CAPÇALERA: CURSOS CAOC

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 24 de setembre

Iñaki Delaurens

Divendres, 27.12.2013 03h00

Er eretatge de Mistral


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (20 vòtes)
carregant En cargament


Frederic Mistral segon Paul Saïn




Etiquetas
delaurens, mistral, mistraldelaurens

– Vincenç! aquò’s un pecat negre!
E lei boscarlas amb lei piegres
Van puei dei calinhaires esbrudir lo secrèt.
– Agues pas paur que se ne’n parle,
Que ieu deman, ve, desboscarle
Tota la Crau enjusca en Arle!
Mirèlha! vese en tu lo paradís escrèt!
 
***
 
Mirèlha, escota: dins lo Ròse,
Disiá lo fiu de Mèste Ambròse,
I a una èrba, que nommam l’erbeta dei frisons;
A doas floretas, separadas
Ben sus doas plantas, e retiradas
Au fons deis ondas enfresqueiradas.
Mai quand ven de l’amor per elei la seson,
 
***
 
Una dei flors, tota soleta,
Monta sus l’aiga risoleta,
E laissa, au bòn solèu, espandir son boton;
Mai, de la veire tan polida,
I a l’autra flor qu’es trefolida,
E la veses, d’amor emplida,
Que nada tant que pòu per ié faire un poton.
 
***
 
E, tant que pòu, se desfrisona
De l’embuscum que l’empresona,
D’aquí, paureta! que rompe son pecolet.
E libra enfin, mai mortinèla,
De sei boquetas pallinèlas
Frusta sa sòrre blanquinèla...
Un poton, puei ma mòrt, Mirèlha!... e siam solets!


 
MirèlhaMirèio ena grafia mistralenca– ei era òbra mès coneishuda de Frederic Mistral. Ven a èster era version provençau de Romeu e Julieta. Istòria d’un amor impossible. Un poèma dividit en dotze cançons, capvirat entara opèra en 1864, cinc ans dempús de nèisher –çò que remèrque era importància deth libre entara epòca–.
 
Aguesti vèrsi dera cincaua cançon en occitan provençau narren un tipe de conde que Vicènt li ditz a Mirèlha, en tot comparar eth sòn amor damb eth de dues flors, entà panar-li un punet. Era prumèra des plantes, en tot daurir-se se dèishe veir polida. En tot guardar-la, era auta decidís escapar d’entre es huelhes que la mantien viua entà dar-li un punet adès de morir.
 
Ena epòca digitau a on damb pro faena çò de mès long qu’a liejut bèth un son 140 caractèrs, perqué parlar sus un escrivan deth segle XIX? Mos trapam as pòrtes deth 2014, an que complís cent dera mòrt de Frederic Mistral, ua des figures mès importantes dera literatura occitana.
 
Mistral ei un des set membres fondadors deth Felibritge. En 1854, eth moviment comence entà promòir e suenhar eth provençau, mès damb es ans, s’amplie a tot er occitan e ath catalan, que mès tard en gesserie. Tanben ei er autor der ample diccionari occitan Tresaur dau Felibritge.
 
En 1904 arrecebec eth Prèmi Nobel pera sua produccion poetica, qu’ère un miralh deth païsatge e der esperit dera sua gent, e peth sòn trabalh coma filològ occitan. Eth merit de Mistral va mès enlà, ja que dèc votz ar occitan que, damb era queiguda des trobadors perdec fòrça pòc a pòc enquia èster en França lengua proïbida.
 
Recuperar a Frederic Mistral supause mès interèssi qu’es sonque literaris. Tanben a ua opinion politica. Considère qu’era reconeishença des nacionalitats viu ena lengua e eth sòn principaus enemic ei eth centralisme. Era sua aportacion, en tot préner era lectura coma un petit plaser, amague debats aué en dia dubèrti.
 
En tempsi a on es ambicions deth poder son mès nautes qu’es sues capacitats e talent, Mistral daurís ua pòrta ara rason. Aquerò qu’enes dies que corren ei tan ancian e dehòra de lòc coma aqueri que sajaràn de desqualificar es sòns arguments en saber que… pòt èster que per portar dejós de tèrra cent ans. Cap problèma. Eth sòn legat ei encara ben viu: era lengua.



publicitat
BANNER1: IEO Arièja



Comentaris

9 de genièr 00.30h

Arremèrques lingüistiques :

"Ven a èster", "digitau" (numeric), "Recuperar *a Frederic Mistral" "aué en dia" tot aquerò qu'ei d'occitanhòu

"damb pro faena", "dehòra de lòc" (occitalan)

"adès de" qu'existeish?? per "abans de"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de decembre 16.57h

#3 Disculpeu, volia dir" PARET"


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de decembre 16.49h

#1 Estem d´acord, assumim totes les herències.

Sovint penso que la llengua és com una muralla protectora de la vila. Tres, de les seves parts són fonamentals: la base o fonaments, el mur o llenços, i els merlets amb camí de ronda per vigilància, o de guaita. Després d´un nou atac, cal refer-la; reconsruir-la. .......
I ja sabem que, " TOTA - PEDRA - FA - PARED ".


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de decembre 09.16h

Chal estudiar lo provençal Frederic Mistral dins totas las escòlas de la Val d'Aran. E chal estudiar l'aranés Josèp Condò Sambeat dins totas las escòlas de Provença!


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de decembre 08.21h

Chal assumir e combinar fièrament tots los eiretatges ideologics que representan un progrès: lo grand Pèire Cardenal (mon antecessor), lo grand Frederic Mistral, lo grand Robèrt Lafont, lo grand Francés Fontan...
Robèrt Lafont faguèt una analisi critica de l'ideologia de Mistral dins 'Mistral ou l'illusion' (1954): Lafont i valorizava la qualitat literària de Mistral, mas i planhiá sa manca de clarvesença politica e sa manca de futurisme.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER3: Ràdio Occitània

Perfil

Iñaki Delaurens

Iñaki Delaurens logo rss

Licenciat en Periodisme e Torisme. Damb er objectiu d’especializar-se en Nau Periodisme damb es ans, escriu tath Jornalet conscient dera importància der aranés en entorn sociau e comunicatiu dera Val d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions