CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 7.2.2015 03h00

Los comportaments patologics entraïnats per lo centralisme


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Estau en un endrech ont i son doas fornarias. Mas despí un mes, l’una –la mai granda- a compraa l’autra –la pichina-. E los autoctònes coma io ambals torristas avem tendença, sensa pensar, a anar a la mai pròcha (qu’es tanben la mai granda). Esto matin sio anat comprar de pan. Ai esperat dins la fila que i èra ben de monde. Ja una frema qu’arriba darrier de io me grilha e me despassa, quietament. Un autre còup dins la mema situacion, la bila m’èra puaa e avio fach una remarca. Avio la rason per io, mas de far justícia m’aviá un pauc gastat l’ambient e lo ment. Laisso far per aquel còup. Lo temps parèisse lòng, davant d’autres espèran. Aquel qu’es servit ne’n pren per tota la familha, entre bombança e Bizanci. Sio mal d'aise per el. Una autra pràctica arriba dins la fornariá e cerca tanben de me grilhar. Mas esto còup fau lo tipe que laissa ren e pego a la persona davant de io, istòria de ren pérder mai de temps. Dins la fila, un bofa enervat, una autra se planhe que per pagar devem méter los sòus dins una maquina. Lo primier qu’es servit vòl sortir. L’òme esguilha entre las personas per sortir e es a còntra subèrna amb las sieus sacas. Ce qu'aurà comprat serà benlèu un pauc mai reduch de talha que dins lo magasin e coma a tanben comprat de gressins... seràn lèstes per far de raspaüra. Semblan de ges aver de pietat ni per l'òme ni per los sieus gressins. Al nivèl de la frema de davant que m’aviá grilhat, es blocat. La frema bolega ren e a ren l’intencion de bolegar. Lo gus espèra un pauc e a la fin que ren bolega, butassa la frema. Aicesta se mete a quilar qu’es malcortés e que poiriá demandar perdon. D’aquel temps, la segonda persona a èstre serviá fa de grands signes enervats a la serviciala en dire: òu m avetz vista? Quin ambient just per comprar de pan...
 
Autre cas, los comèrcis, grandas susfàcias e fabricas que de mai en mai se concèntran dins la plana de Var entre Niça, Sant Laurenç fins al Bròc-Carròs e Colomars (La Manda). Cap 3000 (que lo parcatge devendrà pagant partent d'aquest an), Leclerc (amb sos parcatges en estanci nòus), Arkopharma (que l'amic Bernat Fruchier me parlèt sempre d'una occitanista qu'i trabalhava dins lo domèni de recèrca), Carrefour, Schneider electrics... e d’aquí pauc Ikea (que Vintimilha sembla d'aver perdut l'acuèlh de l'entrepresa quitament après lo refús de l'acuèlh a Moans-Sartòu per Andriu Aschieri). Tota aquela concentracion ambal novel estadi de Niça “Alianz Riviera” lo palatz de concerts Nikaïa, tot aquò donca ben pròche de doas sortias e entraas d’autovia, que pagalha es ja e que pagalhassa va èstre. Un ser de concert per Madòna èra ja lo blocatge de Niça oèst èra. Ambé de taps dins las carrieras e dins los dos senses de l’autovia. Alora las pràcticas de mai amb Ikea e los espectators de seras de rescòntres de balon, un plaser. Per anar en pais levençan, en Vesubiá, Tiniá... tant valrà de passar per los còls intervalaas. E l’informacion per ralentir lo trafic autostradier “menar mens leu, pollucion a l’ozòn, serà plus necessària.
 
Darrier cas per lo còup, l'estèla (la star qué) : París. Centralisme per excellença, o tot a la capitala ("capitalisme" se volem far un juec de mòts...). Segon las darrieras cifras, recampa 19% de la populacion de l’estat francés amb 11 milions d’estatjants sus 2% dal territòri estatal. Es tanben 22% de l’emplec ambé 5,5 milions d’actius e un produch interior brut de 430 miliards d’èuros faguent 29% dal PIB francés. Iperconcentracion umana, un estatjant sus cinc viu en l’ancian país de França. Coma a la cort dal rei solelh, per capitar cal puar dal bas evident d’ont avetz segurament degut partir. Mas la manca d’espaci e de respiracion entraina d’enveias d’autras parts “París plaja”, caminaas promoguás per los parcs de Vincènas, Chantilí... Avetz ja pilhat los transpòrts en comuns francilians o lo mètro a las oras de poncha? Es inuman, amb sos "degalhs collaterals" : de bestiam en vagons, esquichat coma de sardinas. Per los nases fins de las audors de vielha transpi jusca a las malparaas ligaas : de las fremas que subisson de palpatge, de monde que se fan rauba per de tirapòchas... E après se cal ges estonar quora una amiga restauratora me diguèt : "los parisencs e emparisenquits mèton una setmana per destressar en vacanças e son justes decontractats quora ven lo moment de se’n tornar...". Precaritat de revenguts e das condicions de trabalh, temps de transpòrts lòngs, dificultats de lotjament o insalubritat, bruch, pollucion.
 
Aquelos exemples an de segur un pendent positiu: tot se tròba o quasi al meme endrech, enfin trobaretz jamai Jacarta dins un quartier de París... E auretz mai de causir per lo trabalh, mas per pagar una vita d’estrès, quin plaser. Ren d’estonant que lo monde que subisse la capitala pantaise d’autras parts (sovent lo leitmotiv es "anar al solèlh"). Un retirat sus dos de la region parisenca s’installa sus la còsta atlantica o dins las regions “miegjornalas” per cercar autra causa. Tant val de li donar d’occitanitat que n’aguèsson lo gust e la sabor... E pi nos aportaràn benlèu de diversitat tanben, qu'amb mai de populacion... poirèm tornar trobar... doas fornarias! (tant val de positivar!)



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

10 de febrièr 07.34h

Lo monda van, van, van
Lo monde fan, fan, fan...
Mas ente van? Perque far?
A quand l'òm pòd trobar un momenton per dire nonmas :"sei uros: ren pòd m'empeschar de gatar aquel bonur, mesme si dura mas quaulquas minutas"
Las gens son fan per esser uros e non pas fugir, fugir... Fugir, correr, fugir, correr...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 16.42h

#1 ai contactat l'autor -via lo ligam a posita en aut a drecha- per li dire. Avem parlat e li ai suggerit d'acceptar aquelas 2 correccions en escambi d'argent. Podètz far un don se voletz autrament.


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 16.19h

#1 Per qual Peir se pren ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

7 de febrièr 08.59h

De corregir : "transpòrts en comun", "se fan raubaR"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions