Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Traças de reculaa totala o parciala dal vivaroalpenc dins los Alps Maritims

Sant Salvaur de Tiniá
Sant Salvaur de Tiniá
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
En intèrn, l’occitan a conoissut (e conoisse ancara un chico) de variacions geograficas importantas dins l’espaci nòstre. Veguèm lo cas de las comunas tot bèl just a l’entorn imediat de Niça.
 
— L intèrna, avèm una traça emblemàtica a Beuluec, los estatjants se dison los “berlugans” e non “beulugans” coma asperam logicament en niçard. Mas avèm Beuluec e non *Berluec. La comuna de Beuluec estent creaa a partir de 1891, avans èra un quartier de Vilafranca. L’emplec ven d’aquel temps, un indici de quora se creèt aquel deribat dins lo temps?
 
— T intervocalica desapareissanta a Vilafranca: Andriu Cane, Villefranche au milieu du XVIe siècle d’après les comptes communaux p. 5 in Nice Historique Numéro - 42 de l’année 1957: formas en “-aa” finals per “-ada” alternantas.
 
Ancuei avèm sempre una “Rue de l’Esquiaou” < “Carriera de l’Esquiaor?/ Esquiaa?” a Vilafranca.
 
— articles feminins plurals LAS: a Pelha (valaa dal Palhon de Pelha) passèt de “las”, “lai” (toponims locals ancara amb aquelas formas) > “li(s)” >“i(s)” aüra cf. GAUBERTI Pèire [GAUBERTI Pierre], 1970. “Le dialecte peillois” in Peille, son histoire, t. I Nice, imp. Don Bosco, 541 p., pp. 247-294.
 
GAUBERTI Pèire, 1931. “Un paisan Peilhasc”, in Nice-Historique, n° 1-2 dòu 1931.
 
GAUBERTI Pèire, 1994. Dictionnaire encyclopédique de la langue de Peille, t. II, Nice éd. S.E.R.RE., 588 p.
 
Parla dal passatge de “las, lai” a “i” mas non ditz de data precisa.
 
— articles feminins plurals LAS: a Casternòu Vilavielha (valaa dal Palhon de Còntes) passèt de “las”, “lai” (toponims locals ancara amb aquelas formas) > “li(s)” puslèu aüra
 
“las”, “lai” > “las + voc., lei + cons.”/ “lei, li” cf. GASIGLIA Roger & GASIGLIA Rémy, 1979. “Un exemple de parler du moyen pays nissart: le dialecte contois” in Bulletin de liaison du CRDP de Nice: langues et cultures régionales, n° 3 janvier-février 1979, éd. CNDP- CRDP de Nice, pp. 26-38.; Laurenç Revèst, “Caractéristiques linguistiques de l’alpin (ou gavot) maritime du pays mentonnais et des vallées des Paillons (suivi d’une anthologie d’ethnotextes de toutes les communes de cette aire)” in Actes du 13ème colloque des langues dialectales, 2009
 
La variacion  “las + voc., lei + cons.” deven mai rara, la variacion “lei, li” ten a devenir la mai espandia
 
— article masculin plural LOS (e segurament “las” tanben) al mens fins a 1812 > “lei” (après 1812 o al mens aüra) al Puget Teniers, cf. IMBERT Léo, 1937. “Ministère de l’Intérieur, IIIè Bureau: “Enquête sur les dialectes dans les Alpes- Maritimes en 1812: Dialecte de la Ville et Arrondissement de Puget-Théniers et de la partie Ouest du Département: parabole de l’enfant prodigue” suivie de “Dialecte de Puget-Théniers: Cansoun ancienno” “ pp. 147- 159 in Nice- Historique sept.-oct. 1937.
 
+ evidentament: DAL > “dau”, al Puget Teniers. Per anecdòta, la familha de jusius gavòts Dalpuget/ D’Alpuget... (amb la denominacion patronimica d’après la ciutat de residéncia) es ben la pròva que “dal” èra emplegat, cf. Laurenç Revèst “A propos de diaspora occitana: sa familha D’Alpuget” in Lou Sourgentin N° 211 d’Abril de 2014
 
— contraccion de A + LO: “al”, “ar” toponimia actuala de la comuna de Castilhon (pais mentonasc) “Al Pran” (al prat) e dins l’expression tancaa “armanco” 
 
— contraccion DE + LO: “dal” > “dar/ dau” a Levenç (valaa de Var), citacions de la forma “dar” dins la toponimia comunala cf. Les Cahiers de Levens d’un temp e de deman + toponim “Lo Plan dar Riu (“Le Plan d’Arriou) -pluslèu que lo Plan d’Auriòu- sus la comuna de Torreti de Levenç.
 
— DAL > “dal/ dau” las doas formas son emplegaas, dins la valaa dal Palhon de Còntes, amb una preferéncia recenta (Laurenç Revèst, Caractéristiques linguistiques de l’alpin (ou gavot) maritime du pays mentonnais et des vallées des Paillons (suivi d’une anthologie d’ethnotextes de toutes les communes de cette aire) in Actes du 13ème colloque des langues dialectales, 2009) per “dau” coma en niçard e “dal” vist coma minoritari, ancian.... Las doas formas “dal/ dau” son citaas en 1979 dins GASIGLIA Roger & GASIGLIA Rémy, 1979. “Un exemple de parler du moyen pays nissart: le dialecte contois” in Bulletin de liaison du CRDP de Nice: langues et cultures régionales, n° 3 janvier-février 1979, éd. CNDP- CRDP de Nice, pp. 26-38.
 
Un trach non tipicament vivaroalpenc:
 
— CHA > CA, dins la valaa d’Esteron: traças toponimicas Lo Chastelàs (escrich “Le Ciastelas”) sus la comuna de Todon, So Chaudan sus la comuna d’Uèls...
 
“Baissa de la Chabriera” sus la comuna de Roquesteron- Grassa
 
“Lo Chairon” (Le Cheiron) sus la comuna de Graulierei 
 
“Lo Charamèl” sus la comuna dal Mas
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
2.

Mobilitat geografica e estandardizacion naturala
En defòra de zònas de contacte, la mobilitat geografica ambe la concentracion urbana met en contacte de parlars d'origine allonhada, que créa a tèrme un parlar ibride, eissut de preferèncias morfologicas dels usatgièrs, d'aitant que nada escritura ne fixa pas las variantas en concurrència.
Sembla que i auja una preferència a la simplificacion e la regularizacion decap de biaisses de díser consensuals, fonetica generala e fonologia dels plurals e de las conjugas.
Degun dialècte detèn l'exclusivitat de proximitat etimologica, de simplicitat, de regularitat e de clartat grammaticala, e un estandard general recompausat en partir de preferèncias objectivas determinadas de per d'usatgièrs de totes lòcs. L'embarrament dins un parlar local fixat basta pas al besonh d'una lengua communa de granda vila e d'Occitània larga.
Aquella estandardizacion s'amerita una participacion populara arbitrada de lingüistas que prendrián qualque distància d'ambe ladita tradicion classica o alibertina.

  • 2
  • 1
Felip Martèl Montpelhier
1.

Lo texte de Vilafanca de 1550 etc. es interessant (adoro lo comentari de l'autor suu "savoureux dialecte local avec son accent naïf et un peu fruste"). La preséncia de l'alternança entre las formas en ada -ida (koinè provençala standard) et aa (aupinisme caracterizat) es estonanta. En païs aupenc a la mena data ( Var aut, Vesubia, Tinià) apareis praticament jamai. Chalria veire l'origina dau clavaire (sovent en Provença venon de la montanha (èra una especialitat dau monde de ma valèia tant que son estats provençaus)). Per los autres traches que signales dins d'autres fonts, se pòt trachar tot simplament de la pròva que coma alhors en Provença, las formas modèrnas de l'article plurau se son espanias d'un biais força progressiu (los/las a Dinha encara au meitan dau sègle XIX).

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article