Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La(s) question(s) de l’identitat (VI): la vergonha espartana de las institucions d'Occitània

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Al sègle V a.C. Atenas èra governada per un òme sonat Pericles. Malgrat èsser acusat per l’oposicion de corrupcion e de degalhar lo fons del tresaur de la confederacion de Delos, Pericles foguèt tan important per l’istòria de Grècia e d’Atenas que lo sieu periòde de govèrn se coneis coma “lo sègle de Pericles”. 
 
L’istòria nos explica que Pericles decidiguèt de despensar lo tresaur public per bastir o adobar de grands bastiments d’Atenas –l’Acropòli, la Propilèa, lo Partenon, l’Odeum, etc. Promoguèt lo teatre, la filosofiá e la cultura en general, especialament totes les eveniments a l’entorn dels Dieus e dels mites fondacionals de la ciutat. Non o faguèt sonque per filantropiá. Èra una politica d’identitat e, quitament, una politica de projeccion “internacionala”, per tal que tot lo mond –d’Atenas e d’endacòm mai– creguèsse qu’Atenas èra la ciutat mai polida, poderosa, rica, e, solide, lo sèti mondial de l’intelligéncia. Mentre Esparta banhava en vin los enfants acabats de nàisser per verificar qu’èran pro “fòrts” fisicament, en cò de Pericles aviam Esquil, Sofòcles, e Euripides que i presentavan lors tragèdias. Mentre Esparta èra un Estat basicament militarizat, Atenas aviá l’onor d’aculhir de mond coma Socrates o Platon. Mentre d’autres pensavan que non se deviá despensar tanta moneda per de causas supausadament “inutilas”, Pericles s’estimava mai d’organizar de fèstas popularas per celebrar d’anniversaris simbolics de la ciutat. 
 
Es vertat que podèm considerar que’es mercés a aquesta politica de Pericles que Grècia uèi es considerada lo brèç de la cultura, de la filosofiá e de la democracia Europèa. Pasmens, Aquesta politca èra sustot una estrategia plan calculada de Pericles qu’aviá coma objectiu d’escafar tot dobte que poguèsse aparèisser sus la legitimitat del ròtle de capitalitat qu’aviá assumit la ciutat d’Atenas al dessús de las autras pòlis grègas de la Liga de Delos. D’un costat, aquesta politica fasiá augmentar l’autoestima dels atenencs vers lor ciutat. Aquò solet provocava ja que los atenencs foguèssen orgulhoses de lor ciutat, e, doncas, i trabalhèssen amb mai d’engatjament e de vam, perqué s’i sentián ligats sentimentalament. D’un autre costat, aquesta politica fasiá que “los autres” –es a dire, las autras pòlis– assumiguèssen la capitalitat e lo poder d’Atenas.
 
Abans-ièr èra la Diada Nacionala de Catalonha e, coma o sap tot lo mond, i aguèt una granda manifestacion a Barcelona per demandar l’independéncia de Catalonha. Pendent tot lo matin, çaquelà, se debanèron los eveniments oficials, organizats per la Generalitat e lo Parlament de Catalonha. Los poders publics, amassa amb las cobles que jogavan los imnes nacionals, e los partits, las associacions e la societat civila en general, anèron als monuments de Rafel de Casanova de cada vila e ciutat per l’omenatjar. Abans-ièr los poders publics èran los primièrs a remembrar l’11 de setembre de 1714, es a dire, lo jorn que Catalonha perdèt definitivament lor independéncia politica. Me diretz que tot aquò es de musica que servís per amagar los problèmas vertadièrs dels ciutadans catalans. E ben, non. Aquesta mena d’eveniments de remembrança istorica servisson per reivindicar l’istòria, los poders, los dreits e las leis pròpris de Catalonha davant un Estat Espanhòl cada còp mai centralista. Òc, que Catalonha a plan de problèmas de caire economic, es vertat. Mas per combatre aquestes problèmas reals de la Catalonha d’auèi dins un mond cada còp mai global, las solucions devon èsser glocalas. Dit d’un autre biais: Catalonha deu recuperar totes los poders qu’aviá abans lo 1714, per tal de gerir melhor la realitat d’auèi. Òc, que lo Rafael de Casanova e l’11 de setembre son de mitificacion de l’istòria vertadièra. Exacte. Coma en Atenas. 
 
Precisament, ièr foguèt lo 12 de setembre, aquò’s, l’anniversari dels 799 ans de la batalha de Murèth, ont lo Comte de Tolosa perdèt la guèrra e, doncas, lo poder contra los franceses. N’i a que dison qu’aquela batalha foguèt capitala per comprene la carta politico-administrativa de l’Euròpa d’auèi. Non o sabi pas. En tot cas, çò que sembla clar es qu’aquela batalha foguèt un eveniment incommensurable dins l’istòria politica –mas tanben sociala, culturala e lingüistica– d’Occitània. Que los Presidents de la Region Miegjorn-Pirenèus e lo Conselh Generau de Garona Nauta, amassa amb lo Cònsol de la Comuna de Tolosa, non ajan encara instaurat un grand eveniment institucional cada annada per aquesta data per remembrar aqueste eveniment istoric, sonque se pòt interpretar coma una mòstra d’ignorància prigonda de la pròpria identitat e de la pròrpria istòria politica, o ben, coma una attitud politica qu’en d’autres païses seriá, dirèctament, responduda amb l’ostracisme. Coma en Atenas.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Teresius d'a Grisa Cashtelar
5.

Un bòn libre sus aiçò : "Occitanie. Histoire d'une aliénation" de Paul Castela

  • 2
  • 0
BOURDON Auloron
4.

#3 Aquò ne sufeish pas, de díser aquò. Suu subjècte de l'ensenhament de l'istòria, que cau tanben criticar lo movement occitanista.

Lo Felibritge que demandava l'ensenhament de la lenga e de l'istòria de noste. En tot cas, qu'ac hasè lo Felibritge bearnés a la soa epòca de lustror (annadas 1920 e 1930). E qu'ac obtiengó... a las escòlas privadas.

L'occitanisme, per eth, n'a pas jamei reïvindicat que l'ensenhament de la lenga. E enquèstas que i a qu'an amuishat que's podè seguir ua escolaritat sancèra en ua calandreta, shens jamei enténer a parlar deus trobadors o deu Felibritge, ni de la batalha de Murèth.

  • 5
  • 1
Pere Iclès Atènas
3.

Mon car Marçal, o vos cal saber : en Catalonha, e mai en Euskadi, o quitament en Castilha, estudiar l'istòria es una entrepresa que se vòl, e que se dona los mejans d'èsser, scientifica. Mas dins l'Estat Francés, estudiar l'istòria es una entrepresa propagandista e nacionalista d'un genre fòrça particular. Per la politica internacionala de l'ancian partit nacional-socialista d'Alamanha, se parlèt un còp èra de "pangermanisme". Amb l'escòla universitària d'istòria dita "de França", podèm tanplan parlar de "panfrancisme". En consequéncia, pel ciutadan comun, la coneissença de la batèsta de Mureth es quicòm de règde desconegut, pas brica estudiat, encara mens criticat ni analizat. La soleta problematica de l'istòria per çò que tòca, digam a la "cultura generala" francesa, es : "cossí l'exagòn venguèt la figura geometrica perfaita, que se deviá de devenir, de tota eternitat, per la soleta volontat de Dieu, puèi per la de la sanata e divinala republica ?" Aquí, trevam plan luènh d'una desmarcha scientifica, ne convendretz. En talas condicions , l'ignorància lamentabla dels elegits e autres policaires nacionalistas franceses a pas res brica d'estonant.

Ignorància inacceptabla… e, luèmens, acceptada d'una granda majoritat condicionada a l'ignorància.

  • 2
  • 0
Faidit Comuns
2.

La question que pausas a travèrs aqueste article es la de l'alienacion.

Lo pòble occitan es alienat dempuèi sègles. La siá classa politica, logicament, es encara mai alienada que la societat.

Mas l'alienacion es pas la sola responsa: es pas perqué avèm pas recebut cap d'educacion occitana a l'escòla francesa que nos educar e nos desalienar nos es proïbit. Al contrari, tenèm l'obligacion morala de nos educar.

Los politicians occitans afranchimandejats son pas sonque alienats, son tanben incultes ... e cons.

  • 6
  • 1
BOURDON Auloron
1.

Per un còp, que soi pro d'acòrd dab aquesta cronica. N'ei pas briga normau que la data deu 12 de seteme e sia carada per las institucions regionaus, mes tanben, mei enlà, peus qui son encargats d'ensenhar l'istòria a tots los nivèus, deu collègi a l'universitat. Aquiu que vedem plan e clar que domina ua vision de l'istòria "de França" version Tresau Republica, qui n'ei pas metuda en question que superficiaument e shens tocar aus mites fondadors.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article