CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 14 de novembre

Laurenç Revèst

Divendres, 19.8.2016 03h00

Qualquas istòrias d’occitans protestants emigrats


Comentaris Un comentari    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


1. Coma un nom ben occitan coma “Puget” se pòl trobar a l’autre caire dal monde per designar un destrech?
 
Avèm ja parlat de Blanche d’Alpuget dins “A prepaus de diaspora occitana, istòria e actualitat: “Lo cas de la familha d’Alpuget (Dal Poget)” in Lou Sourgentin, N° 211 Avril 2014.
 
Aüra ven lo torn d’un autre “Puget”. Peter Puget (1765 - 1822) un oficier de marina de la Royal Navy.
 
Lo sieu nom es conservat perqué s’es illustrat per l’exploracion dal “Puget Sound”, sus la còsta pacifica nòrd americana cf. Wing, Robert and Newell, Gordon (1979). Peter Puget: Lieutenant on the Vancouver Expedition, fighting British naval officer, the man for whom Puget Sound was named. Gray Beard Publishing [Peter Puget: Lieutenant dins l'expedicion de Vancouver, oficier de la Marina de Guerra, l'òme que donèt lo nom dal Destrech de Puget].
 
Los aujòls de Puget fugiguèron lo reialme de França per s’assostar en Granda-Bretanha per fins d’eschapar a las persecucions decidias per lo LUME dal monde, The best of the world vist de França, Loís lo 14en còntra los uganauds. Son paire, John Puget, es un mercand e banquier prospèr que morèt jove.
 
 
2. Una placa sus una maison cevenòla de cevenòla mena a parlar d’un film american sus la proïbicion
 
Un jorn èro anat a Genolhac, parlavo amb una genolhaquesa sus la prononciacion efectiva locala —en francés— dal toponime “Génolhac” [ʒenɔjak] (que ven d’après la forma orala occitana originala “Genolhac” [dʒenu’jak]). Me disia que començava de batalhar amb de monde que volián aüra que se pronóncie *[ʒenɔlak]. Me parlèt tanben dal nòrd occitan que se parla aicí, de las belesas dal país coma d’una maison bela de la familha “Bondurant” dins la mema charriera. Aquel nom m’a sempre pareissut estranh, pasmens “Durand” es un nom corrent dins lo sector. Es un nom occitan.
 
Sus aquela bela maison, una placa bilinga, francés e anglés. Ges d’occitan (de segur malastrosament). Joan-Peire Bondurand, “sénher” de Cogossac es un uganaud naissut a Genolhac que s’eschapèt a Aarau en Soïssa en 1697. Rejunhèt pi la ciutat de Jamestown en Virginia, als Estats Units d’America en 1700 amb d’autres protestants quora Loís lo 14en revoquèt l’Edicte de Nantas. Participèt a la fondacion de Manakin. Trabalhèt coma farmacian e se marièt sus plaça. I es una associacion dals descendents sonaa “The Bondurant Family Association” (referéncia per aquel article) pròpi activa.
 
Son elos que pausèron la placa de Genolhac dal temps d’un pelegrinatge sus a las originas.
 
Un film foguèt fach sus sos descendents. “Lawless” fach en agost de 2012 que cuenta l’istòria dals Bondurant (Howard, Forrest e Jack) dal Franklin County en Virginia e que fasian d’arcòl de contrabanda realizat segond l’expression locala “al clar de Luna” dal temps de la Proïbicion d’arcòl. Lo film es l’istòria de la vita reala de Jack Bondurant cuntaa per Matt Bondurant son felen dintre lo libre “Lo comtat lo mai umid dal monde” e jugaa per Shia Labeouf.
 
 
3. Totjorn d’artistas, de Manu a Charlize
 
Charlize Theron (sensa accent sus l’e) es naissua en 1975 a Benòni en Africa de Sud. Es conoissua primier coma manequin e pi coma actora sudafricana als Estats Units d’America.
 
Lo primier Theron arribat en Africa de Sud es un colon uganaud occitan exiliat de França. Daniel Theron son reirereireoncle, devenguèt famós dal temps de la Segonda Guerra dals Boers, defuntat al ras de Fochville (ciutat nomenaa en l’onor dal general tarbés). Son nom de familha se pronóncia [tron] amb l’accent afrikaans, lenga mairala de Charlize.
 
 
4. Un bèlga sonat jan Fabre crea l’eveniment a Avinhon?
 
Jan Fabre, naissèt en 1958 a Anvèrs en Belgica e es a l’encòup un dessinator, un escultor, un coregraf e meteire en scèna de teatre.
 
Influenciat per las òbras de son quasi omonime Joan-Enric Fabre l’entomologista, pretende justament n’èsser un descendent.
 
Creèt de polemicas particularament a prepaus de nuditat, sexualitat o escatologia. En 2005, èra artista associat dal Festenal d’Avinhon, e sa preséncia foguèt vista coma una baissa de nivèl dal festenal.
 
 
5. Un institut neerlandés nomenat Pierre Bayle (Peire Baile)?
 
Conoissèm Alan Rieu, neerlandés d’origina occitan, mas qual conoisse aquel òme?
 
Peire Baile (Pierre Bayle, Le Carlar de Comtat, devengut Le Carlar de Baile al sieu omenatge d’après son patronim, 1647 – Rotterdam, 1706) foguèt un occitan filosòf, escrivan e enciclopedista francofòne.
 
Segond enfant d’un pastor protestant, que l’educarà e li aprendrà lo grèc e lo latin. A la fin dals estudis de son ainat, entamena son cursus a l’Acadèmia protestanta de Pueglaurenç.
 
En 1671 se dèu s’exiliar a Genèva, qu’i fa d’estudis de teologia e de filosofia. Descuèrbe la per exemple la pensaa de Descartes. E per se ganhar la vita, deven preceptor.
 
Torna d’escondon en Reialme de França en firmant d’escriches al nom de “Bêle” coma forma totalament francizaa de son nom de familha. Es preceptor a Roan en 1674 pi a París.
 
Entra a l’Acadèmia de Sedan après un concors e amb lo sosten d’un calvinista famós sonat Jurieu. Deven professor de filosofia e d’istòria. Mas en 1681, Loís lo 14en que fa ancara pròva d’una tolerància remirabla fa barrar l’Acadèmia de Sedan. Baile s’exilia dins la Republica de las set Províncias Unias dals Païses Basses. L’8 de decembre es nomenat professor de filosofia e d’istòria a l’Escòla illustra de Rotterdam.
 
En 1684, Peire Baile crea e redigisse un periodic de critica literària, istorica, filosofica e teologica, las “Novelas de la republica de las letras”, qu’a un succès rapid en Euròpa tota.
 
Entra pi en conflict politic amb son protector. Publica en 1690 un “Avís important als refugiats” incitant los protestants a la calma e a la somission politica. Jurieu favorable a la teoria dal contract afirma que “lo pòble es aquel que fa los reis” e que se lo contract es rot, una de las doas partias se’n dèu anar. Sosten Guilherme lo 3ç d’Aurenja còntra Loís lo 14en per instaurar en França una republica. Baile se mòstra fidèl a la leialtat uganauda tradicionala (çò que dèu explicar lo passatge al francés coma lenga liturgica dals protestants occitans, en leialtat a la lenga dal rei). Baile estima que s’opausar a Loís lo 14en en favor de sos enemics, es méter en dangier los protestants de França.
 
Se mòre de tuberculòsi a Rotterdam en 1706. Dos cents ans après, en 1906, una estàtua al sieu onor es inauguraa en Comtat de Foish, a Pàmias coma “reparacion d’un eissublit lòng”.
 
Referéncias:
Universitat de Nimègue
— Musèu Pèire Baile
 
 
Autras personas e autras referéncias:
 
Jean Cavalier
Jean de Fonvive
Pierre des Maizeaux
Abel Boyer
Henry Laurens
Jean-François de la Rocque de Roberval
Huguenot
French Diaspora
French Argentines
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

19 d'agost 08.25h

Una bona recerca que.... cal encoratjar aquela iniciativa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions