CAPÇALERA: IEO09-01
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 29 de novembre

Joan Loís Racouchot

Dimècres, 21.1.2015 03h00

“Merry Nadal!” o l’ultima aculturacion


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (7 vòtes)
carregant En cargament


Lo 20 de decembre 2014, manièra de dire qu’anàvem passejar amb lo nòstre felen de cinc ans, decidiguèrem d’anar veire un pauc las “animacions calendalas” engenhadas per la municipalitat de nòstra bona ciutat d’Illa de Venissa en Vauclusa (Isle sur la Sorgue), e naturalament, nos pensavem de lai trobar cants de Nadal tradicionals, tibanèls de produches provençals, jòcs tradicionals. Tot aquò se devià passar sul cors bèl de la vila. En arribar aquí, suspresa!! Enebit a las veituras, lo cors èra clafit de monde, tot plen de familhas passejarelas, mas i avià mai de bada-bècs que non pas d’”animacions”, sufís qu’una mena de rambalh “musical” nos faguèt tibar l’aurelha, i aviá d’unes individús encostumats en sai pas de qué, d’autres en “paire Nadal” que “dançavan” darrièr una còla de personatges de…Disney, coma a Disneyland, se bolegavan Mickey, Dingo eca, seguits d’un òme que jogava sus una orguèna de barbaria de cançons de Tino Rossi “Petit Papa Noël”, o d’aires del folclòre parisenc “l’amant de Saint Jean” eca… Un pauc pus luènh, un paure tropèl pietadós de majoretas de totes los atges e formats se trigossavan coma podiàn jos l’uèlh lagremós dels parents, enfin venguèt l’inevitabla clica de la vila jogant de musica militara! Pas cap de carreta Ramada, pas’n mot de provençal, pas cap de referencia a las Fèstas Calendalas, e las quatre pauras barraquetas de fusta vendián de vin caud per far “mercat de Nadal”; nos seriam creguts en qualque endrech que siaga, pertot levat en Provença! En la vila èra pas milhor, que l’animacion musicala pels nauts-parlaires porgissiá de musica “fast food” a la mòda, R&B mai que mai en anglés, pas cap de cantaire provençal, nimai de grops tals coma Massilia o Lo Dalfin; per quant al centre vila, i avià un manat de tristonassas barracas de fusta que li vendián de produches que los podem trobar de pertot . E pr’aquò lo comitat de las Fèstas es presidit per un jove que parla provençal, e qu’es president de l’associacion de mantenença de las tradicions e, qu’en mai d’aquò, fa lo santonièr.
 
Un colèga mièu me diguèt un jorn que los franceses, aimàvem de lepar lo cuol dels patrons, e li aviá respondut que benlèu quichava un pauc, mas en veire aquela “fèsta”, me diguèri qu’avià pas tot a fet tòrt. Ara lo patron es l’America, los pichòts noms son americans, las publicitats son en anglés, las musicas que las acompanhan mai en anglés, e coma se tot aquò sobrava pas, totas las ciutats vòlon lor “mercat de Nadal”, qu’aqueste còp es pas d’America mas dels païses germanics! I a una mena de volontat d’escafar lo costat latin, mediterranean de nòstra cultura, tot aquò amb la complicitat dels quites Provençals, fai que, despolhat de lor identitat provençala, los occitans d’aicí, en tot sentir coma una manca, e amnesics de lor cultura, son tot belament e naturalament portats a s’identificar a las revendicacions del FN amb son nacionalisme franchimand, qu’es fin finala per eles una “identitat de substitucion”, e Dieusap que i a pas pièger que los convertits! Aquí lo drama de l’Occitània: i a e i aurà de relargs que lo reviscòl de la nòstra cultura li farà abans mai o mens viste, mas d’autres que lai serà tròp tard per la salvar, tot saupent que mai de 60% dels estatjants de Provença li son pas nascuts!



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

21 de genièr 15.37h

Benvenguda dins lo melhor dau monde !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 10.07h

Que hè deu! A Pau aquesta annada qu'èra lo Nadau inglés. E n'era pas plan tampoc!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 09.35h

#5 E encara la cantan generalament faus !


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 09.10h

#3 òc, podèm pas los citats totes mas solide qu'aquestes son d'aculturats de tria !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 08.42h

Lo passejaire a rason : la cultura francesa existís pas.
Cau véser çò qu'es arribat a las cançons : qui canta una cançon en francés a la fin d'un repaish ? Aquò que's hè dens mantun país, gaireben totis, mes en França, lo repertòri de cançons tradicionalas estoc mascanhat en medish temps que las lengas a l'escòla.

Anatz véser un encontre de rugbi, los Galleses cantan tot lo temps, abans, après, prendent, ... Lo Franceses an pas que la Marseillaise coma cançon. Una sola !


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 08.36h

Benlèu, i a d'unas ideologias francesas (precètes). I a pas de "Cultura Francesa", i a un fais de culturas en frança.
E mai que lai , i a una invasion dempuiè de temps de la (pseudo) cultura "made in USA".


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 08.15h

#2 n'as doblidat un es : Bòbò !


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 07.23h

Un constat que se pòt far malurosament un pauc pertot en occitània, la nòstra cultura se demesís doçament per una mena de cultura francesa abarrejada d'americanisme pr'amor que la cultura francesa n'i pas, existís pas. I a un fum de culturas mespresadas en frança e pas cap de cultura quitament pas a Paris. Aprèp i a los grands mots : liberté, egalité, fraternité que vòlon dire pas res. Es aquò lo pais del dreit de l'òme. una clòsca de nose viuda.
Nos tornarem veire a la Guepia b... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

21 de genièr 06.45h

I son mai d'un tèma important dins aqueste article. I vòli destriar la colonizacion demografica d'Occitània per la populacion francesa e l'alienacion. Ara soi pas segur que los Nadals germanò-estatsunidencs foguèsson estats importats directament en provença. De segur seràn arribats via França. Per ieu l'importacion de la cultura US es mens grèva que l'alienacion nòstra e que nòstra somession a la cultura francesa e francista


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Joan Loís Racouchot

Joan Loís Racouchot logo rss

Autor de BD "Juli Omenàs", dessenha de camisets per "Macarèl", fuguèt un dels fondators de la Calandreta d'Aurenja.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions