Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Piketty: l'eròi de la vièlha esquèrra

Thomas Picketty
Thomas Picketty
Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
Thomas Piketty es segurament un dels òmes mai mencionats pels candidats d'esquèrra d'aquesta  plan dinàmica campanha de las eleccions al Parlament Europèu que sèm a viure. Es vertat que, coma o diguèt David Brooks sul New York Times fa qualques setmanas, primièr als Estats Units, e ara en Euròpa dins lo mitan politc e de sciéncia economica, Piketty es devengut una mena de fenomèn mediatic gaireben comparable a la beatlemania. A prepaus, l'òbra qu'o a fait petar tot es Le Capital au XXIe siècle, publicat primièr en francés en 2013, e, en 2014, en anglés. Me sembla plan risolièr, e simpotmatic a l'encòp, que l'òbra en question non aja capitat d'aver tot aqueste estrambòrd mediatic fins qu'es estada revirada a l'anglés e intrada als Estats Units. Son justament los estatsunidencs los qu'an mostrat mai d'interés. Son los ciutadans estatsunidencs, es a dire, aqueles pècs incultes e analfabets que manjan cada jorn d'amburguesas, los primièrs qu'an seguit massivament lo libre de Piketty. Non pas los europèus, ni mai los franceses, que i son arribats après.
 
Mas anem a Piketty. O cal reconéisser: lo libre es fòrça bon, especialament coma roman realista o naturalista. Es coma legir un Balzac o un Zola del sègle XXI. Non es, donc, una marrida idèa en tant qu’experiment literari. Per exemple, es plan interessanta la reünion de donadas qu'ofrís sus l'evolucion de las desegalitats pendent los darrièrs cent ans.
 
De manièra resumida, lo libre presenta doas tèsis: D'un costat, que dins un sistèma capitalista lo capital a una inercia naturala de créisser —en relacion als revenguts del trabalh— e a capitar d'aver una plaça centrala dins l'economia, car la taxa de retorn del capital —a l'entorn de 4-5% per an— es gaireben tostemps superiora a la taxa de creissença de l'economia. D'un autre costat, Piketty expausa que lo capitalisme mòstra una autotendéncia de concentracion de la riquessa e dels revenguts dins un grop redusit de pòchas, mai que mai per amor que las grandas fortunas pòdon gerir lors patrimònis melhor que las classas mejanas, e, donc, créisser que creisseràs de manièra inestancabla.
 
Per ieu, totun, los problèmas de la soscadissa de Piketty son divèrses. Primièr, practica quicòm que la màger part d'economistas serioses refusan de far a cada còp que qualqu'un lor o demanda: de far de prediccions. Piketty prevei, per exemple, que pendent un sègle aurem una creissença bassa, se ben tot fa pensar que viurem un sègle de grandas innovacions.
 
Lo segond problèma es que las donadas del libre non maridan brica amb las siás doas tèsis. Per exemple, segon Piketty, en 1820 a França los revenguts del capital representavan 30% de totes los revenguts, de manièra que 70% dels revenguts èran de revenguts del trabalh. A la començança del sègle XXI, los revenguts del capital èran davalats a 25%. Es, de fait, un percentatge fòrça parièr a çò que trobam en 2010 al Reialme Unit, en Alemanha, e d'autres païses occidentals. Se l'inercia naturala del capital es de créisser en relacion als revenguts del trabalh, perqué non s'es passat aital fins ara?
 
Tresen exemple: a la fin del sègle XVIII, la diferéncia entre l'expectativa de vida dels aristocratas e dels salariats britanics èra de 30 ans. Uèi, la diferéncia entre classas professionalas e manualas al Reialme Unit es entre los 6 e los 9 ans.
 
Per contra, çò que me sembla mai interessant de Piketty es, justament, çò que non ne parlan gaire de mond. Me sembla que la granda injustícia que patissèm los europèus non es pas tant las desegalitats economicas per de rasons de mercat, mas las desegalitats economicas per de rasons feudalas. Es a dire, lo problèma màger es que los que fa cent cinquanta ans èran los mai rics, uèi contunhan d'èsser los mai rics, sens que, la màger part dels cases, o meriten. Simplament, es aital perque ne son los eretièrs. Nos dison pertot que la causa dels mals de uèi es lo neoliberalisme de dreita e salvatge, mas la realitat es que la liberalizacion e la selva non las vesèm enlòc: sonque constatam cada jorn que sèm a viure una mena de tardofeudalisme, ont qualques familhas an assegurada lor posicion ad aeternum. E, çò qu'es pièger, de familhas, solide, tostemps pròchas dels Estats e dels Govèrns. Podètz far una pròva: comparar lo nom de las cent familhas mai ricas de París fa 150 ans e las cent familhas mai ricas del París de uèi.
 
Per aquò la solucion non pòt venir dels govèrns ne dels partits tradicionals. Per aquò la solucion sonque pòt arribar s'anam cap a un vertadièr retorn a las valors liberalas de Mill e Smith. Mens estat e mai de libertat. Es per l'autoentrepresa qu'es la libertat!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

josep m Reus
9.

Mos cal pas dar la responsabiliat a lo poder de las enterpresas? Pensi si la politica europeia de subvensionar lor produccion agricola fetz una punicion terrorifica vers la produccion deu terç-mond.
Lo lèt dei las vacas africanas pot pas competir en concurréncia de lo lèt de la França. Los africans sont oblijats a vénder lor produccion a un prètz tròp baish per los fèser víver. Los tractats de libre escambi, que permeteràn a enterpresas de la França e d'Európa mantenir lo programa PAC d'agression a l'Africa.

  • 1
  • 1
pjm pjm
8.

#6 pas compres, desolat.

  • 1
  • 1
Cristian FORMENT AGEN
7.

Mens d'estat = mens d'inspeccion del travalh, mens d'aplicacion de las règlas del Codi del Trabalh ; mai de libertat d'espleitacion dels trabalhadors. E donc, l'autor de l'article a rason : MAI DE LIBERTAT!

  • 5
  • 1
Lutz
6.

#1
1/ «la mesa en concurréncia de totas las economias mondialas que fòrça los paisans deu terç-mond a vénder lor produccion a un prètz tròp baish per los hèser víver ?»
2/ «aquera medisha mesa en concurréncia que fòrça l'euròpa a subvencionar l'agricultura per mantenir en víver los paisans europencs ?»
Vesètz pas aquí la contradiccion prigonda ?
2/ PAC e ajuda a l'exportacion >> 1/ paisans del tèrç-monde que podon pas mai viure de lor trabalh.

Ont es la logica ?

  • 6
  • 1
Mathieu Castel Marselha
5.

Fau pas aguer seguit la premsa francesa de l'a tres d'annadas de temps per descubrir encuei Piketty. Emai Ruquier lo reçaupèt dins son emission en 2011.

Article dau 8 de mars de 2011 :
"Pour une révolution fiscale, l’essai de Thomas Piketty, a fait l’effet d’une bombe dès sa sortie. "

http://www.lesinrocks.com/2011/03/08/actualite/pour-une-revolution-fiscale-thomas-piketty-repond-aux-critiques-1118730/

"Faire l'effet d'une bombe" me sembla puslèu una equivaléncia "d'estrambòrd mediatic"

Evidentament que se ne'n parla ara despuei que son succès en America. Mai dire que se ne'n parlava pas avans es completament faus (ò orientat).

  • 2
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article