CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 17 d'agost

Gerard Joan Barceló

Dimenge, 22.9.2013 03h00

Via Catalana, via Esperança


Comentaris 15 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (4 vòtes)
carregant En cargament


Fa qualques jorns, me demandavi sus qué anavi escriure mon article per Jornalet. Lo voliái redigir sus la region qu’abiti, la valada de Ròse, a Pèiralata, dins un canton fòrça desoccitanizat, al limit entre Delfinat e Provença, d’identitat confusa. Lo Delfinat i evòca pas res, Provença un pauc mai encara que i sèm pas exactament. I a de panèls bilingües en grafia mistralenca a l’intrada de la vila, amb de bandièras provençalas, mas ai agut remarcat que los escolans las identificavan pas totjorn. Lo torisme pòrta una apellacion “Droma provençala”, mas las gents parlan puslèu del departament, en precisant de còps “Sud Droma”. Lo cònsol UMP, de nom breton, en vesitant mon collègi l’an passat, se glorifiquèt de son amor per la lenga francesa e de secutar los anglicismes dels conselhièrs municipals e del personal administratiu. Tanben es una region entretenguda, e mai benlèu corrompuda, per l’industria nucleara francesa.
 
De viure aicí, al mièg d’una identitat confusament e a malas penas provençala mas mai que mai francesa, contrasta amb l’estrambòrd que foguèt mieu, l’11 de setembre passat. Amb mos companhs e amics d’Iniciativa per Occitània, anèrem participar a la Via Catalana, a la Jonquera, dins lo nòrd del Principat de Catalonha, solidaris dels catalans mas tanben conscients de la libertat possibla d’Aran a respècte d’Espanha.
 
Se pòt pas dire que la vilòta siá bèla, entre de bordèls plens de pauras filhas gorrinas d’Euròpa orientala e de supermercats ont s’aficha lo francés pels clients que i venon crompar de produches mens cars que de l’autre costat de la frontièra.  Pasmens, tre nòstra arribada, ja se sentiá un ambient particular. Per tota l’avenguda ersejavan de bandièras esteladas e a quatre oras del començament de la cadena umana ja se vesián de camisetas independentistas, e dins lo restaurant a costat del qual nos èrem donat rendètz-vos tot lo personal portava las colors de la Via Catalana.
 
E las carrièras s’anèron emplenant de gents de totas edats, determinadas mas pacificas, que venián demandar lor libertat perduda fa gaireben 300 ans. Levat l’organizacion,  de pas creire per una cadena umana de mai de 400 km, m’impressionèt la serenitat dels catalans, una tranquillitat joiosa, festiva, aürosa, qu’es simpletament la certesa de la victòria. Òc, ja se pòt parlar de victòria, amb un adversari espanhòl que, el, mòstra totes los signes de la desfacha. S’embarra dins una surditat arroganta, sembla incapable de respondre democraticament a la volontat d’un pòble, tomba dins las menaças o dins las caricaturas, la pièger de las qualas es de gausar comparar l’independentisme al nazisme, çò qu’insulta la memòria de totas las victimas d’aquel totalitarisme. La nostalgia del franquisme de part de la drecha espanhòla, l’actitud dels socialistas espanhòls ostils a la libertat dels catalans de s’exprimir coma pòble, la catalanofobia, lo desir de seguir lo modèl assimilacionista francés, la corrupcion e l’economia malsana correlativa, refortisson cada jorn la volontat d’anar cap a una independéncia que se va precisant. E mai la possibilitat que Catalonha sortisca de l’Union Europèa quand serà independenta fa pas paur a degun, e d’unes catalans i veson al contrari un encoratjament.
 
Tornat dins mon Occitània malauta, pensi a la leiçon que los catalans acaban de bailar al mond. Cèrtas, los mèdias franceses, geinats per l’eveniment pr’amor de l’ideologia oficiala que coneissèm totes, ne parlèron pauc, mas los movements diplomatics que ja an començat ne confirman l’impacte. Un pòble s’es levat. De biais democratic pacific e popular, amb una union que recampa totas las classas socialas e totas las tendéncias politicas de l’extrèma esquèrra a la drecha moderada, son a las pòrtas de l’independéncia. Cal pas oblidar, ça que la, qu’es lo resultat de la perseverança. Ni la pèrda de las institucions pròprias en 1714, ni la monarquia absoluda espanhòla, ni las dictaturas de Primo de Rivera e de Franco, ni lo mesprètz, ni los desirs d’assimilacion a Castelha, an pas pogut descoratjar l’òbra pacienta dels catalans per caminar vèrs la libertat.
 
De segur, l’istòria occitana es pas la meteissa, nòstre esparpalhament en de territòris divèrses nos dividís, patissèm lo refinament de l’assimilacionisme francés, sèm afeblits, mas, malgrat tot, lo succès catalan nos convida a obrar pacientament, a refusar de nos descoratjar amb l’objectiu de tornar prene possession de nòstre destin.
 
La Via Catalana es nòstra Via Esperança.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

25 de setembre 03.33h

Us agraeixo de cor les belles paraules sobre el meu poble. I també agraeixo, per la part que em pertoca, i com a amic d'Occitània, que fóssiu a la Via amb tots els qui hi érem.
Una salutació cordial des de Catalunya!


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

24 de setembre 20.13h

#13 D'altres arguments economics en favor de l'independéncia de Catalonha : http://araomai.cat/un-prestigios-economista-i-assessor-de-merkel-diu-que-una-catalunya-independent-no-sortiria-de-la-ue-i-recorda-que-es-un-contribuent-net-a-les-arques-europees/


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 20.03h

#11 Argumentacion economica erronèa. L'economia catalana fa que l'independéncia es viabla, e atrai los investisseires perque son modèl es mai san que lo d'Espanha. Lo ministre de justícia espanhòl ven d'admetre qu'Espanha sortiriá de l'èuro sens Catalonha. (http://www.elmundo.es/elmundo/2012/10/08/barcelona/1349707396.html)


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 19.26h

#11 Benlèu pas o podètz comprene, mas la granda majoritat qu'èrem a la Via Catalana volèm una Catalonha independenta perque volèm èsser liuras. Serem benlèu mai pauras (o dobti fòrça) mas gerirem los nòstres recorses nosautres e pas lo país vesin que nos nega lo pan e la sal.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 18.59h

#9 E de qué pròva aquò segon tu? Sonque que Catalonha es enqüèra dins l'Union, doncas pas briga un Estat independent. Mòstra sonque que los investissors i creson pas a l'independéncia catalana. Amb qualques rasons. A començar per l'economica.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

23 de setembre 18.55h

E i a dau bòn vin en Valada dau Ròse :-3!


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 20.40h

#8 As d'aficions de Nostradamus, Esceptic. Ieu çò que fau es observar la realitat. Resulta que Catalonha a agut mai inversion estrangièra que Madrid lo darrièr semèstre. Los negòcis pas fan politica e lo procès cap a l'independéncia a pas afectat, per mai que digan a Madrid. A Catalonha l'inversion aumentèt 42%, a Madrid devarèt 27,8%

http://www.ara.cat/economia/estrangera-Catalunya-disparar-se-semestre-espanyola_0_996500563.html


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 20.00h

En tot cas, los principatins son tan espanhòls com los valencians, los de las isclas balearas, los asturians o los andalosses. Los catalans del nord son autan franceses com los normands de França e mei francés que non pas los normands de las Isclas. Remarca: los normands son pas tots de França, son pas tots franceses. Ni tanpauc o son tots franceses tots los picards. Pasmens que son picards. E aquò pausa nat problèma.
E los principatins son pas andorrans.
e los rosselhoneses son pas p... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 8
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 17.57h

#3 Aiçò de que los catalans sèm espanhòls o nos cal dire abans los catalans que tu (Cap e tot). E los catalans del Rosselhon son tanben espanhòls segon tu?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 17.54h

#4 Soi pas d'acòrdi ambe aquela vision miserabilista d'una Occitània provinciala. Occitània es la contrari un ensemble de regions dinamicas e atractivas que son a capitar lor insercion dins la mondializacion e que s'afortisson dins la Republica, mentre que lo Nòrd s'aflaquís. Aquò nos deuriá regaudir e donar fisança.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló logo rss

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions