CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 12 de novembre

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 8.9.2019 03h00

Convergir al catalan... e a l'occitan? Convergigam ar aranés!


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (12 vòtes)
carregant En cargament


"1. Quand aurai de començar una convèrsa amb una persona inconeguda, quin que siá son aspècte e en quina situació que siá, començarai la convèrsa en catalan.
2. Se la persona amb qui parli me respond en espanhòl, cambiarai pas de lenga e contunharai en catalan perque es nautament probable que s'exprimisca de costuma en espanhòl mas que comprenga lo catalan (lo 94,4% de la populacion de Catalonha, per exemple, assegura que lo compren).
3. Se per sa reaccion deduissi que me compren pas, o li demandarai explicitament. Se me confirma que me compren, contunharai en catalan. Se me ditz qu'es a mièjas o amb malas penas, li demandarai se vòl que contunhe de parlar en catalan per l'ajudar a aprene la lenga, o se preferís que li parle en espanhòl o en quina autra lenga que nos permeta de nos comprene. Se me demanda que m'adreice a el en espanhòl, o farai.
4. Quand una autra persona començarà la convèrsa en espanhòl, li respondrai en catalan per la meteissa rason expausada al ponch 2 e contunharai coma al ponch 3."

Amb l'etiqueta #ConvergimAlCatalà, aqueles 4 ponches, escriches originàriament en catalan, son los quatre engatjaments qu'i convida lo compte de Twitter Nous Catalanoparlants. Auretz entendut que la tòca es de trobar d'estrategias per evitar de renonciar al catalan coma lenga de la societat del Principat. Pòt d'efièch preocupar que lo cambiament de lenga de convèrsa se faga sistematicament en favor de l'espanhòl puslèu que del catalan, o que lo reflèxe de fòrça catalanofòns quand sabon pas quina lenga parlan los autres siá de començar l'escambi en espanhòl, coma se vei dins aqueste vidèo. Dins lo meteis vidèo, se parla tanben d'una autra campanha, "No em canviïs la llengua" ("Càmbies pas de lenga per ieu"), que cèrca de luchar contra la costuma de fòrça mond de passar a l'espanhòl tre que senton qu'una persona es de fòra, que poiriá pas aver lo catalan coma lenga jornadièra e normala. O ai agut viscut ieu, e vos devi dire qu'aqueste cambiament de lenga m'a sempre daissat la sensacion desagradiva que me volián fòrabandir de la comunautat lingüistica qu'i voliái totun aperténer. Aquò pòt paréisser una actitud d'exclusion, e mai, en de cases que i a, de racisme, mas es quicòm mai: es un comportament diglossic. D'efièch, per fòrça parlaires del catalan, es un gèst de cortesiá d'abandonar la lenga estimada mai minoritària e mens accessibla, lo catalan, per la lenga considerada mai accessibla e mai universala, lo castelhan. Aquela actitud diglossica a de consequéncias desastrosas: descoratja los que precisament vòlon de tot en tot jónher la comunautat catalanofòna.

En consequéncia, lo volontarisme de #ConvergimAlCatalà cèrca d'inversar çò que riscariá d'agravar lo perilh d'una substitucion lingüistica en favor de la lenga espanhòla. S'afortís lo catalan coma lenga normala de la societat, que caldriá provisòriament abandonar en cas que la comunicacion siá impossibla. L'estrategia dessenhada garentís pas que la persona de lenga non catalana faga un jorn del catalan sa lenga quotidiana, perque ai agut constatat de dialògs ont cadun, parlaire de catalan o de castelhan, contunhava de parlar en sa lenga compresa per l'interlocutor, mas me sembla de correspondre a la volontat de resistir eficaçament a las pressions socialas que favorisson excessivament l'espanhòl, en empachant degun de s'associar plenament als parlaires de lenga catalana.

E en Occitània, me diretz? Soi conscient que l'estrategia es de mal transpausar en fòrça situacions, mas luchem contra nòstres complèxes. Pensi especialament a nòstres compatriòtas occitans de la Val d'Aran, ont, gràcias a l'oficialitat e l'escòla, e a una bona transmission intergeneracionala, la lenga nòstra, minoritària, resistís pasmens. Perqué amodarián pas una campanha "Convergigam ar aranés"?

Per quant a ieu, ai decidit de parlar solament provençau a l'ostau.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

8 de setembre 19.43h

EN CUANSEVOL ESTAT LA LENGA DEL ESTAT OCUPANT SERA LA LENGA DE PRESTIGI, MENTRE QUE LA DE LA NACIO OCUPADA SEMPRE SERA LA INFERIOR SOCIALMENT.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de setembre 19.11h

Fa qualques annadas que donatz de leiçons sus lo cossí e lo perqué de l'occitanisme e es ara, solament ara, que decidissètz de parlar occitan a l'ostal? Vos trufatz de nosautres?


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 14
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de setembre 13.22h

L'accent occitan
Sembla qu'en Espanha, e non pas en França, se fa pas gaire de differència d'accent entre castellan,catalan o aranés, totas d'intonacion e de pronóncia latina.
En França, l'accent d'òc, mai que mai, prononciat,fòra mitan natural, marca una cultura campanharda, depreciativa (indirèctament) de l'occitan, "fa pèc".
Aquò es un obstacle cultural, çò'm par...


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de setembre 12.01h

#1 "Parlem-nos en patoés" tinda plus natural...
Amb aquò, "convergigam", es pas de patoés, probable d'occitan..çò te diràn...


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de setembre 09.55h

Aquelas analisis de la diglossia dins la vida dels cada-jorns, las poiriàn pegar, en plan piéger - a la situacion nòstra....
las conclusions ne son pertinentas e los engatgaments adaptables ( a una escala pus modèsta- vist lo context aicí) a la situacion nòstra, ...se - los que sèm sensibilisats, que parlam encara mai o mens, ben o coma podèm, que, pel mens , la lenga l'entendèm, fasiam qualques esfòrces pichonèls.
Tòrni encara un còp, dins un comentari de mai, sus ma p... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 18   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions