Divendres, 20.6.2014 03h00
Aqueste mes, ai volgut traduire lo començament de la mai granda epopèa romana, L’Eneïda de Virgili. Per conciliar sens del tèxte e intencion poetica de l’òbra, m’a semblat necessària una disposicion en vèrses liures. M’a costat de transpausar Danai, sinonim poetic e omeric de grècs, en occitan. Lo catalan dànaus es pauc adaptat a la lenga nòstra. Auriái pogut triar danaans, per analogia amb argians, mas m’agrada pas l’iat. Fin finala, ai escrich danaencs.
Canti las armas e l'òme que, primièr, fòrabandit del país de Tròia,
Arribèt en Itàlia, sus las còstas de Lavini;
Longtemps lo getèt per tèrra e per mar
La poténcia dels dieus d’amont, pr’amor de la rancuna
De la crusèla Junon, e longtemps patiguèt la guèrra
Abans de fondar una vila e de portar sos dieus a Laci,
D’ont eissiguèron la nacion latina, los paires albans
E de Roma los auts barris.
Musa, ramenta-me’n las causas: diga-me per quina volontat nafrada
O per quin dolor un òme per sa pietat insigne, la reina dels dieus
L’a obligat d’acomolar tant de malastres, d’acarar tantas espròvas;
I a tanta colèra en l’arma dels dieus celestials ?
I aguèt una antica vila (Tir i tenguèt de colons),
Cartage, en fàcia d’Itàlia e luènh de las bocas del Tibre;
Se ditz que Junon mai que totas las autras tèrras l’aimava,
Tanben mai que Samos; aquí èran sas armas,
Aquí èra son car. Aquel reialme, la divessa, se los destins o permeton,
Alara desira e s’esfòrça que dirigisca las nacions.
Mas aviá aprés que per una descendéncia de la sang troiana
Un jorn s’abatriá la tiriana fortalesa,
E que d’ela un pòble amplament rei, supèrb a la guèrra,
Vendriá destruire Libia; ansin o avián decidit las Parcas.
O temiá la filha de Saturn e se recordava d’una vièlha guèrra
Que de’n primièr aviá portada a Tròia per sos cars argians;
Encara non avián daissada sa pensada las rasons de colèra
Ni de crusèlas dolors: demoravan al fons de son còr
Lo jutjament de Paris, l’escòrna a sa belesa mespresada,
Una nacion odiosa, lo raubament de Ganimèdes
E las onors a el rendudas, totas causas que l’enfadessissián,
E los troians, getats sul plan de la mar,
Escapats als danaencs e al despietadós Aquilles,
Los rebutava luènh de Laci, e despuèi de longas annadas
Erravan, secutats pels destins, a l’entorn de totas las mars.
Tant costava de fondar la nacion romana.
Comentaris
27 de genièr 10.59h
Òsca per aquela revirada! Es estat un plaser, de la legir e se daissar emmenar per l'anar e lo debanar dels vèrses... Un grand mercés, Joan!
Valora aquest comentari:
2
0
22 de junh 08.35h
Amic Gerard-Joan, en Barceló, m'emociones. Quan llegesc el teu occità és com si llegís en la meua llengua catalana. És com una varietat exòtica i tan pròxima a la meua que espanta. No tinc cap consciència de llegir en cap altra llengua que no siga la meua. És clar que, en el meu cas i ben sabut és, la catalana i occitana són totes dues meues. És per això que, de fa 'llong temps' he decidit no revirar-me quan escric als amics occitans en el meu català del País Valencià. Quina bel... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
5
0
21 de junh 14.21h
#4 Me sembla que l'usança occitana fluctua: Mistral, per exemple, utilizava las majusculas. Totun, cresi qu'as rason: l'usança romanica majoritària defugís las majusculas, al contrari de las poesias classicas francesa e anglesa. I pensarai lo còp que ven! :-)
Valora aquest comentari:
4
0
20 de junh 19.47h
Un punt de detalh (qui ne m'empacha pas de trucar de mans davant lo ton excellent tribalh): ne credes pas que las majusculas en començament de frasa e sufeishen, au lòc de hicar ua majuscula en cada començament de vèrs ? Que'm sembla ua practica inspirada per la poesia francesa, dont nse poderem des·har. En hicant ua majuscula en començament de frasa sonque, que seguirem la practica catalana, castelhana e italiana. Camelat dejà que hasè atau.
Valora aquest comentari:
2
0
20 de junh 10.28h
#1 Jp Bertrand, mercé pels ligams, m'i soi immergit e ai gaudit fòrça.
Valora aquest comentari:
3
0
20 de junh 09.22h
Qu'espèri que vas continuar !
Valora aquest comentari:
3
0
20 de junh 08.57h
Bonjorn,
Trobarai jamai res de dire a de la gent que fan de la virada, quau qu'elas siàian, tant iò dire, emai gardesse un meschaënt sosvenir de la revirada dau Lafond « Lo viatge grand de l’Ulisses d’Itaca » que sens lu « decòdex occitan blòsix » podetz pas ò legir.
Non, prene lu temps d'escrir un pitit mòt per dire que sus la biblioteca numerisaira dau Lemosin, lu Virgile s'i troba :
http://www.bn-limousin.fr/items/show/139
de segur, a la mòda de l'epòca e la de l'abat Rob... Legir la seguida
Valora aquest comentari:
4
0
1
Comenta
Lo comentari es estat mandat corrèctament
7 comentaris
En cargament
7 comentaris
Mandar
