CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 23 de novembre

Jusèp Loís Sans Socasau

Dissabte, 14.6.2014 03h00

Era Val d’Aran occitana


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


Era Val d’Aran a estat considerada, per molti opinants, en encastre occitan, coma un hèt testimoniau, coma un factor petit, un aspècte ridicul, sense trascendéncia, sense efècte, ... Aquera ei era sua opinion, aqueri que vòlen desbrembar qu’era enorma Occitània a auut influéncies, enes darrèrs 30 ans, ena sua existéncia, dera revendicacion identitària dera petita Val d’Aran. Vòlen desbrembar qu’era Val d’Aran ei Occitània.
 
Occitània, coma identitat, a patit e patís un abandonament e ua persecucion governamentau, damb era complicitat, massa soent, de cèrti sectors que s’autodenominen occitanistes. Era ignorància e er abandonament tanben sigueren eth factor mès remercable dera identitat aranesa pendent molti, molti ans. Era revendicacion e era promocion dera identitat occitana d’Aran a 35 ans d’existéncia.
 
En aguesti 35 ans auem incrementat fòrça era valor e eth reconeishement dera sua occitanitat. Ara ei clar! Mès era rèsta d’Occitània, aquera part enorma, aquera Occitània mès grana, que n’a trèt deth ròtle identitari deth petit pòble aranés?
 

1.- Prumerament, n’a trèt era divulgacion deth sòn coneishement, ei a díder aluenhament dera ignorància. En dia d’aué i a fòrça mès gent que coneish era existéncia d’Occitània gràcies a qu’era Val d’Aran a obtengut un important estatut e non a amagat era sua occitanitat. Eth reconeishement aranés, qu’a estat considerable, a incrementat eth coneishement d’Occitània. En dia d’aué eth coneishement d’Occitània serie fòrça mendre sense era Val d’Aran, e ja se sap qu’aquerò que non se coneish pèrd existéncia. Gràcies ara Val d’Aran, Occitània a guanhat existéncia.
 
2.- Dignificacion. Era Val d’Aran a anat contra era patoïsacion der occitan e l’a convertit en lengua oficiau. Melhor dit, Aran a estat eth motiu entà que Catalonha hesse qu’era lengua occitana sigue lengua oficiau. Era Val d’Aran a anat contra era simpla culturizacion der occitan e l’a convertit en element d’identitat. Era Val d’Aran  a anat contra era exclusiva universitarizacion der occitan e li a dat era consideracion de lengua de vida. Era lengua occitana, coma lengua d’estudi universitari ei presenta en fòrça universitats de tot eth mon. Era universitarizacion der occitan ei potenta, o au mens ei importanta. Sense era Val d’Aran er occitan aurie perdut ròtle coma lengua de vida; aurie demorat lengua de dusau categoria (patois) e en lengua d’universitat. En França, e tanben en Itàlia (encara qu’a viatges se volgue ignorar) era lengua occitana a un caractèr de lengua istorica, de lengua de cultura, de lengua d’estudi,... en comparacion damb eth francés a era consideracion de lengua de províncies, de lengua de dusau (o de cincau),... e en escasses circonstàncies ei ua lengua de vida. En Aran er occitan ei era lengua pròpia, era lengua de comunicacion, lengua veïculara, lengua d’ensenhament... en Catalonha er occitan ei lengua oficiau. Hè uns dies podí participar, coma escolan, en ua classa ena qu’eth professor presentaue era Val d’Aran coma era Occitània a on era vida sociau, politica, administrativa e publica der occitan ei ua realitat. Çò d’autre, didie eth professor, ei era perifèria. Er imatge ei exemplar.
 
3.- Era Val d’Aran a propiciat era  projeccion internacionau dera lengua occitana. Era lengua occitana ja gaudie d’ua projeccion internacionau, mès surtot enes encastres dera universitat, dera cançon e dera literatura. Era vida lingüistica qu’er aranés li a dat ar occitan li a significat qu’age un emparament enes institucions europèes. Ara ei possible emplegar er occitan en quauques instàncies europèes e recéber responsa des institucions en aguesta madeisha lengua. Eth dret i é. Cau qu’es ciutadans l’empleguen e l’exigisquen. Era prumèra pèira ena Union Europèa ja ei metuda. Es ciutadans occitans que non pòden adreçar-se en occitan ar alcalde deth sòn pòble, pòden adreçar-se ena sua lengua a quauques institucions europees. Era creishença naturau dera Union implicarà era creishença des drets lingüistics der occitan. Er efècte serà geometric, exponenciau. A nivèu espanhòl tanben ei possible emplegar er occitan en Senat. E ara, per mor des insisténcies araneses e des sensibilitats catalanes era lengua occitana gaudirà, en Catalonha e en Estat espanhòu, d’ua Acadèmia de lengua que plaçarà er occitan ath mès naut nivèu. Son multiples es ocasions en qu’Aran a possat un projècte deth qu’Occitània n’a trèt benefici, coma ena prodoccion deth traductor automatic der occitan-catalan-castelhan o ena promocion dera magnifica trobada de ciutats catalano-occitano agermanades, que damb ua grana participacion, qu’originèc era creacion dera associacion d’electes occitans, coma ...
 
Er aranés coma lengua occitana a generat un modèl, eth deth besonh dera relacion de lengua e podèr entà generar un espaci d’autogovèrn e ua potencialitat entara superviuença dera lengua. En Aran era lengua a potenciat eth podèr e eth podèr a protegit e promoigut era lengua. Molti teoricians, dont Fishman, an manifestat eth besonh d’auer eth podèr en mans dera comunautat, deth besonh d’ua redistribucion deth podèr sociau, entà revertir eth procés de minorizacion lingüistica. Era Val d’Aran, damb er aranés i a aportat un petit-gran testimòni.
 
Era petitesa aranesa a promoigut, maugrat tot, un gran servici ara lengua occitana.
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

17 de junh 21.15h

I a benlèu d'occitanistas que pensan qu'Aran es un fach testimoniau...
Per ieu e plan d'autres, Aran es nòstre orguèlh.
L'occitània granda es aquela del sud. (de la frontièra)
La marcha de Catalonha cap a son independéncia, càmbia e cambiarà
la cara de l'occitanisme.
Si n'i a que cercan una capitala per Occitània, es tota trobada, se ditz Vièlha.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 18.37h

Un brave mercés per aqueste article.

Caliá ramentar als occitans del nòrd de la frontièra estatala tot çò qu'Aran a fait, fa e farà per Occitània.

Aran es un exemple que cal seguir per la dignitat de la lenga e de la civilizacion nòstra.

Tròp d'occitans o sabon pas. Tròp d'occitanistas o vòlon pas saber, empedegats que son dins una vision d'Occitània francista e doncas desastrosa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 17.57h

Plan mercés, Araneses
Es vertat, jamai poirem pas dire l'importancia per Occitania tota, de ço que se passa a la val d'Aran, de la visibilitat e la reconeissença qu'avetz donadas. a la lenga, dins vostre pichon canton.
Que m'agradaria, entrant a la val, de véser una pancarta granda, amb, escrit en gros quicom coma:
"OCCITAN, LENGUA OFFICIAU DERA VAL D'ARAN", per avisar los occitans d'Occitania tota- e sustot los Lengadocians e Gascons tan nombroses per aquel camin, qu'aquela lenga, mespre... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 de junh 17.27h


Aguest article hè justicia ara realitat deth moment.
Enorabona, Jusèp Loís pera sintexi qu'as hèt!.


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau logo rss

Professor de matematiques en Institut d’Aran, a desvolopat ua importanta activitat ena politica lingüistica der occitan en Catalonha. Dirigís era politica lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.

mai d'informacions

contactar l'autor

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions