Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Deploracion e celebracion de la mòrt dau Lemosin

Joan-Cristòu Dourdet

Joan-Cristòu Dourdet

Ensenhaire-cerchaire en linguistica e afogat d’occitan. Milita per la causa animala e minja pas mai charn que peisson, produchs dau lach o ben uòus (se pòt dire que es vegan)

Mai d’informacions
Mon país es mòrt, empejat dins la gema dau pinhiers, preda daus pitits borgés cafauds qu'an mas per modele la civilizacion urbana venguda dau monde borgés d'a París e de totas las metropòlis liberalas que laissen pas de sosmetre lo pitit pòple de las campanhas o daus barris populars de las vilas. Mon país es mòrt, nejat dins los piegs avatars de la pseudo modernitat. Mon país es mòrt en presa aus elegits corromputs qu'an obludat la cultura de lors reires, qu'an pertant d'enguera la gaulha que jaspís a lors suliers. Mon país es mòrt dins sa linga de pacans, 1200 ans de tradicion, mespresada dins sa fiera literatura, fuguessa orala o escricha, tot coma si ren aviá pas jamai existit.

Maudisse la modernitat liberala qu'accultura tot, que viu mas en assimilar tot çò que tòca, tot coma un virús que se replica a l'infinit, 'n ersatz de civilizacion qu'espotís tot sus sa via, bulldozer esbolhaire de las armas e dau quite eime lemosin. La modernitat, l'auriá chaugut saubre dondar, l'aprivar e l'espurjar de tot productivisme e consumerisme e mas ne'n gardar los progrès sociaus e sanitaris.

Me sauretz dire qui, aura, se'n vòu tornar ad un biais de viure pauc que pro pacan (que siá de la campanha o de la vila, que crese, coma Micheu Chapduelh, que l'i aviá tanben daus païsans de la vila) quitament en conservar çò que la modernitat a menat de bon? Non gran, lo monde son nejats dins lo consumerisme, dins los malhums sociaus, coma de las moschas 'trapadas dins la 'rantela daus GAFAMS - quilhs gigants predators e anientadors - empreisonats dins la societat de l'espetacle e dau divertiment, tau que coneissen ren pus dau país, sauriàn pas nommar p'una béstia daus prats e de la forest, p'unas plantas que resistissen tant que mau per subreviure maugrat los pesticidis (60% de perda de la diversitat per chas nos), non, queu monde saben ren pus, mos quites amics qu'an frotjat en país lemosin an perdut la memòria o belament; saben gran ren de çò que lo monde nos mena de brave e de terrible, son en som, lobotomizats coma dins lo Melhor dau monde, clonats, viven tau de las babòias descerebradas. La Marcela Delpastre l'aviá desj̀à dich mai chantat en poësia, Lo País mòrt (Saumes pagans), resta mas ne'n far 'na mòrt gloriosa, celebrada, 'n'epifania. Melhau ne'n a fach de las bravas chantadas dins lo Diable es jos la pòrta. Ieu pure mas grandas-mairs, pure mon beu-pair, pure la mòrt dau Lemosin, restaràn mas las òbras de nòstres artistas mas que nos las esfaçan pas tanpauc, puei que demòren totparier mau conegudas, que la civilizacion liberala pòt pas sufrir deguna concurréncia. E emb la granda Occitània, de Niça a Baiona, de Narbona a Montluçon, dau monde auriàn la pretencion de sauvar lo Lemosin (e d'autres país d'òc) dins sa linga e dins sa cultura, mas me sauretz dire çò qu'un pòt esperar emb tau 'n apròcha tant asbtracha? Lo Lemosin crebará e qu'es pas en eissaiar de sauvar 'na miserabla modalitat d'occitan meridionau venguda se-disent referenciala, eisida de l'esperit d'un paubre bogre daus alentorns de Carcassona que coneissiá ren au Lemosin, que li serviá mas de domeni d'extension, que podrá quauqua ren a la mòrt dau Lemosin, mon país es desjà mòrt. Escrisse mas aura per celebrar la mòrt dau Lemosin. Vive mas per contemplar la beutat e l'orror dau monde. Qu'es pas mas lo Lemosin qu'es mòrt, qu'es lo monde tot. Mas qu'una meteorita o 'na catastròfa nucleara esbòlhe queu monde! Me fará pas degreu, manca per los èssers, crestians que béstias, qu'an ren damandat e l'i son tròp per ren. Que m'anientisse tanben, ai pus ren a far dins queu monde. Segur, l'enja umana sirá pro sabenta per s'anientar e anientar tot lo vivent dins son hubris, ne'n dobte pus.
 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

JC Dourdet
34.

Adieu-siatz, coma podem pas laissar de comentari jos l'article de Domergue Sumien, escrisse un pitit quauqua ren aquí. Voliá nonmàs dire que sei pas dau tot en desacòrd totau coma/emb Domergue Sumien sus son analisi sociolinguistica dins son article de responsa au meu. Qu'es 'rai que l'i a un conflict linguistic e que ne'n ai pas parlat dins mon bilhet de deploracion e de lamentacion. La sociolinguistica, catalana e occitana notadament, d'Aracil a Lafont (e puei avant, Labov; e puei tanben Fishman, Boyer e d'autres...) a produch una analisa dau contacte diglossic de lingas plan justa. Autanben, aimariá precisar mon biais de veire dins un article a venir que sirá pas un bilhet d'umor (=humeur, pas humour lol) queste còp. Pasmens, tascharai mejan de menar quauquas nuanças e criticas constructivas. Surtirai de la lamentacion "lenificanta" coma l'a dich quauqu'un sus FB au perpaus de mon article. A leu

  • 2
  • 0
Occitània Virtuala
33.

Coma es pas possible de daissar de comentaris a l'article-besson de Domergue Sumien al sicut del Lemosin, tant val o-far aici.
Vaqui, soi plan d'acòrdi amb l'argumentacion del sénher Sumien, es justa e plena de bon sens. Mas ailàs doblida un pichonèt detalh qu'anequelis completament tot aquel bèl rasonament : es qu'al sègle vint-e-un, levat dins los libres e dins Jornalet, l'occitan es malaürosament vengut una lenga mòrta.

  • 2
  • 0
Subrevida occitana
32.

#30 Emai qu'ara siague practicament escafada dins l'Estat francès, es vertat que la lenga occitana es totjorn plan viva al sud de las Pireneias ont se sona puslèu lo "catalan" , emai s'es ni mai ni mens que la meteissa lenga.

  • 3
  • 0
Una mòrt sens resureccion
31.

Lo Lemosin es mòrt, coma Occitània tota. Foguèt un sòmi bèl que venguèt pas real. Monsur Oc : R.I.P.

  • 6
  • 1
No more Pelha Roton !
30.

#23 Tè, ara te sonas pas pus "l'amicus al macronàs" ?

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article