CAPÇALERA: Nit arpiatana occitana cat
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 16 de junh

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 18.8.2013 03h00

Viatge en Corsega


Comentaris 12 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Los que me coneisson o sabon plan: soi tanben còrs, e aqueste estiu, a l’ostal de mos parents d’ont escrivi aqueste article, ai pogut tornar espepissar la situacion sociolingüistica còrsa – en pensant, de segur, a l’occitana.
 
Començarai amb los ponches positius. Se pòt dire qu’en Corsega i a un consens sus la lenga: fa qualques meses, l’Assemblada de Corsega, ont los debats se fan de còps que i a en còrs, votèt, sens cap de votz negativa, per un projècte de cooficialitat del còrs – al costat del francés, evidentament. Notèri aqueste consens pendent de partits del club de fotbòl professional d’Aiacciu contra Tolosa (lo 3 d’aqueste mes) e Saint-Etienne – o’Sant Etiève’ en arpitan  (l’11): los anoncis de l’estadi se faguèron gaireben exclusivament en lenga còrsa, çò que provoquèt pas cap de reaccions ostilas ni del public, que cantava d’eslogans còrses, ni de la premsa regionala de lenga francesa. Dins lo meteis estadi, la senhaletica bilingüa es generalizada, que prioriza gaireben sistematicament lo còrs, en majusculas e en primièra posicion. L’escrich bilingüe, en mai d’aquò, es frequent en Corsega: basta de legir los panèls a l’intrada de las vilas e dels vilatges, los qu’indican las direccions sus las rotas e los que bailan electronicament d’informacions estradièras o municipalas. Las doas vilas màgers de l’illa, Aiacciu e Bastia, se son engatjadas per la lenga insulara, çò qu’es pas de creire quand se sap que Bastia es dirigida per un cònsol cèrtas corsofòn mas d’ideologia d’a fons jacobina. E mai s’es encara minoritari, lo còrs es present sus la cadena de television Via Stella e dins las ràdios localas. Enfin, dins las librariás e mai los ipermercats, los obratges en lenga còrsa son de bon accedir, mentre que lo jornal Corse-Matin parla sovent del còrs, amb d’articles de còp redigits dins la lenga de l’illa.
 
Per carrièra, per contra, sembla luènh lo temps de mon enfància, lo de l’immersion lingüistica completa dins las convèrsas de totes los clients del perruquièr “Victor”. I compreniái pas grand causa mas cabussavi amb plaser dins lo banh d’una lenga que volguèri far mieuna. A Aiacciu, uèi, una lenga domina e daissa muda l’autra: lo francés. Un còp creguèri assistir a de dialògs espontanèus en còrs entre de gents de mai de 50 ans, mas, en realitat, tot aquò se passava dins un supermercat especializat dins los produches de Sardenha e los locutors èran de parlaires d’un dialècte del nòrd de Sardenha qu’es una forma meridionala de còrs. Dins l’estadi d’Aiacciu, malgrat los anoncis en còrs, lo public charrava en francés, çò que me bailèt l’impression d’una diglossia paradoxalament inversada, amb la lenga còrsa en posicion nauta, valent a dire oficiala, e lo francés coma lenga populara... Tanben, s’es verai que lo còrs s’ensenha fòrça mai que non pas l’occitan, amb un ensenhament generalizat a l’escòla primària e lo desvolopament de seccions bilingüas, sembla encara una lenga escolara: las joves generacions son abans tot francofònas, amb de parents majoritàriament incapables de parlar còrs e de grands corsofòns que patisson encara sovent de blocatges diglossics. Dins los luòcs toristics, enfin, apareis una autra forma de diglossia, vestigi de l’epòca (s’acabèt al començament del sègle XX) ont lo toscan èra la lenga nauta e lo còrs la lenga bassa: una ostalariá se sonarà’Isola’ e non pas’Isula’, un camping’San Damiano’ e non pas’San Damianu’, coma se la lenga italiana faguèsse melhor pensar a las vacanças que la lenga còrsa. Coma l’italian se practica pas pus en Corsega, aquestes mots se pòdon prononciar coma se foguèsson franceses, amb una accentuacion oxitonica, valent a dire sus la darrièra sillaba, contrària a la fonetica toscana, coma los noms italians de la toponimia oficiala francesa: Ajaccio, Bastia, Corte, totes oxitons amb una pronóncia de j et del digrama cc coma en francés. Cèrtas, la capitada de la cançon còrsa permet una preséncia culturala del còrs, mas de biais general tòca pas a totes los genres musicals, çò que risca de limitar la lenga a d’expressions artisticas tradicionalas.
 
Fa doncas mestièr una reflexion sus la transmission intergeneracionala e sus l’usança parlada de la lenga còrsa. Sembla que comence, ça que la. Fa pas gaire, se creèt un collectiu, Parlemu Corsu, que s’acontenta pas de demandar la necessària oficializacion del còrs dins totes los aspèctes socials, mas organiza d’ocasions per parlar còrs en public e insistís sus la practica concreta de la lenga. Un obratge pedagogic en liure accès sus internet, Spassighjata in furesta (Passejada en selva), s’adreiça a l’encòp als enfants e als parents per encoratjar la transmission dintre la familha.
 
Cossí que siá, l’exemple còrs mòstra clarament quicòm per l’occitan: amb l’ensenhament generalizat, la senhaletica bilingüa, la preséncia dins los mèdias e dins la vida publica, totas causas necessàrias per las qualas cal luchar, n’i aurà pas pro per la subrevida de la lenga nòstra. Organizem-ne la transmission.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

19 d'agost 13.57h

#10 Me sembla que la sensibilizacion ja se fa sovent... Ara cal, mai que mai, organizar d'eveniments publics, per carrièra, dins los cafès e los restaurants, per mostrar que l'occitan es una lenga viva. Per aiçò ai prepausat la creacion d'un collectiu Parlem Occitan. Mas lo farai pas solet...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 23.29h

Es : 'son imatge MELHORAT*', perdon.

Us intempestiu del francés...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 23.26h

Polit article, claufit de vertat.

Per ço de la transmission de l'occitan, ieu vesi dos axes.


1) La valorizacion e la difusion de la lenga

Segon el sondatge de decembre 2010 de la region Miègjorn-Pirinèus, 74% de los sondats pensan que la preservacion de la lenga es importanta, e mai de la mitat a dich i èstre estacada.
Aquò durarà pas ad vitam aeternam. Traca-traquet, aqueste sentiment se va diluir.

Doncas, cal metre l'occitan dins una situacion 'normala', es a dire :

-valorizacion ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 21.35h

#7 Grandmercé pels compliments, "Passejaire"! :) Ai pas volgut precisar las causas per çò que concernís la transmission per tal de dobrir lo debat. Ai pas cap de solucion miraculosa, es verai e per malastre... En mai d'aquò, a respècte dels còrses, patissèm doas dificultats particularas : lo liame intergeneracionau se rompèt fa un bèl brieu e sèm sovent isolats e esparpalhats sus un territòri fòrça grand (qu'explica la necessitat qu'avèm de comunicar sus internet). Pasmens, me se... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 18.04h

Era transmission, aquerò que supausa que n'i a que saben de qué transméter. Era lenga mairana qu'ei era lenga deras mairanas, per definicion. Avetz remarcat qu'ena gran majoritat, eths linguistas son mascles e cap hemnas? Non poderàn cap jamès vier mairanas, praubòts! Doncas, entà sauvar eth occitan, era causa qu'ei entenuda e simplissima: que caleria que los lingüistas occitans cambièssen de sèxe. Anem, linguistas! Hascatz un esforçet tà sauvar era lenga! Ua petita opeacion segui... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 16.15h

Ai pas jamai dich qu'èra pas un article de los bons, totes los articles de Gerard Joan Barceló
son plan bons e sens lo conéisser respècti aquel òme. Mas cal que finisca per se pausar la question de la trasmission d'una lenga qu'es a crebar sens balhar cap de solucion. N'ai pas gaire, ieu tanpauc, e es aquò que me tafura. Doncas pausa encara ma question que benlèu es un pauc nèci, cossí far per tornar far viure aquela lenga defòra d'un mitan occitanista. Aquò es la question ? E es la ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 13.53h

#5 Grandmercé, Terric! I a tanben un element interessant qu'ai oblidat dins mon article: lo jornal satiric en lenga còrsa "A Piazzetta" (http://www.apiazzetta.com/), que ajuda fòrça a modernizar l'imatge del còrs.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 13.38h

Un brave article!

L'oficializacion, se vei, es una excellenta causa, mas pas sufisenta.

Benlèu que quora Corsega tenrà la siá cadena TV 100% còrsa, amb una programacion completament classica (filmes e serias doblats, divertiments e cultura, actualitat, etc), quora tenrà una estacion de ràdio en còrs coma Flaixbac-FM en Catalonha (que fa passar de cançons anglosaxònas presentadas en catalan), benlèu que l'imatge, la socializacion e la transmission familiala de la lenga progressaràn.... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 13.32h

#3 Sabiái pas que mon article èra escrich en catalan: grandmercé! :)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

18 d'agost 13.10h

joan coromines s'insurgeix contra el mot "perruquer" enlloc de "barber" (aplicat al pels homes ben entès)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions