Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Eth monopòli dera violéncia

A propòs deth filme Un pays qui se tient sage, de David Dufresne

 
Sò segur que bèth còp auetz plorat en tot guardar es informacions. Aguesta frustracion, era dolor e eth sentiment de justícia destaquen en Un pays qui se tient sage. Aqueth filme siguec ua revelacion que poderia arrecomanar ath costat de Welcome to Chechnya (David France, 2020).
 
D’un costat ei un documentari de testimònis de victimes dera violéncia policièra pendent es protèstes des Justets Auriòs (Gilets Jaunes). Der aute costat qu’ei un debat. Eth filme que peque d’ua faussa equanimitat entàs poders der estat. A despiet de balhar era paraula a avocats, policièrs e quauque ministre tradicionaument mès autoritaris, merite es mèns aplaudiments mès satisfèts peth hèt de generar un espaci segur a on un policièr pòt exprimir eth sòn rancor e agror entàs perfidi manifestants que vòlen hèr-les mau, deth temps un gojat de banlèga pogue descargar contra eth a propòs deth racisme e es inegalitats estructuraus e qu’eth policièr non pogue sonque escotar-lo. Eth documentari explòre un long archiu de viraus amassadi gràcies as telefòns mobils e a trauèrs d’aquerò seguís era traça des sues victimes. Quauques ues perderen un uelh, d’autes ua man, d’autes era vida.
 
Segons eth mèn punt d’enguarda personau, e coma editor d’un monografic sus era mòrt deth manifestant Rémi Fraisse, sonque pogui estonar-me deuant dera prigonda e exaustiva dera lista de mòrts e heridi, en tot gratar enquiara declaracion des drets der òme. Aquiu, pren soent un caire filosofic e umanista: en mans des proautoritaris sone coma ua complicada gimnastica mentau entà deféner eth poder factic, mès eth filme mos retorne tot soent es imatges visceraus dera polícia en tot redusir a un òme sense defensa en grops de cinc, dera adolescent tabassada damb eth sòn amorós quan sopauen tranquillamente en un Burguer King. Eth montatge, perspicaç, sauve es sòns pròpris arcasti.
 
Mès es ciutadans francesi tanben saben usar era poesia e era retorica. Es ciutadans francesi an cultura revolucionària. Es sues vivéncies esmòuen e es sues votzes anonimes sonen damb fervor.
 
Un pays qui se tient sage qu’ei eth debat apertient sus era politica actuau. Era ficcion francesa a hèt pedaci entà blanquejar era polícia enes darrèri dus ans: Police (Fontaine, 2020), Roubaix (Desplechin, 2019), e er encara inedit Albatross, (Beauvois, 2021) . En clau critica e en espanhòu auem vist Antidisturbios (Sorogoyen, 2020). En tempsi d’intelligéncia emocionau, ei fòrça dificil d’agir corrèctament damb ua arma entre es mans. Era legitimitat dera violéncia ei ara transversau e universau. Ei demostrat que çò que permetam en Euròpa serà perdonat endacòm mès e vice versa. Era fòrta repression, tortures e tecniques policiaus usades dempús deth còp d’estat en Birmania damb eth resultat de mès de 700 mòrts civius sigueren instruïdes pes còssi policièrs de França e d’Espanha. Se tire a huec reau en Colómbia. Arren mès a díder.
 





abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article