Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La vergonha de l’Aurèlia

Aurélie Filippetti
Aurélie Filippetti
Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
La nòva de dimars s’espandiguèt pertot coma una revelacion divina: la ministra de la cultura, Aurélie Filippetti, aviá capitat que la màger part de deputats del sieu partit e fòrça deputats dels autres gropes de l’Assemblada francesa votèssen a favor de modificar la constitucion francesa per tal que França poguèsse ratificar la Carta Europèa de las lengas regionalas o minoritàrias. Tota la Carta..? Entièra..? Non: sonque 39 punts sus 98 de la Carta. E quines..? Aqueles punts que, solide, non meton en perilh l’unité de la République.
 
Mas, per ieu, çò mai interessant de la jornada del dimars foguèt l’entrevista del jornal francés L’Express a la ministra en question, a prepaus, justament, de la votacion que deviá far l’Assemblada francesa. Non ai la costuma de far d’analisis d’articles o d’entrevistas d’autres mèdias sul Jornalet. Totun, pensi qu’aqueste còp es indispensable de ne parlar per obrir lo debat subre la vertadièra pensada e la veritabla ideologia dels nòstres politics.
 
Per exemple, m’interessèt plan quand lo jornalista li demandèt “Sur le fond, la Charte prévoit de conférer «des droits spécifiques» à des «groupes» de locuteurs à l’intérieur de «territoires». En 1999, le Conseil constitutionnel avait estimé que cela portait atteinte à l’«indivisibilité de la République», à «l’égalité devant la loi» et à “l’unicité du peuple français”»: ce n’est pas rien!”. E qué respondèt la bona de Filippetti? “C’est pourquoi il nous faut modifier la Constitution. Mais le texte proposé évite toute dérive. Il stipule que l’emploi du terme de «groupes» de locuteurs ne confère pas de droits collectifs pour les locuteurs des langues régionales ou minoritaires.” Revirada: França contunharà de non saber qu’es aquò dels dreits lingüistics, e donc, non reconeisserà, per exemple, lo dreit de s’exprimir en occitan en Occitània perque açò voldriá dire autrejar de dreits especials a un “grop”. Ça que la, qu’un francés aja lo dreit per lei de s’exprimir en francés en França tota sens que degun non li pòsca exigir cap de revirada a l’anglés o a una autra lenga, aquò non es autrejar de dreits a un “grop”. Non, aquò’s bastir la Republica. Òsca!
 
Mas contunhèri de legir e la suspresa aumentèt encara mai quand lo jornalista li demandèt “Le Conseil constitutionnel avait également estimé que cette Charte était incompatible avec l’article 2, qui précise que le français est la langue de la République.” Aquí la ministra aguèt la fina abilitat de respondre “Il ne faut pas confondre langue commune et langue unique! Le texte soumis au débat prévoit que «l’usage du français s’impose aux personnes morales de droit public et aux personnes de droit privé dans l’exercice d’une mission de service public, ainsi qu’aux usagers dans leurs relations avec les administrations et services publics». Peut-on être plus clair?”. Òc, podèm èsser mai clars: de fait, la lei francesa obliga que tot siá almens en francés, çò que vòl e voldrà dire en practica que tot serà sonque en francés. Per amor qu’una lenga, per tal que pòsca viure, cal que siá utila e practica. Una lenga que sonque se pòt utilizar se va tostemps acompanhada d’una revirada a una autra lenga que totes los ciutadans tanben comprenon, es una lenga utila? E una lenga que sonque se pòt utilizar se va tostemps acompanhada d’una revirada a una autra lenga que totes los ciutadans tanben comprenon, es una lenga practica? Non, es una lenga subsidiària, de segonda. Que non servís.
 
Quand legissiái aquela polida entrevista non compreniái l’entusiasme de qualques unes per l’aprobacion de l’Assemblada francesa mas decidiguèri de seguir la lectura. E alavetz lo jornalista li demandèt Soyons concrets: si elle est ratifiée, pourra-t-on s’exprimer en flamand lors d’un procès?” Responsa: Non. La justice continuera d’être rendue exclusivement en français, afin d’être compréhensible par tous. Les assemblées politiques, qu’elles soient nationales ou locales, continueront de délibérer en français pour la même raison..
 
Impecable. Vos demandi de seguir un pauc mai la lectura. Lo jornalista li ditz Pourra-t-on exiger, à La Poste ou à la perception, de parler à un fonctionnaire en corse?. E ela respon Non. Pas «exiger». En revanche, vous pourrez échanger avec le guichetier en corse s’il le comprend.. Aquí non poguèri evitar d’esclafir de rire pel cinisme que constatavan los mieus uèlhs. E per la manca de vergonha intellectuala. Es a dire, çò que disiá la ministra es que me cal saber qu’a partir d’ara podrai contunhar de dire “mercés plan” e “adishatz” a l’obrièr de la Poste que me ven portar las letras cada jorn e que parla plan la lenga, sens aver de practicas delinquentas. Ara podrai seguir de m’exprimir en la nòstra lenga en tot èsser tostemps dins la lei. Question: aquò vol dire qu’abans aviái lo risc que venguèsse la GESTAPO lingüistica e me puniguèsse..? Que vòl dire siquenon? Ara me perdonan la vida se, malgré tout, parli en occitan?
 
Tanben i aguèt de moments plan divertissents quand lo jornalista li demandèt se Sera-t-il possible de multiplier les panneaux routiers en langue régionale?”. E la ministra li respondèt C’est déjà le cas pour les entrées et sorties de ville. Mais cela ne peut pas l’être et ne le sera pas quand la sécurité est en jeu. Un panneau «danger» ne doit pas être traduit, car il est impératif qu’il soit immédiatement compris.. Desencusatz, la Dòna Ministra, mas me semblava remembrar que los panèus de perilh devon èsser comprensibles per tot individú almens, dirai, occidental. Aquò vol dire: pels angleses, pels espanhòls, pels portugueses, pels italians... E me demandi: es per amor d’aquò que, en general, los panèus de perilh utilizan de lengatge simbolic e iconografic internacional..? Tè, quinas idèas!
 
Mas se volètz vertadièrament conéisser l’ideologia subterranèa de la nòstra sonque cal legir aquò:
 
En Bretagne, le recteur s’oppose à la traduction de la devise républicaine en breton sur le fronton des lycées. Cela va-t-il changer?. Responsa: Non. La devise restera intouchable. C’est une question de solennité républicaine.. Non cal dire res me sembla. Parla tota sola.
 
E, fin finala, arribèt lo moment ont Filippetti me raubèt vertadièrament lo còr. Lo jornalista li diguèt Votre plan n’est-il pas un peu cosmétique? A l’étranger, les langues qui ont été sauvées l’ont été par des mesures radicales. En Catalogne espagnole, 60% des cours à l’université sont donnés en catalan.. E aquí la responsa foguèt, sens cap de problèma, “Les situations sont différentes. Le catalan a longtemps été interdit par un régime fasciste. Sa reconnaissance est donc un projet politique lié au retour de la démocratie. La France, elle, doit simplement se réconcilier avec son patrimoine linguistique. C’est-à-dire avec elle-même.”. Vergonha, ministra Filippetti. Vergonha que nos calga vos remembrar que se uèi l’occitan, lo breton, lo catalan e totas las autras lengas de França ditas regionalas son en totala regression es perque, fins non fa gaire de temps, totas aquestas lengas èran tanben enebidas per l’estat francés. E òc, per la Republica. Per la democracia. Caladas per la fòrça. Per l’autoritat. Quora l’estat francés demandarà d’excusas publicas per aquò?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

antalya
9.

Per iò carta de las lengas minorizadas signada o pas cambiarà rende ren.

  • 0
  • 0
carcassés philippe Seta
8.

Dins aquel afar, un comentaire, a mon vejaire, resumís tot : lo del « passejaire », quand ditz que se reviram al rebors la frasa de la ministra sul catalan, aquὸ dona :“Les situations sont différentes. L'occitan a longtemps été interdit par un régime démocratique. Sa reconnaissance est donc un projet politique lié au retour de la dictature. ....”.
Es aquὸ. Me pensi qu’avèm pas grand causa a esperar. Nos devèm bolegar (çὸ qu’empacha pas tanpauc de contunhar de demandar als governaments un cambiament de dὸgme, mas sens tot misar aquí). Ieu, per exemple, ai creat dins mon parçan un « café occitan », qu’es un acamp mesadièr ont lo monde parlan en oc dins un ambient de convivéncia (es evident que i parlar en oc es pas obligatὸri). Aquὸ fonciona. Mas per anar mai luènh, per exemple un ensenhament real e eficaç, a mon vejaire nos acaram a un dὸgme d’Estat. Mas, o repeti, cal contunhar de quichar.
Quicὸm ven illustrar plan çὸ que ditz Marçal. Dins Lengadὸc-Rosselhon, i a un mesadièr que recebèm dins las boetas de lètras cada mes. Aqueste mesadièr, ai doblidat son títol (es per vos dire a qual ponch m’interessa), e tracta de la Region, bailejada per los socialistas. Lo mesadièr es compausat d’un trentenat de paginas. Sus aqueste trentenat, una es en occitan e una autra en catalan. Mas coma la revirada es obligatὸria, la part d’aquelas lengas es en fach redusida a una mièg-pagina (puèi que la revirada en francés es dejós). Es çὸ que ditz Marçal : doas lengas per far polit, coma un alibí, una mena de BA coma disiám al catequisme (avètz pas res a dire : i son, vὸstres patoeses), e sens utilitat : la revirada es dejós.
Una mièg pagina en occitan e una mièg-pagina en catalan sus una revista d’un trentenat de paginas.
Son contents, a la Region. An fach lor trabalh.

  • 3
  • 0
manjacostel Mureth
7.

UBU rei! Qual pòt creire seriosament que l'estat francés farà quicòm per salvar las lengas ? Es fòrça interessant de legir çò que ne diguèt R Lafont en 1981, (libre de G Tautil) e de totas las ocasions mancadas, d'aquela mitat de segle. Se son pensats los saberuts del pais dels fromatges , qu' ambe la signatura , d'un trentenat de punts de la carta , qu'èra prevista, un còp èra, pel Grand Blond de Cintegamela , costava pas car, e podiá far creire als autres pòbles , estabosits de l'UE, d' Africa de l'oest, e de Quebèc, que Franca veniá un còp mai, de tornar mostrar lo camin de la diversitat al paure monde endarrieirat. Benlèu pas ,que son pas tan colhas qu'aquò, los de l'ENA.com, ara qu'an acabat de ressegar las aventuras de l'òme al petarèl mascat .
Mai las lengas desapareisson, mai nos donaràn lo drech de la parlar quitament d'aprendre l'uzbec o lo babamra. Que siam a mand de crebar e mai nos donaràn de la lanièra... Vesi plan un president vojar una lagrema sus la tomba de Mistral, de Jaures una ròsa a la man en fasent son discors en angles , en 2050.
.... es ben a nosautres de jogar ambe aquò... Un pichon pas per l'òme un grand pas per UBU

  • 2
  • 0
Guilhem Bearn
6.

Objectivament, tà non pas compréner que çò qui a dit aquera Ministra qu'ei totun istoricament clar e un pas a l'endavant (tostemps tròp petit, behida) entà las lengas que cau aver popat lèit de sauma a banhèras pleas !

  • 2
  • 4
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
5.

Quora l’estat francés demandarà d’excusas publicas per aquò, mon car Marçal ? Jamai ! Es per aquò que nos cal un estat occitano-catalan ! E fa uèit cents un ans que ne cal un !

  • 6
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article