Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

Qualques pensiers (extraches dal Quasèrn de pensiers personals)

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Nacions fabricaas reciprocament sus las guerras
 
Son comemeraas las guerras còntra Alemanha, es lo remembre dal sacrifici dals òmes dins la flor de l’eatge mòrts per la pàtria.
 
Mas coma se fa que non se comemòre las guerras anterioras? Es una question de temps, las guerras de 1870 còntra Prússia, las guerras de 1792 en Comtat de Niça, ecc. son tròp vielhas benlèu.
 
Qual, dins nòstra societat aüra, es capable aüra d’escotar nòstra pena (e/ ò colèria) per lo malastre occitan (pèrdia de la lenga, de la cultura)?
 
Conoisho de monde que ploran per un can mòrt. Sèm tan luenhs de lor quotidian per que non ploresson la pèrdia de l’occitan (e dals occitanofòns mòrts)?
 
Es coma de l’utilisacion das minoritats dins l’argumentari das grandas nacions als accents imperialistas. Quora en França se manifestava per sostenir los dreches de l’òme e Tibet, en China se manifestava per Corsega e dire que França respecte degunament lo drech dal pòble còrso.
 
Mas per cu nos prènon, per de mariòtas o d’espaurugals? E ben òc, penso ben.
 
 
L’occitanisme, una soma d’individualitats?
 
Cadun a lo sieu prat carrat, se parla dals mòrts mas s’entrevista pauc de contemporanèus (levat d’unos artistas).
 
Una amiga occitanista me disiá: “Per un occitanista ancian que se’n va ont es la relèva? I es un problèma de relèva, causat per l’ego de monde al poler dins las estructuras e que vòlon ren adobar l’avenir en anar cercar d’autre monde que lor farián eventualament concurença”.
 
I es question d’oligarquisme dins lo mitan occitanista?
 
De mai d’unos parlèron de capitalisme subvencional en lo mitan occitanista. Centralizar las subvencions per far espelir sos projèctes e non los dals autres.
 
Trobam ocasionalament de dinastias d’occitanistas. Tant mièlhs, vòl dire qu’al mens, i es una cèrta transmission de valors militantas occitanistas.
 
Mas cal tanben laissar la plaça als deguns, als que son de monde que vènon d’un autre mitan social o cultural. Quantes còups entendèro dire: de còups fa pensar a una sècta... a causa dals còdes qu’observam dins lo grop.
 
 
Rómper ai murralhas
 
En 1991 a murralha de ferre s’escranca e a murralha de Berlin es prefondaia. Despí as annaias entre o blòc de l’est e de l’oèst es dreiçaia una murralha politica e fisica entre ben de païses. Alemanha es unificaia tot en gardant una predominança de l’aut tedesc sus lo bas tedesc (ò nederlandés).
 
M’en aviso dal temps d’un viatge en Russia en 1990, avio un desenal d’ans. Semblava una autra planèta. E semblava “èsser coma aquò”. Damb us mius parents, sèm abordats per d’ancians sordats de l’Armaia roja. Volion escambiar de blocas de cintas dambals simbèls sovietics (dalh, martel, espigas de blat e estèla) còntra nòstres de vestits. Quina majestuositat dal metro moscovita e quin contrasta damb aquelos sornes passatges sosterrans. De trambalans (tranvias) ont vesem de bravas gents dins o siu quotidian, nos gàrdian a mitat suspreses a mitat blasats.
 
Se passeavam sus lo flume, vesem o Cremlin, a famosa piaça roja. En formula “intorrist” sèm acompanhats per veire ce que cal veire ò non. Un jorn damb mon paire entram dins l’ascenseire per calar a a sala de recepcion de l’òste. Picam l’estança mas a maquina sembla s’enganar e arribam a un estança tota bianca, ren a veire damb as estanças que conoishiam. E d’ordinators e de maquinas estranhas. Belèu èra o nivèl administracion. Tancat entre dos nivèls de cambras. Espaurugant.
 
 
Descolonizacions europèas
 
Euròpa es conoissua per èstre lo breç d’estats de granda tradicion imperialista sus la planèta. Granda Bretanha, França, Espanha, ren que dins aquels tres païses avèm colonizat la mitat de terra entre Africa e America, e mai qualques tròces d’Asia.
 
L’Euròpa de l’èst se descolonizèt pauc de temps fa amb l’espetament de l’URSS qu’escondia l’imperialisme russe. Se’n seguiguèt la renaisséncia dals estats baltes. La separacion pacifica de Chequia e Eslovaquia. L’unificacion alemanda. Un renovèl per Polonha. La renaisséncia per Eslovènia, Macedònia mas de naisséncias dins la dolor per un pòble separat per de religions croatas, sèrbes e bosniacs. Mai tardi agueriam Monte Negro e mai quasi de facto Cossòvo.
 
Euròpa de l’oèst conoissèt ges de decolonizacion interiora. Se los estats perdèron los colonias extraeuropèas, signalam lo solet cas d’Irlanda que ganhèt son independéncia parciala-, ren boleguèt de mai.
 
Mas las tendéncias imperialistas son a provar de tornar.
 
En Euròpa de l’èst aüra continua amb Russia en Ucraïna. Senon, Bielorussia es quasi pro russa.
 
En Euròpa de l’oèst, avèm d’un costat los movements d’emancipacion catalans, escoceses e flamands. De l’autre de crispacions nacionaloimperialistas notablas en França e tradicionalas en Granda Bretanha que las idèas antieuropèas sèmblan de tornar trobar vam, per melhor gardar lor empèri europenc e lors interesses dins lo monde (via la francofonia o lo Commonwealth) e far obliar que París e Londras dèvon senhorear sempre sensa partatge.
 
 
Ostilitats devèrs l’occitan
 
Per parlar occitan dins lo quotidian, la solucion la mai aisia per lo monde es d’anar júnher un grop occitanista. Perqué dins la societat, es lo luec quasi segur per poler parlar la lenga. Mas far part de l’occitanisme (al sens larg, valent a dire que s’ocupa de lenga occitan en general) e tanben veire de garrolhas. E de garrolhas n’i a.
 
Coma dins tot grop uman, avèm las garrolhas per los egos dins las associacions, mas gelosias. Mai especialament en domèni occitan avèm las garrolhas sus la grafia.
 
Avèm lo monde que nos agacha de travèrs perqué fasèm los originals.
 
Avèm un nivèl ultim, es la garrolha politica.
 
E lo som son las atacas ad hominem. D’exemples n’avèm a baudre.
 
Avèm l’impression que l’objectiu ambient en França es que la publicitat e l’accion per l’occitan sigue invisibla o estigmatizaa. Per exemple, per s’afirmar coma occitan sembla de còups dificil. D’aquí lo cèrcle viciós que lo monde se sente gaire occitan, òc, de segur. Ne’n conoisson pauc lo nom.
 
 
A Sèrgi, amic de Sant Estève
 
A tu l’amic qu’ai conoissut e crosat sovent per astre, damont, en prats per siar lo fen, a far d’òbras sus los chamins de la comuna, a balar per lo festin dal vilar. Te dedico aquel tèxt, que dins tos quarantenals d’ans, nos quitères tròup d’ora.
 
Cada còup que si veiam, se parlaviam qu’en occitan. Tu, aviás aprés la lenga nòstra de naissença, al país de'n Tiniá que lo monde parla ancara un pauc l’occitan gavòt.
 
Cada còup de gentilesa, per parlar a io —qualqu’un d’un pauc estrangier que ven per las vacanças o las fèstas—, totjorn aculhent, totjorn a pilhar de nòvas e al plaser d’eschambiar. Parlar de la vita, aicí, de causas que te fan de ben e sentir a ta plaça.
 
Aviás subretot l’enveia de parlar occitan. Era un sentiment de fiertat per la lenga, natural e fòrt. As laissat una frema e dos enfants. Son de sobrilhas de tu. Adieu amic.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

JCd
2.

Que pensan pendent que la nosta lenga es a crebar ! Vergonha !

  • 0
  • 3
loïson Ispora
1.

Descolonizacions europèas, quauques petits desbrombs: Finlàndia (1917), Islàndia (1944), Chipre (1960), Malta (1964).

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article