CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 4.11.2017 03h00

Los grafas en occitan e sus l'occitan (I)


Comentaris 13 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargament


Aquest trabalh es un compendi entamenat dins lo començament de l'an 2000. 17 ans an passat, aviam l'idèa de far un libre mas lo temps passa, los fichièrs numerics s'usan e... ren es publicat ni prepausat per publicar. Alora d'una colleccions de fòtos de grafas n'avèm tirat lo melhor, actualizat amb d'autras colleccions que vos presentam aicí.
Presentarem brèvament lo grafa occitan e lo grafa sus l’occitan avans de veire de realizacions.
 
 
I) Introduccion
 
Ja cal saber qu’en França, i es la tendéncia de faire la diferéncia en francés entre “tag” e “grafa”: lo tag seriá una mena de firma basica, ligada al vandalisme quotidian mentre que lo grafa seriá mai artistic, una fresca modèrna mai elaborada ligada a un aspècte legal.
 
De fach, lo tag es un art de la calligrafia, un art al meteis títol que lo grafa. En anglés se ditz “writing” per recobrir los dos. En occitan prepausam d’o sonar ambdós Grafa.
 
Al nivèl artistic avèm lo biais d’escriure de l’occitanista niçard Ben Vautier dich Ben, lo dessenh de la crotz occitana que tira la lenga sus malhetas de l’occitanista Peire Venzac.
 
Generalament, fòra los pauc de luòcs autorizats dedicats al grafa, lo grafa es illegal.
 
Pasmens çò que sonam CarrièrArt, tròba naturalament sa plaça en mitan urbanizat. Expression artistica de totes per totes.
 
Generalament se tròban tan d’òbras d’art coma d’inscriptions sota forma de messatges personals (pauc poëtics o amoroses) fins a las invectivas (devèrs de politics, dichas xenofòbas).
 
 
II) Los grafas en occitan e sus l’occitan
 

a) Qualques elements
 
— Despuèi quora?
 
Despuèi totjorn. Sabèm pas se Frederic Mistral grafèt pasmens.
 
Coma una de las mai ancianas fòtos de grafas en occitan, avèm la reproduccion en cobèrta del libre “Occitanie libre -  PNO" ed. Cap e cap, 1973.
 
E coma testimoniatge de grafatge entorn de 1958 avèm aquel de J. CIBRÉ: ”[Fontan] me propose parfois: “on va sur la route de Grenoble [plaine du Var, commune de Nice] pour peindre à la chaux le signe du PNO”” [  ”[Fontan] mi prepaua de còups: “anèm sus la rota de Grenòble [plana de Var, comuna de Niça] per pintar a la caucina lo signe dau PNO””] pp. 14-15 “Fontan, Nice et le PNO” in LO LUGARN-LOU LUGAR n°97/98 Especial aniversari de Fontan, 1979-2009.

De signalar https://www.flickr.com/photos/jean-paul-margnac/5586697810/in/photostream fòto de 1969, grafa "Occitanie autonome" en region Provença- Alps- Còsta d'Azur segurament Gavotina (vista la teulissa), Trièvas?
Una autra de la meteissa epòca del meteis fotografa: "Capitalistas nos pagaretz las terras que nos avètz raubaas (*avetz raubats)" 

 
L’espetament del grafa en occitan arriba amb la revendicacion occitanista politica e sociala dels ans 1970. Lo cantaire Mans de Breish causís coma illustracions de grafas occitans d’aquest temps.
 
Avèm encara uèi la traça de grafas en Avairon: Gardarem lo Larzac! “ sus una cistèrna d’aiga d’epòca

 
E la lenga occitan contunha d’èstre visibla uèi per los grafas. O veirem puèi.
 
— Qué?
 
Los mots los mai classics: òc, occitan, lenga oficiala,  Occitània, Viure al país, Libertat.
 
Coma motiu recurrent: la crotz occitana.
 
— Ont?
 
Coma per los grafas dins las autras lengas, lo mai sovent visibles a de ponches estrategics —interseccions, axes importants, garas— per èstre vistes e retenir l’uèlh. Sovent en ciutat coma en banlèga sus de muralhas de camin de fèrre, sota de pònts, darrier de panèls de circulacion (o sus la fàcia dins los angles lo mai sovent), dins d’envans inocupats. Tanben en mitan rural e dins de ponches reculats, sus de cabanons abandonats.
 
L’utilizacion del grafa en occitan se fa lo mai sovent a tres fins.
 
— De qual e per qual?
 
Grafa politic o sindicalista -mai famoses coma los CAV-, grafa del fotbòl e mai rarament grafa per valorizar lo davans d’un comèrci.
 
 
b) D’exemples de realizacions famosas
 
— Lo rapòrt entre CarrièrArt e musica es important.
 
Dins un reportage TV de 1991 à prepaus dels Fabulous Trobadors se ve l’univers del grafa http://ina.fr/video/TLC9207162205.
 
Lo beatboxaire del grop Ange B sòrt en 1992 un album de rap sonat “Bouducon Production”, referéncia a Boogie Down Production, amb la cobèrta de la pocheta presentant una gròssa crotz occitana grafada sus una muralha grafada de colors vivas

 
Es visible un grafa ÒC sus la cobèrta del CD “Contèsta” de 2005 del grop Mauresca Fracàs Dub.
 
O encara dins los sons del grop de rap Doctors de Trobar.
 
La cobèrta de la pocheta del CD “Urban balèti” de 2014 del grop Fai deli presenta una muralha grafada.
 
L’univers del grafa sèrv de decòr al clip “Lòla” de Fai Deli sus aquest meteis album.
 
— L’univers del CarrièrArt en occitan se manifèsta per de vestits.
 
La marca Occitan Warrior OCW, lo Talhier Espèra un pauc, Commando Sudiste amb lo clip devengut viral
 
Ocasionalament de malhetas son inspiradas del grafa vendudas per Macarèl.
 
— Los occitanistas culturals lo revendican de còps
 
Sus lo site del Centre Cultural Occitan País Niçard e Alpenc despuèi 2005 avèm un grafa “Nissa” de T-Kay.
 
Lo site de l’Institut d’Estudis Occitans 06 presenta dos jogaires de pilo sus un fons de muralha grafat en Niça vièlha.
 
 
III) Qualques cases en la geografia d’Occitània actuala
 
Las ciutats grandas
 
1— Montpelhièr, una plaça particulara dins la galaxia dels grafas en occitan
 
De factors son notables. Fach urban. Braçatge de populacion jove.
Lo messatge occitan a doncas una insercion logica dins l’ambient urban. E revendicatiu en particular. 
Coma avèm vist, los grops Mauresca Fracàs Dub e Fai deli, totes dos basats entorn de Montpelhièr, ne’n tiran inspiracion de l’univers dels grafas.
 
Los luòcs de grafas son sovent en vila. Las ribas del riu Merdançon, o la riba de mar entre Seta e Lo Motàs.

Avèm relevat sus lo transformator electric Rota de Mende: "Occitan parla ta lenga" e "Independéncia":


“Òc” un pauc de'n pertot: fàcia a la Facultat de Farmacia, delòng de la Via Domiciana.
 
Relevat dins lo Merdançon, costat sud, al nivèl de l’interseccion entre la via Domiciana e l’avenguda del Paire Soulas: una crotz occitana giganta roja sus fons blanc amb dos "Òc" notats en dos cantons oposats, al biais d'una carta de jogar. 
 
— Airals pròches
 
Sus la RD 62, lo camin de la riba de mar del Motàs: “Torista: respecta lo païs* [respècta lo país]”.


Meteis camin al Grand Travèrs: “Pòble occitan, desliura te". 

Aicí, al Grand Travèrs (comuna del Motàs), es escrich: "Occitania, tèrra nòstra"


Sus la RD 613 al nivèl de Sant Joan de Vedats: "Tira la lenga! Òc per l'Òc" amb una crotz occitana que tira la lenga.  "Occitan, lenga oficiala! òc".


Sus la RD 5 dins Erau entre Pinhan e Saussan. Aquí un "juòc" amb lo panèl, la rotonda sèrv d' "Ò" e li es ajustada una "C" per far "Òc" acompanhada d'una crotz occitana dessenhada


Avèm fotografiat de grafas occitanistas sus la nacionala puèi l’autovia entre Montpelhièr e Lodeva: "ÒC!",  "Occitania liura”, "Mai d'Òc a la TV", “Aicí Occitània”,  e pron rar, la mapa d’Occitània estilizada.

 
“Occitan", "Òc liura“ e "Libertat!" sus un cabanon abandonat dins la campanha pròche Ginhac de Lengadòc:


Sus lo transformator sota l'antena del Mont Sant Clar de Sèta: "Libertat per l'Òc" e "Òc" amb una crotz occitana granda e una mejana:


Un grafa artistic (oèst d'Erau): "Gardarem l'androna"

 
Per extension, se pòt ligar lo grafa als pegassolets occitanistas: “vilatge occitan” ajustat sota los panèls d’entrada d’aglomeracion, coma a Peròls http://a141.idata.over-blog.com/0/27/38/54/02022007transhumance/IMG_9264.jpg, Aniana, Aimet en Perigòrd http://www.lerepublicain.net/files/2017/07/IMG_0022-630x0.JPG fins a
​Frejús, Cogolin... 
Exemple per la comuna d'Aimet:


​​​Tanben “libertat!  pegat un pauc de pertot, coma las afichas pegadas.
 
2— Tolosa
 
Lo grafa de l’artista plastician Peire Venzac amb la crotz occitana qu’es davant l’Ostal d’Occitània, carrièra Malcosinat a Tolosa despuèi julhet de 2015:
 

 
Dins lo centre ciutat e lo quartier Naut Bernat en particular.
 
“Occitania liura *”. “Òc Occitania”
 
Avèm un estampon utilizat aicí que recòrda las afichas politicas occitanistas dels ans 1970, site: https://eu.wikipedia.org/wiki/Fitxategi:Toulouse_-_occit%C3%A0nia_liura!_-_20130414_(1).jpg
 


 E justament dins la ciutat, del temps del passacarrièra occitanista de 2012, una aficha amb un grafa de Libertat! lo movement politic http://a54.idata.over-blog.com/1/84/56/48/Tolosa-2012/Tolosa-2012-0097.jpg

Un estampon en centre vila:” Òc, independéncia” amb la crotz occitana e l’estèla e “Òc liura” amb un tiraire encagolat, fòto de Remèsi Firmin 
 

 
“Farem tot petar!”, fòto de Giròni Frare


 
Dins la facultat de Tolosa Joan Jaurès — Lo Miralh, dins lo periòd de 2002 a l'ocasion dal movement de cauma de novembre: "En òc se vos plai", "Revolucion sociala! Libertat d'estudiar!", "Occitània independenta e sens frontièra!", "Sèm pas a vendre"

 
— Airals pròches 
 
A Senta Gabèla, la crotz occitana estilizada: 

Entorn d’Agen. Sus lo canton d’un panèl rotièr: “ Òc” http://combatdoc.forum-actif.net/t109-tag-et-graff-occitan
 
3— Marselha
 
Los grafas dels suportaires de L’OM.
 
Lo grop Fanatics, amb una bandeiròla grafada “Sempre Fanatics”, site: http://www.imgrum.org/user/yelpa_ultras_marseille/2217386881/1331954443134744942_2217386881
 

 
Un pegassolet pegat sus una muralha “Marsiho 1899” (veire modèl sota)
 

 
De grafas amb lo francitanisme “cagòla” > “cagole” e MTP (Marselha tròup potent)
 
site: http://cagoles.free.fr/page7.htm

 
site: http://www.imgrum.org/tag/marseillefans


La bandiera occitana e la bandiera provençala grafadas sus de bandeiròlas dins las tribunas https://i.skyrock.net/5902/14215902/pics/365369337.jpg
 
Per plasentar, a Marselha (EUA Marseilles), site: http://mamiekeke.eklablog.com/marseille-mamiekeke-decouvre-marseilles-aux-usa-en-illinois-oui-c-est–a130434792


— Airals pròches

Ais de Provença:
"Occitània autonomia" amb la tèsta de Che Guevara sus lo site http://www.alamy.com/stock-photo/ernesto-che-guevara-mural.html

lo grafa 
http://l7.alamy.com/zooms/a26d2ad554a04f4690bc618729c4da37/che-guevara-graffiti-on-a-street-wall-granada-spain-b7p3ef.jpg


Arle:
Grafa sus la muralha de l'ofici de torisme en omenatge als defuntats de Charlie Hebdo amb la mencion entre autras lengas "Iéu siéu Charlie" [Ieu siáu Charlie]
 
 
4— Niça
 
A Niça e dins l’airal, los grafas sovent ligats a dos factors, la politica e lo fotbòl.
 
De grafas ligats a l’independentisme de la Contea de Niça. En aut de l'avenguda del Rai, trepador sud: “Nissa independenta”; al mitan de l'avenguda del Rai, trepador oèst: "Aqui li sian 12 per jugà" [Aquí li siam 12 per jugar] e "A" d'anarquista.

Al començament de l'avenguda J. Medecin, sota las arcadas (trepador oèst): "Nissa en grèva".
 
De grafas istorics sus los resistents a l’invasion militara francesa de 1792, los Barbets: “Per Lalin, Lou Barbet”, site http://www.boulegan.eu/archives/2015/09/26/32770880.html
 

 
Lalin es Francés Fulconis, un Barbet emblematic de Gavotina de Contea (de L'Escarea, en Palhons).
 
De grafas ligats als suportaires, sovent la Brigade Sud de Nice amb lo sigle BSN: “Viva la BSN 85”. De bandeiròlas grafadas: "Issa Nissa", "A Nissa toujou Fedel", "Fedel a la nouostra istoria".
Autrament, citam la fresca a L'Abadia (Sant Andrieu de la Ròca) amb lo grafa "Abadia (blason). Nissa 1985. Aquí es Nissa. Libera Nissa (blason)" fòto sus la pagina: https://pbs.twimg.com/media/C8UzgXYXgAA7W23?format=jpg&name=small

 
Mai original, una cortina de fèrre de Niça vièlha pintada amb un messatge ironic: “Aquèu que mi vòu de ben, a la pòrta mi caga” amb un dessenh de drac darrièr, fòto Lissandre Varenne



Las ciutats mai pichonas e los airals mens urbanizats
 

5— Gasconha
 
— Pau (Bearn)
 
Son sovent de grafas politics, inspirats del Corrent Revolucionari Occitan (CROC), movement desapareissut ara o Anaram au Patac puèi del moviment Libertat!:


sus d'arrèstes de bus: "Occitània contra la guèrra", "Òc", "Solidaritat dab la Confederacion païsana"


e mai una citacion de Bertrand de Bòrn: "Totjorn veiretz que val meinz oi que ier"; "Solidaritat dab la Palestina"; "Òc". Un es original, es escrich amb de creda sus de cairons (e a tengut lo temps)


Autrament, de veire sul site: http://combatdoc.forum-actif.net/t109-tag-et-graff-occitan pagina: https://1.bp.blogspot.com/_YsneoOk_biY/RbOihhZd6JI/AAAAAAAAABo/6-9bfL93WHc/s320/Photo+011.jpg
“Òc. Centralisme = mort du Béarn. Òc. Aciu qu’èi l’Occitània. *”

 
— Sus una cabana deth plan dera Artiga de Lin: “la libertat qu’èi lo camin!”, fòto de Miquèu Segalàs
 
— De cagadors d’un estanc sus l’autorota A64 entre Tarba e Capens: “Gardarem Notre Dame des Landes”  e “La ZAD qu’èi pertot”, fòto de Pascau Sebat

 
— Qualques grafas "ÒC" per lo camin d'Aush despuèi Gèrç. De notar lo grafa sus lo quitran "Le bio tue l'Occitanie (region administrativa probablament)  http://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/sites/regions_france3/files/styles/top_big/public/assets/images/2017/01/18/bio1.jpg?itok=aeNSLU0B 

- Val d’Aran, un “Òc” pintat de blanc sus lo canton en bas a esquèrra del panèl “Val d’Aran” a Pònt de Rei, frontièra entre Val d’Aran e Comenge (image Googlemaps)
 
6— Provença
 
— Entre Manòsca e Valensòla grafa ​"L'occitane" site http://www.aureliaholderphotographie.com/?m=1
grafa sus la pagina:
https://4.bp.blogspot.com/-PuZx0Dw2H38/WYRABac3rUI/AAAAAAAAXp0/XgdDPW0wHlwNzDCLkl_-dHh0Aav6yaE7wCEwYBhgL/s1600/aurelia-holder-photo-photos-photographe-portrait-enfant-seance-manosque-greoux-rians-vinon-sur-verdon-original-originale-bon-meilleur-o%25C3%25B9-quel-roller-girl-street-art-graffiti-occitane.jpg

​— Sus la RD2 (Alps Maritims), lo camin entre Vença e Corseglas: “Òc” grafats darrièr de panèls rotièrs.

— Sus la RD 44 (Var) après còl de Gratalop vers Lo Plan de la Torre: "(illisible) sies de porcs. Foro [... siátz de pòrcs. Fòra]!"
 

— Sus la RD 25, dich camin de Santa Maxima al Lo Muèi, lo sigle del Front de liberacion nacionau de Provença: “FLNP” al revèrs d'un panèl rotièr après lo còl de Gratalop, e al limit comunal entre Santa Maxima e Lo Muèi e mai sus d'autres supòrts un pauc escafats, site http://france3-regions.francetvinfo.fr/provence-alpes-cote-d-azur/2014/11/04/le-front-national-de-liberation-la-provence-flnp-s-affiche-dans-le-var-585180.html
grafa sus aquela pagina per un autra localitat

 
— A la sortida del peatge Avinhon sud, sus un separator de betum per préner la RN7 dicha rota de Marselha: “Prouvenço lieuro!”
 
— Sus la RD 1 entre Clarençac e Parinhargue: “Prouvenço lieuro” amb la crotz occitana e mai luènh: "Pour une Provence indépendante" 


— De notar que pintar sus las muralhas se fa dins la cultura dins la Vau Naja e la Camarga de las empegas.


L’empega, francizat en “empègue”, es un pichon dessenh realizat a l’estampon entorn de las pòrtas d’ostals e sus las faciadas dels ostals en general. Fortament ligada a las tradicions de la bovina occitana camarguenca, es la marca de la participacion de l’ostal als fraisses per adobar la fèsta. Una tradicion pan occitana, en Contea de Niça per los festins lo comitat de las fèstas dòna una jijòla, marca de la participacion als fraisses.
 
Per aquò, remandam a l’excellent trabalh “Leis empegas: lo sens a l’escòla d’una practica artistica enrasigada” Laurença Bassier, 2014. M2 MEEF lenga regionala Occitan, IUFM site de Carcassona.
 
7— Gavotina
 
— Sus la RD 102 entre Castelana e Demàndols, sus un transformator: “Occitanie pas a vendre”
 
— Sus la paret de l'imòble plaça Moreau a Entrevaus: "Occitanie”


 
— Per lo festin d’Ilònsa en la valada de Tiniá: sus una banca per lo festin (fèsta patronala) “Lou festí das chats” [lo Festin dals Chats], site: http://dionisi-nissa.over-blog.com/article-21895543.html
 

 
— En Torbia, sus lo camin de La Crotz dins lo vilatge, per la BSN (suportaires de fotbòl): “BSN 85 mai aquí”
 

 
— Sus un ròc (supòrt original), delòng lo camin d'excorreguda a pè que part del còl de la Madòna de Gòrbs, a Pelha en direccion de la Crèsta dels Assalins: “O camin ajoc: per l’onor e la sang, Baudon dei Barbets. Nissa —  Savòia”. Es dins un airal que conoissèt una fòrta resisténcia a l'invasion militara francesa de 1792 e quitament après en 1860.


 

8- Lengadòc

En vila de Rodès: sus una bandeiròla, grafa "Benvengut Estivada" amb la crotz occitana, site https://www.radioalbiges.com/pages-thematiques/l-estivada-2016-2015/
pagina https://image.jimcdn.com/app/cms/image/transf/dimension=1920x400:format=jpg/path/s50d86df785dcfa47/image/ie055fb9e8b66c6d2/version/1469279420/image.jpg

En Roergue (Avairon qué), sus lo Causse de Larzac, pròche de Nant, sus un chabòt de la DDE: una fàcia "Armée hors d'ici" [armada fòra d'aicí]. E de costat "Gardarem lo Larzac".


Totjorn en Larzac, detràs una plancarta toristica, original per doas causas, perqué es escrich al marcaire (e a tengut lo temps) e mai es escrich amb de dècas d'ortogràfia: "óc, païs nostra*" -en bòn occitan "òc, país nòstre"- amb la crotz occitana


A l'Ostal Joan Bodon, una paret cobèrta de fòtos de l'autor occitanista Bodon a l'estampon, site http://www.ostal-bodon.com/fr/maison/diaporama.html


Del costat de Sant Africa, sus un abric de bus pichon: "Sèm òc!"


Dins Albigés (Tarn), a costat d'Albi: "Oc, Occitania"


Dins Tarn e Garona, a costat de Montalban: supòrt original, una remòrca de chantier "OC, Occitania"


Dins Òlt, sus una paret delòng de la nacionala 122: "Soi occitan"


Carcassona, quartier dels Capuchins amb una crotz occitana (Pour toi papy), site: http://losciutadins.blogspot.fr/2012/04 


En sud de Gavaldan (sud Losera) sus los arrèstes de busses: gròs plan sus un dels “ÒC” trobats, mas aquel de colors e originalas



9- Autres

Lo Tor de França es una bona ocasion de veire de grafas faches sus lo quitran del circuit, per exemple en montanha (Alps o Pirenèus) "ÒC Libertat Òc" e "Òc" solet https://i.simpalsmedia.com/sporter.md/posts/thumbs/a343952bb4ee8127c970806f7b274332.jpg


(Val de Ròia) 
Lo grafa "ÒC" sus un transformator electric just a la sortida de Tenda, sus lo camin del còl de Tenda. 

Un autre "ÒC" sus lo pilier costat camin sota lo pont del camin de fèrre al nivèl de Sant Dalmatz de Tenda. 

 
S’avètz d’ajustaments de portar, de grafaires celèbres oblidats, de fòtos de grafas de mandar..., non esitar!
 
 
IV) Referéncias:
 
— Grafa e occitan:
 
https://oc.wikipedia.org/wiki/Graffiti
 
https://fr.wikipedia.org/wiki/Emp%C3%A8gue
 
http://www.jornalet.com/galaria/loccitan-per-carrieras-concors-de-prima-2014 (una seria de grafas fotografiats)
 
http://combatdoc.forum-actif.net/t109-tag-et-graff-occitan (una seria de grafas fotografiats)
 
Fòtos de grafas occitans dels ans 1970 e après in Joan-Danièl Esteve, “Les chanteurs de la revendication occitane”, Lengas, 67 | 2010, 11-54.
 
Fòtos, colleccion Laurenç REVÈST
 
Fòtos, colleccions privadas
 
— Sus lo rapòrt lenga non oficiala e grafa:
 
Murs rebelles. Iconographie nationaliste contestataire: Corse, Pays Basque, Irlande du Nord. CRETTIEZ Xavier, PIAZZA Pierre, conception graphique GRANIER Eglantine. Ed Karthala, 2014.
 
Le Tag en Corse. Analyse d’une pratique clandestine. Pierre Bertoncini. Ed. L’Harmattan, 2009
 
Nòta: Per i èstre anat, per exemple se ve grafats: “I francesi fora” o “IFF”.
 
— Generalitats:
 
http://www.mucem.org/programme/exposition-et-temps-forts/graff-en-mediterranee
 
Les graffiti de l’ombre. Des archives de Brignoles aux graffiti de sa prison. Marcel MorelPhilippe HameauSandrine Truchement, ed. Du Lau, 2006
 
Le Graffe, le Rap et le Slam: Société et culture. Jean-Marie Marconot. Ed. RIRESC-recherches sociales, 2017.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

6 de novembre 09.49h

#12

Rire, perque coma disiá Florimond :

"Amics, som sus una branca
Ont lo pè linca e nos manca
Ne som pas pr'i damorar
En atendent la culbuta
E l'inevitabla shuta
Vau mèi ríser que plorar"


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de novembre 19.33h

#4 o purar?

#5 oksità o oxitan?

#èva ri bòdi iz mai frènd


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de novembre 08.32h

#8 Existe una traça fotografica?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de novembre 08.30h

#9 adieu amic,

Seria possible de me mandar quarquas fòtos de grafas en occitan de Pimont?
Manda me un messatge, as ja lo mieu mail.

Mercés ben d'avança
Viva !


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de novembre 01.10h

Bònasera,
n'avem quarqu'unas decò dins las Valadas. En val Estura, pet exemple, derant de Vinai en calant sus la muralha de una maishon, i a escrich: "basta coi grattacieli, òc Provença" embé una crotz occitana... N'i a segurament autri cas, ma èiro me naviso ren :)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 22.32h

Lo melhor "grafa" vist als "Arceaux" a Montpelher en 1970 " Vinhairon occitan, l'estat francés t'encuola !"


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 21.27h

#5 e al nivèl de l'article...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 20.13h

#3 l'occitan es tròp jutjat vièlh per far de grafas?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 16.36h

*Al nivèl* artistic: per çò que tòca l'art, a escala artistica
un *grafa: un grafE?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

4 de novembre 14.13h

L'autò-adesiu ''vilatge occitan'' es colat pertot autorn de Bordèu, mème dens deis vilas de 60 000 abitants o deis endrets ente lo sentiment occitan es pas beucòp present. 'Quò me fai un pauc rire. :D


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 11
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions