CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 17 de setembre

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 11.1.2014 03h00

Era Val d’Aran e era independéncia de Catalonha. Efèctes sus Occitània


Comentaris 10 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament


Josep Carpintero




Etiquetas
aran, catalonha, independéncia, occitan, occitània, sans

Era independéncia de Catalonha aurà, naturauments, ua importanta influéncia en Occitània. Aué encara non harè propòstes sus er encaish qu’era Val d’Aran deuerie d’auer en futur estat catalan. Ac dèishi entar article que ven. Sonque suposarè qu’eth coratge des politicians aranesi e era sensibilitat catalana artenheràn es còtes mès nautes.
 
En Estat catalan er occitan i serà lengua oficiau talament coma n’ei ena comunitat autonòma, mès alavetz serà lengua oficiau d’un Estat, ce que vò díder que serà ua lengua d’Estat, damb estructures d’Estat, damb repercussions pròpries d’ua lengua d’Estat.
 
Eth procés ja s’a arringat ena Catalonha actuau damb era Lei der occitan, aranés en Aran, qu’eth Govèrn espanhòu a sajat d'arturar e ena sua persecucion a artenhut a que quauqui articles siguen en suspension cautelar ena demora de decision deth tribunau constitucionau. Eth Govèrn espanhòu dera man deth Partit Socialista, en 2011, abans d’anar-se’n de vacances d’ostiu inicièc eth procés entà demanar era inconstitucionalitat dera Lei. Eth tribunau suspenec cautelarment quauqui articles. Ua prumèra conseqüéncia dera independéncia, sus er occitan, serà era confirmacion d’aqueri articles suspenuts. Ei a díder qu’er occitan serà lengua preferenta ena administracion, ena rotulacion, en ensenhament,... e per tant auram es condicions sociaus e sustot juridiques totaument favorables.
 
Era independéncia aurà coma conseqüéncia era recuperacion economica de Catalonha e er increment dera sensibilitat sociau e politica en torn ath valor dera lengua d’identificacion, coma element vinculat a tot çò qu’a melhorat eth benèster des persones, e açò favorirà es actituds personaus e sociaus ena promocion lingüistica. Era complicitat sociau ena promocion dera lengua s’incrementarà. Era preséncia dera lengua serà demanada pes estructures sociaus e pes persones.
 
Non calerà que Catalonha signe e ratifique era Carta Europèa des Lengües Regionaus o Minoritàries, donques qu’era proteccion e era promocion dera lengua occitana figurarà ena Constitucion catalana. Era Constitucion diderà clarament qu’era lengua occitana ei objècte de toti es drets. Era ratificacion dera Carta Europèa, fin finau, coma a demostrat eth Govèrn espanhòu, non ei garantia d’arren. Eth Govèrn espanhòu a incomplèrt era Carta de manera sistematica. Era Constitucion de Catalonha anarà mès tà delà dera Carta.
 
Catalonha aurà ena Val d’Aran eth modèl de territòri en qu’aplicar aqueri principis e aqueres politiques que volerie, qu’es estats vesins apliquèssen enes territòris enlà dera Comunitat autonòma: Valéncia, Balears, Rosselhon, Franja aragonesa e Alguer. Catalonha non estauviarà mieis entà promòir un exemple internacionau en sòn respècte ar occitan e ara Val d’Aran.
 
Quan Catalonha aquerisque era independéncia estructurarà eth foncionament dera Acadèmia catalana dera lengua occitana, er Institut d’Estudis Aranesi, sus bases lingüistiques alibertianes. Era existéncia der Estat catalan facilitarà qu’era dinamica der Institut d’Estudis Aranesi, se realize ath cant dera rèsta d’Acadèmies lingüistiques d’Euròpa e deth Mond. Eth nivèu de dignificacion dera lengua occitana s’aurà incrementat notablements.
 
E, ei era lengua de base alibertiana era que se harà presenta, per ua coeréncia damb eth passat e eth present, e aguesta lengua aurà dues expressions en Catalonha: era varietat aranesa que consolidarà eth sòn ròtle de lengua de comunicacion e d’expression ena Val d’Aran e en tota Catalonha e era lengua referenciau que mos servirà entà aqueri encastres en qu’er emplec dera varietat locau sigue insufisent e que servirà de guida ara necessària actualizacion dera nòsta varietat. E per un besonh de coeréncia e de estratègia era lengua referenciau serà gerida, en Institut d’Estudis Aranesi, per intellectuaus, de grana basa academica, de forma independenta, qu’auran en compde era evolucion dera lengua des dera edat mejana, era sua transformacion en çò qu’ara ei, e era sua actuau realizacion ath long de tot eth territòri lingüistic. E naturauments eth dialòg democratic serà ena basa de tot, donques qu’era independéncia ei eth resultat dera radicalitat democratica. E aguesta radicalitat calerà que se sente ath long de tota Occitània, en matèria de lengua. E eth modèl catalan de gestion dera lengua occitana serà un modèl aplicable a cada petit parçan. Ei eth modèl deth respècte totau.
 
Damb era independéncia de Catalonha es tractats internacionaus entar arreconeishement dera lengua catalana e era sua oficializacion en diuèrses institucions, portaràn coma ahijut era lengua occitana. En bères ues era preséncia der occitan se materializarà, se harà manifèsta, s’i harà presenta. Er occitan serà lengua de comunicacion e de trabalh de certanes institucions. Es occitans de tot eth Mond poderàn emplegar aguesta lengua entà adreçar-se ad aqueres institucions internacionaus.
 
Aguest ei eth modèl minim qu’artenheram.
 
E s’encara i a persones, que se diden occitanistes, que non son clarament en favor dera independéncia de Catalonha, qu’an pour de definir-se, maufidatz-vo’n! 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

13 de genièr 17.16h

Es per aquò que en tan que menbre del PNO,participèri l'11 de setembre 2012 a la Diada e a la manif dins Barcelona.Es capital per nosaus nationalistas Occitans d'aver coma vesin una Catalonha independenta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 19.30h

Jusèp Loís, gràcies per aclararir-me un dubte que tenia. Pensava: davant d'una hipotètica -i per mi, desitjada- independència de Catalunya, l'occità passaria a ser (co)oficial per raó de tots els possibles tractats internacionals que el nou estat pogués subscriure. Però quin occità, em preguntava, l'occità aranès o un occità estàndard. Vostè ho té molt clar: un occità referencial en què tot el domini de la llengua es pogués sentir representat, amb la qual cosa denota en vost... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 20   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 15.56h

sr jusep lois li volia recordar que cap persona es prescient per mes esclarescida que sigui aquestes coses que dius som realment molt dificils de predir-se i tenir total seguretat de que passaram de veritat millor els occitanistes no es facin moltes il-lusions.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 9
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 15.21h

Pensi que damb era independencia tabe era musica aranesa lheuara era sua presencia en eth mon culturau.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 14.43h

Naturaument, los sud-americans qui viven en Aran qu'an vocacion d'estar aranés d'adopcion, gascons d'adopcion e occitans d'adopcion. De mei en mei d'aqueths qu'aprenen l'occitan gascon aranés.


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 14.41h

#4 L'interès de la Vath d'Aran qu'ei d'acompanhar lo movement d'independéncia de Catalonha. Es a tèrme cort la melhor estrategia entà dar a la cultura occitana un lòc de raionament centrat en Aran e dab lo sostien de Catalonha.


Valora aquest comentari:   votar positiu 13   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 14.14h

E's parla d'Aran, aquera colonia catalana pobladas per Sud-Americans ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 13.23h

Era independéncia de Catalonha favorirà er Aran e eth desvolopament dera sua cultura e era conseqüéncia serà bona entà tota Occitània. Mos cau lutar entà qu'atau sigue. Es occitans i an fòrça esperances, tanben, damb ua Catalonha independenta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 09.04h

Quin article magnific!

Tenètz plan rason Jusèp: nos malfisarem (e nos malfisem) dels "occitanistas" que son enemics de l'independéncia catalana.


Valora aquest comentari:   votar positiu 14   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

11 de genièr 07.23h

Se despús d’ausir las arrasons qu’expliques, Jusèp Loís, e açò que sonque auem parlat d’arguments lingüistics e politics, sense compdar los beneficis economics, i a bèth occitan que non vòu bric era independéncia de Catalonha e Aran, ua de dues: o non ei guaire ben dera tèsta o, en efèit, ei de mauhidar.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions