Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Lo “Pep Guardiola” e las leiçons de las eleccions francesas

Pep Guardiola
Pep Guardiola
Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Dètz leiçons d’urgéncia quatre jorns après:
 
1.     Primièra, coma o diriá Pessoa, Occitània es una nacion conquistada espiritualament, ont çò que determina lo vòte dels ciutadans al moment de las eleccions pòt èsser un fum de rasons mas jamai l’occitana.
 
2.     Segonda, coma o diguèt Pessoa fa cent ans, “França —coma Grècia— representa dins Euròpa non pas un país creador mas un país distribuidor e perfeccionador dels elements que los autres pòbles fornisson”. Los clars exemples d’aquò son l’extrema dreita e lo Partit Comunista, ultraminoritaris dins la màger part de païses del mond entièr —e enebits dins cèrtes— levat d’aquí.
 
3.     Tresena, coma o diguèt diluns lo nòu Cònsol de Tolosa, lo sénher Moudenc, França es França, mas Tolosa —e Occitània per extension— es quicòm mai: es un país malgrat tot libertari, catar, que non se vòl daissar dominar per cap de tecnocrata, d’esquèrra o de dreita. Aquò benlèu servís per Tolosa, per Pau, per Montpelhièr. E pensi que, fin finala, aquò podriá explicar tanben los resultats del Front Nacional.
 
4.     Quatrena, coma o preveguèt l’autor d’aqueste article fa longtemps, los experiments electorals regionalistas al delà dels partits de mairitz francesa demòran aquò: d’experiments sens mai de transcendéncia.
 
5.     Cinquena, la relativa victòria de l’esquizofrenic Front Nacional demòstra que França es un país que non existís, una invencion forçada que va contra tota natura. Perqué? Perque sonque aqueles païses que non son de païses vertadièrs an besonh de se replegar nacionalament e de reafirmar lor soberaneitat. Avètz jamai comparat un discors del President de la Republica de Portugal amb un del President de la Republica francesa? I a un exercici aisit de far: comptar quant de còps l’un e l’autre apellan a la “Republica”, coma una mena de fòrça divina que ven nos guidar e sauvar dels mals de tot.
 
6.     Sieisèna, lo fracàs del Partit Socialista èra previsible, e, de fait, ne parlèrem aquí a la començança de l’annada. Se tot lo mond o sabiá, perqué Hollande a esperat après las eleccions per far cèrtes viratges? 
 
7.     Setena, l’eleccion de Valls coma Primièr Ministre es benlèu una bona nòva per Hollande, mas es segurament una mai que marrida nòva pel procès d’independéncia de Catalonha e encara pièger per las lengas mal ditas regionalas de França.
 
8.     Uietena, avèm un escenari plan interessant entre Aquitània e Lengadòc, amb de ciutats coma Pau, Tolosa o Carcassona, qu’auràn de cònsols convençudament e naturalament occitanistas, sens ne far de propaganda electorala. Aquò balha un molon de possibilitats de cooperacion interregionala, encara mai amb Barcelona e Catalonha.
 
9.     Novena, lo sistèma electoral francés es un dels sistèmas mai antidedmocratics que coneissi, ont qualqu’un que non arriba al 50% dels vòtes, pòt devenir cònsol amb la majoritat absoluda sens besonh de negociar res.
 
10.    Desena, coma o diguèrem fa qualques meses, l’esquèrra europèa deuriá urgentament ensajar de comandar los servicis de Pep Guardiola: qualqu’un capable de transformar en vertat çò que semblava un miracle, gràcia a l’originalitat e a la creativitat, just çò que li manca a la nòstra esquèrra.
 
Tè, ara qu’avèm un culer socialista de cap del govèrn, benlèu non seriá tan impossible!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Pirolet
3.

#1 E Òc! Franco disiá per Espanha: "Una, grande y libre". "Une, Grande et libre", aquò De Gaulle o auriá poscut dire.

  • 0
  • 0
Maime Limòtges
2.

Una precision sus lo punt 9 : queu sistema ven dau mite de la 3esma republica qu'eria estada una republica ingovernabla (mas que duret pertant de 1870 a 1939) perque eria parlamentària. Autra rason : l'incapacitat de la drecha francesa de trabalhar pas emb lo FN quand ne'n a 'gut mestier per aver una majoritat. Pense a la eleccions regionalas de 97 e çò que se passet en Ròse-Aups.

Lo sistema francés mena a de las majoritats absolutas que confisquen la democracia dins las assembladas elegidas e qu'oblija los partits a negociar avant las eleccions. Co qu'es, per me, una de las rasons de l'abstencion tant fòrta que coneissem.

  • 3
  • 0
Castel Mathieu Marselha
1.

Un ponch : lo fascisme s'apueja largament sus de teorias francesas, emai occitanas (Maurràs). Lo diactator portugués Salazar escondèt jamai que son projècte de societat èra basat sus lei teorias de Maurràs. Pensi pas que per l'extrèma-drecha, podem dire que França es pas un país creador, au contrari.
Ben pus piétger, l'idèia de mesclar lenga, cultura, estat e nacion es una invencion francesa. Lei regims fascistas d'Espanha, d'Itàlia ò d'Espanha s'inspirèron dau concèpte de nacion totala e centralizada inventat, teorizat e aplicat en França. Lo Frònt Nacionau actuau, "bleumarinisé" es ren mai que lo descendent pur e dirècte dau nacionalisme francés jacobin e centralizator, l'òdi deis estrangier en mai.

Per quant au communisme, me sembla lo mot es inventat en França bèu premier encò d'Auguste Blanqui ò d'Etienne Cabet. Son perfeccionament serà alemand, puei rus, mai l'idèia premiera es ben francesa.

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article