Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Hollande, un arquièr anacronic

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Lo Conselh Constitucional francés a sentenciat que l’impòst de 75% suls revenguts de mai d’un milion d’euròs annals non es legal. Lo govèrn se veirà obligat de cambiar una de las mesuras del “top ten” de la campanha electorala d’Hollande. Jean-Marc Ayrault, lo cap de l’executiu, anoncièt ja que prepara “un nòu dispositiu en acòrd amb los principis prepausats pel Naut Tribunal.

Aquesta decision del Tribunal a doas lecturas: una lectura en clau politica, e una lectura en clau ideologica.

En clau ideologica, la decision del Constitucional francés representa la ratificacion d’un dreit uman inalienable –l’egalitat–, e una gorjada de fisança vèrs l’èsser uman e las institucions publicas. Es a dire, mercés a la decision del Tribunal, uèi podèm aver encara la fisança que, de quora en quora, i a qualqu’un o quicòm que met un pauc d’òrdre a tot lo rambalh d’apriorismes ideologics, que se tròban tant a la dreita coma a l’esquèrra. Non caliá èsser un especialista per veire que la mesura èra injusta, perque aquelas familhas que depassavan lo milion d’èuros mas los dos –o tres ensems– e non pas un dels membres solet, èran exonerats d’aqueste impòst, quitament se l’ensems de la familha arribava al 1,9 milions annuals.
 
En clau politica, la decision del Conselh Constitucional representa un plan dur revèrs a la carrièra politica d’Hollande e al Partit Socialista francés. La mesura de 75% foguèt venduda pendent la campanha electorala de las presidencialas coma, gaireben, la solucion magica al problèma de la crisi economica. La mesura aviá dos objectius: d’un costat, amb aquò se voliá aumentar la recaptacion de l’argent public –per evitar, aital, d’èsser obligats de far de grandas reduccions suls budgèts socials–; de l’autre costat, la mesura voliá contribuir a çò, qu’en lengatge socialdemocrata se ditz, “redistribucion de la riquesa”. Totes los economistas del Mond sabián que cap d’aquels dos objectius serián capitats, car la soleta causa que provocariá aquela mesura seriá la fuga a d’autres païses vesins d’aqueles que devián assumir aqueste impòst, e aquò fariá que la situacion encara foguèsse pièger: una bona partida dels mai rics de França non pagarián, non solament aquesta augmentacion, mas tanpauc los impòstes que pagavan ja actualament, e, donc, a la fin dels comptes, l’Estat francés ni aumentariá la recaptacion –al contrari, benlèu ne recaptariá mens– ni ajudariá a redistribuir la riquesa, perque los mai rics contunharián d’èsser plan mai rics que los mai paures.

A prepaus de la “redistribucion de la riquesa”. Aquesta nocion aparentament plan academica amaga l’idèa plan simpla, vièlha e coneguda de “prene l’argent als rics per lo balhar als paures”. Disi qu’es una idèa vièlha e coneguda –aital coma populara– perque en cò nòstre –Euròpa– avèm quitament de mites que viran al sieu entorn. Quand Hollande disiá que voliá “redistribuir la riquesa” en tot aplicant un impòst de 75% suls revenguts de mai d’un milion d’èuros, èra a far la meteissa causa que fasiá lo Robin Hood al sègle XII: raubar als rics per o balhar als paures. Serem d’acòrdi que prene 75% de çò que tòca qualqu’un es un panatòri quitament se non i a l’usatge de la fòrça de las armas. La diferéncia entre Robin Hood e Hollande es qu’Hollande es lo President de la Republica francesa, elegit per sufragi universal, dins un estat de dreit, e, per contra, a l’epòca de Robin Hood las gents vivián dins una societat tirana e feudalista sens cap de libertat ni dreit individuals.

Benlèu ara qu’avèm descobèrt lo costat monarquic d’Hollande, dimenge Sas majestats los Reis d’Orient li portaràn un bon arc per que practique.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lutz
1.

Que vòls mon paure Marçal, degun a pas jamai ausit parlar de la corba de Laffer, semblariá…

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article