CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 29.3.2018 03h00

Part 2: Pèrdia de la transmission linguistica?


Comentaris 5 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Pantais e reconstitucion de l’istòria linguistica familiala o lo miralh inexistent
 
Me sio totjorn pantaisat una explicacion sus la mieu familha a prepaus de la pèrdia de la transmission linguistica occitana. A l’origina imaginavo ren que parlavan autra causa que lo francés, un francés especial esmalhat de qualques mots estranhs, que sabio pas qu’èran estranhs vistes qu’èran nòstres e que degun nos diguèt qu’èran pas de francés “degun”, “pecaire”, “pèga”, facha de”, “fa lei brègas”, “fa lo morre”, “fadòli”, “fadat”... (Un jorn, un cosin (alunhat...) me diguèt —mentre qu’èro ja professor d’occitan—): “la grand, quora parla sabo ren se seria que de mòts inventats...”
 
Al moment que saupèro que començava d’èstre estranh, foguèt al moment qu’al collègi e al licèu me faguèro cortesament corregir “se ditz pas”, “es ren corrècte”, “fa pas ben”. Sensa parlar de l’estigmatizacion ocasionala de l’accent (accent d’aicí!).
 
Al quite moment, emparèro que lo tèrm de nacion existia per designar los estudiants d’una lenga a l’eatge meian “nacion provençala, nacion perigòrda” qu’estudiavan a Tolosa. Era dins un cors de francés, en primiera que parlava de joves partits estudiar. Es tanben dins aquel cors que me rendèro cuenti que i èra un problèma quora comptavo las sillabas dins los poèmas per saber lo nombre dals pès. Comptavo totjorn l’e perqué per ieu avia una existéncia. Mas lo professor de francés nos diguèt, sensa nos explicar perqué, que non calia comptar los “e” qu’en francés èran muts. Fin. Sensa explicar que, çò que sauprai mai tardi ambal temps, que se disèm “fortune” en francés se comptan 3 pès en Occitània (coma en occitan [fur’tyna]) mentre que comptan 2 pès en francés septentrional o estandard [fortyn]. Coma aver un miralh per s’agachar, quora tot es fach per l’escónder aquesto miralh? Complicat de s’agachar alora.
 
Al quite moment, los que volian rentrar encara mai dins lo motle quitavan lor accent, anavan veire l’ortofonista. Me choquèt per sempre un amic de segonda que volia aver un cursus exemplari e una carriera bòna per l’avenir. Era anat veire una ortofonista e èra per pérder lo sieu accent... E d’autres se trufavan dal pauc de monde qu’avian l’accent.
 
Benlèu dins ma familha avian quitat de parlar perqué l’escòla avia un super poler per arribar a cambiar integralament una practica lengatgiera de vilatge.
 
Me demandavo alora coma los bascos per exemple avian capitat de resistir a la francizacion desbasquizanta, en devenir bilingues (lo bilinguisme es normal dins ben de païses dins lo monde).
 
Veguèro pauc de temps fa que França anava investir encara mai d’argent que de costuma per encara mai francizar lo monde en Africa.
 
Es mai tardi, al Canada que m’espetèt aquesta revelacion: d’un costat a l’estrangier es una volentat de la part de França d’aver una politica linguistica per la diversitat —amb tota la sieu plaça per lo francés—, Mas d’un autre costat ges de volentat de politica linguistica en la quita França per las diversitat per las lengas dichas “regionalas” (o mai recentament “lengas de França”).
 
Alora, una resolucion que prepauso al passatge, que l’occitan sigue classificat coma francés. Ansin, l’occitan serà tanben present en Africa.
 
I es un fum d’estereotipes sus lo bilinguisme. Mas sabo que gràcias al fach d’aver emparat ben a parlar occitan (en levar los francismes e estropiatges o confusions de l'estil: “*mestre” per “metre”, “*electricitea” per “electricitat”, eca.), me permetèt parier de ben emparar a parlar francés. E saber per exemple que “degun”, eca. èra ren de francés mas venia de l’occitan.
 
Dal còup donca, me sio ameliorat dins las doas lengas!
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

31 de març 12.04h

#1
Bon dia, vos convidi al grup de Facebook "Aprenguem la nostra pròpia llengua". Aquest grup és dedicat a informar de la gravíssima situació que viu la llengua catalana, la pregona depauperació i l'empobriment que cuida esvair-la ja per a sempre si no en prenem consciència. Per això cal superar els tòpics de la "correcció", de la gramàtica i del diccionari car tot diccionari és un discurs i el discurs dels diccionaris actuals és anticatalà.

La llengua catalana pateix una influèn... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

31 de març 11.55h

*tèrm: tèrmE (ipercorreccion)
*ambal: ambe'l
*exemplari: exemplar adj. o n. m. (= que pòt servir d'exemple; objècte original, modèl, segons lo qual o a imitacion del qual se fan los autres) / exemplari n. m. (= çò que servís d'exemple; seria o colleccion d'exemples)
*rentrar: entrar, dintrar


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 5
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

30 de març 20.17h

#2 Reabilitar l'accent ? Reabilitar l'occitan ? E cossi far ? La messa es dicha e plan dicha dempuei un bel briu. Sufis d'ausir parlar los mens de quaranta ans. Francimandejan totes a la parisenca e ne'n son tras que contents !


Valora aquest comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de març 21.15h

Les que parlan occitan o que an un accent occitan, son coma d'estrangièrs dins son pròpri país e vòlen pas s'integrar, laboralament o socialament.
Les parlants occitans èran coma les immigrats en França, que evitavan de parlar sa lengua en public e que la passèren pas. I aviá en familha de dialògues asimetrics, les jovents respondent en francés als paires o grand-paires.
Aquellis occitans crenhián tanbens d'èsser preses per d'italians,espanhòls o portuguéses de mai, que tot aquest... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de març 13.19h

Felicitats pel teu article i per les idees veïculades! :) Em fa pensar a quantes vagades escolto als francesos a Tolosa dir que han anat a Barcelona i quan parlen castellà, els hi reponen en català... A mi sempre se'm queda cara de pòquer i penso, però si a Barcelona es parla castellà a tot arreu!!! La resposta és que no entenen "los gajes del bilingüismo", no entenen que tota una societat pugui parlar i entendre dues llèngües sense complexos... Jo sempre penso que a aquestes persones... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions