Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

"Tot politic francés deuriá èsser capable de comprendre l'occitan"

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions

Un còp èra un ser de la fin del mes de mai a Tolosa de Lengadòc. Fasiá calor, quina calor! La Garona aviá aquel polit image que cada prima nos ofrís als que lo sabon veire. E Juan Carlos Moreno Cabrera, lo catedratic de Lingüistica Generala de l'Universitat Autonòma de Madrid conegut per la siá defensa de las lengas minorizadas e lo sieu libre de 2008 El nacionalismo lingüístico, èra estat programat per Convergéncia Occitana a l'Ostal d'Occitània per i far una conferéncia suls nacionalismes lingüistics, en tot prenent coma exemple lo cas espanhòl. Èra l'ocasion perfaita, doncas, per passar una serada de las bonas, escotar la conferéncia del mèstre, aprendre, e après aver lo privilègi d'anar sopar amassa. 

Moreno Cabrera es una rara avis, un espanhòl que se totes los espanhòls foguèssen aital me sembla que non i auriá gaires independentistas en Catalonha. Ieu, almens, non auriái pas cap de problèma d'èsser ciutadan catalan d'una Espanha republicana e confederala coma l'Espanha ideala d'aqueste intellectual de Madrid. Moreno Cabrera es un excellent professor, un scientific polemic sens o pretendre, e un òme umil coma tot mas savi fins a l'infinit. Èra lo pimièr còp que veniá a Occitània per i far una conferéncia e la sala Perbòsc èra plena de catalans que demoravan a Tolosa, acompanhats de qualques occitans qu'avián la curiositat de saber qual èra aqueste òme.  Ieu l'escotavi e escotavi las questions que li pausavan los autres. "Pensatz que se lo nòu govèrn de l'Estat francés promòu la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minorizadas cambiaràn las causas?", li demanda un. E el, que fasiá que non amb lo cap e lo sorire. "Tot çò qu'avètz explicat aquí del nacionalisme lingüistic espanhòl es 100% aplicable al nacionalisme de l'estat francés, encara uèi", li disiá un autre. "Vos caldriá far un debat amb Mélenchon!", cridava encara un tresen, amb lo pelvis desbordant. Tot aquò mentre Moreno Cabrera defendiá qu'èra allucinant que foguèsse enebit de parlar en catalan o occitan dins los parlaments espanhòl o francés, e que l'argument foguèsse qu'un politic francés o espanhòl non es capable de comprendre aquestas lengas. "Normalament, los politics son de gents cultivadas, que sabon legir e escriure. Tot politic francés o espanhòl, se vòl, pòt comprendre un discors politic en occitan o catalan, especialament perque la màger part dels mots son generals e egals en totas las lengas romanicas.". Es aquí que ieu pensavi que benlèu lo problèma es que los politics n'i aviá de plan cultivats, mas que tanben n'i aviá plan que non, e remembravi l'ex-president espanhòl Zapatero quand ensagèt de parlar en francés fa qualques annadas amb lo sieu amic Sarkozy, o tanben encara l'ex-president espanhòl Aznar quand ensagèt de parlar en anglés e catalan fa encara mai de temps, e la totala abséncia d'un minimum de vergonha d'aquestes dos personatges, e d'autres qu'ara non cal recordar...  

Mentre sopàvem un "gazpacho-prigondament-occitan" dins un restaurant "prigondament-del-país" e los autres charravan en lenga nòstra, Moreno Cabrera me disiá qu'èra vertadièrament espantat per l'occitan. Qu'èra lo primièr còp qu'ausissiá aquesta lenga en dirècte, e que la sentissiá una lenga fòrça mai pròcha del catalan e quitament de l'espanhòl, que non pas del francés. Aguèrem l'ocasion de charrar mai de tot un pauc: las lengas, los dialèctes, l'occitan, lo catalan... "Ieu disi que l'andalús es una lenga, perque qu'es, siquenon, l'andalús? Es un dialècte? Non, perqué non a una vertadièra unitat. Es un ensems de dialèctes que fòrman una cèrta unitat lingüistica. E ben, qu'es aquò, doncas? Es la definicion tradicionala de lenga!", disiá plan risolièr, mentre versava un pauc d'aiga dins son gòt. E après, acabava plan la cosina de la polemica quand i apondiá: "ieu pensi que la melhor definicion de "lenga" es çò que se parla, es a dire, çò que parlas tu, çò que parli ieu. Punt". Parlàvem de l'impossibilitat de botar de frontièras scientificas dins la romània, per çò qu'es de las lengas e los dialèctes. Parlàvem del caractèr tostemps "politic" d'aquestas construccions mentalas que son las lengas. "Son tostemps de critèris politics. Son d'ideologias. E aquò non es forçadament marrit. Simplament cal arrestar de dire qu'es quicòm de scientific", me disiá mentre ieu fasiái anar lo cap amont e aval.

A la fin de la serada, de camin a l'ostalariá, li parlavi de la question que nos pausàvem ara en Catalonha amb la Lei de l'occitan, per amor que la Lei pausava de questions importantas, a rapòrt del fait de se deviam o non deviam introdusir l'occitan dins aqueles contèxtes que pel moment i aviá sonque lo catalan, e, s'o fasiam, cossí se podiá justificar que lo castelhan non i foguèsse representat. Li parlavi, per exemple, de la màger part dels panèls dels bastiments de l'administracion catalana, que son sonque en catalan e que se jamai qualque departament o Govèrn decidissiá d'o botar tanben en occitan, de segur que n'i auriá plan que cridarián e exigirián que i aguèsse tanben lo castelhan, "car es tanben lenga oficiala en Catalonha". "Solide, e la solucion me sembla plan simpla", diguèt lo sénher Moreno Cabrera. "Çò que prepausi es que l'espanhòl non siá pus lenga oficiala en Catalonha. D'aquesta manièra, totes aquestes problèmas que i a en Catalonha s'acabarián còp sec. Ieu non prepausi pas d'escafar lo castelhan de Catalonha! Non. E evidentament se pòt contunhar d'ensenhar dins las escòlas, se lo pòble catalan o vòl aital. Simplament disi que non deuriá d'èsser una lenga oficiala". Non poguèri evitar de tombar mòrt de rire, al moment que passàvem pel Capitòli. Immediatament, pasmens, me demandèri qu'es çò que me fasiá tant de rire. Èra aquela manièra tan deliciosament logica e tan rigorosament freda d'organizar las lengas que prepausava lo mèstre Moreno Cabrera? Non, aquò non fasiá pas rire. Al contrari. Çò que me fasiá plegar de rire, de segur, èra la constatacion qu'aquesta manièra tan logica e organizada de veire las causas provocava tostemps las reaccions mai violentas, desorganizadas e irracionalas dels estats francés e espanhòl, d'estats, a prepaus, que tostemps avián acusat de nacionalistas irracionals aqueles que defendián que las lengas regionalas o minorizadas diferentas del francés o espanhòl avián d'aver los meteisses dreits. Ironias del destin, pensèri.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Xavier Girona
8.

#7 Car Biel,
Se sès pas capable de rasonar es pas la fauta dels autres. S’èras capable de rasonar, emplegariás pas l’atac personal quand sès pas d’acòrdi ambe qualqu’un. S’èras capable de rasonar, comprendriás que d’afirmacions coma “el gascón y el languedociano no son mutuamente inteligibles” an tota lor valor de deformacion de la realitat linguistica occitana dins qual contèxte que siá. S’èras capable de rasonar, bavejariás pas davant las exibicions demagogicas de Moreno Cabrera: li poiriam demandar quala varietat d’occitan deurián comprene los politics franceses se, segon el, los quites occitanofòns comprenon pas que la que parlan eles.

  • 2
  • 1
Biel Lleida
7.

#4 Queixal femení, xato, "baja la rana", que els altres no tenen la culpa que ja ningú no et tingui en compte enlloc. Saps perfectament que aquesta cita l'has treta de context. Una abraçada!

  • 7
  • 1
Alícia Montpelhièr
6.

Lei lengas diferentas se distinguirián doncas sobretot per lei politicas que se'n identificarián. Es per aquò, bensai, qu'endende pron bèn lo catalan, e qu'entende tanben la fabla aragonesa, sens jamai leis aguer aprengudas, un ni l'autra ? Mas alara, onte comença e s'acaba, una lenga, pecaire ?

  • 0
  • 0
Amalric de Mont Real (despenjat e regargantat) Lavaur de Vaurés
5.

Un politicaire deuriá entendre l'occitan, e mai foguèsse francés ? Mas alara, perqué pas l'euskal, lo corsegue, lo savosian, l'alamand d'Alsàcia, lo breton, lo flamenc, lo catalan tanben ?

França, istoricament, a pas res a fotre per totes aquestes parçans ! E l'avèm de per l'esquina dempuèi uèit sègles. Totes los problèmas linguistics nos davalan d'ailà…

Ça que la, podèm pas tornar escriure l'Istòria. Alavetz, cossí fasèm ? Un elegit en Occitania DEU saber entendre e legir l'occitan : aquó se ditz "una lèi per l'occitan". E a "Sciéncia Po.", lor va caler professors per cada lenga dita "de França". Aquí un bon exemple de çò que pòt cambiar Cara Europèa e Lei Linguïstica…

  • 0
  • 0
Xavier Girona
4.

Aquí çò qu'escriu lo mèstre Moreno Cabrera a prepaus de l'occitan:
“[...] El auvernés se habla en Auvergne. Tiene dos variantes: el alto auvernés y el bajo auvernés. No existe inteligibilidad total entre estas dos variantes [...] El gascón y el languedociano no son mutuamente inteligibles [...] [el languedociano] Es una variedad occitana lo suficientemente diferente del provenzal como para poder ser considerada una lengua aparte.”
Moreno, Juan Carlos (2003) El universo de las lenguas: clasificación, denominación, situación, tipología, historia y bibliografía de las lenguas. Madrid: Castalia. p. 195.

  • 2
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article