicleta (pas l'electrica, la normala o la version pedalò). Per anar a China o al Pero, triga juste un pauc mai mas aquò te balha de temps per discutir amb los indigèns (o se siás subre la mar, dab los migrants)

  • 1
  • 0
Abram Auvèrnha
20.

Crese qu'aquò depend subretot dau biais d'entreveire lo viatge !
Se pòt pas comparar lo torisme dit « de massa » que los vitjaires se massan dinc d'avions per s'anar massar puei dinc d'otèls o que desbarcan per millions coma de sautarelas per depensar compusivament la moneda ganhada dinc l'annada... embé lo torisme que se poiriá dire « alternatiu » que los viajaires prenon pas jamai las dralhas comercialas daus fotuts torn-operators. La veritat es pas blancha nimai nèira, mas ben sovent grisa...

  • 1
  • 0
Piadas de vent
19.

E encara nosautres avem l'escasença de poder viatjar pertot ont volem ! Pensatz a totis aqueles païses ont lo mond an pas lo drech de partir e mai que mai a-n-aquel paure mond per qui las frontièras demoran clavadas aqui ont son alandadas sens cap problèma pels occidentals. Viatjar liure coma lo vent es lo propri de l'ome. Coma o-cantava lo LLuis LLach dempuèi la dictatura ont vivia " i volem ser per caminar i caminar per poder ser"

-

  • 11
  • 0
O mainatge del canalet Lengadòc
18.

Dins aquel afaire cal destriar, me pensi, entre torisme e viatge. Lo viatjaire non o ten pas tot planificat coma lo torista, non es pas sotmès al temps. Caldrà passar benlèu d'una societat del torisme a una societat del. viatge.

  • 4
  • 0
MC M
17.

Es daumatge per tu. Perdes de bèleis escansenças de rescòntres umans, que lo viatge si resumís pas a anar solament dins leis endrechs subretrevats per lo torisme massís.
Cresi pas que l'auto flagellacion e la culpabilization dei personas seriá la solucion. Mi pensi qu'avans que de si castigar nautres, ven puslèu ai govèrns e ai entrepressas de cambiar son biais de far.

  • 5
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article