CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 22 de març

Laurenç Revèst

Dijòus, 19.7.2018 03h00

Un tròç d'Occitània inspira la creacion d'un país (II): Istòria de la Republica dau Frieu


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament


Promier emblema de la Republica dau Frieu




Etiquetas
creacion, illa, independéncia, Occitània, país, Revèst, Revèstcreacion

Un pauc pertot en terra d’Occitània, d’iniciativas localas per far de per se existèron e existon. 
 
Avèm ja parlat dau domèni insular, propici a l’autonomia o a l’independéncia. Mas totei leis illas dau territòri occitan se son pas illustradas per una volentat, seriosa o risoliera, o lei doi, d’independéncia. Leis illas de Lerins (Santa Margarida, Sant Onorat), leis illas d’Ieras (Porcairòlas, Pòrt Cròs, Lo Levant) an pas agut de revendicacion dins son istòria anant dins aquèu sens. 
 
Mas, a Marselha en particulier, se pensa evidentament a la Republica de Marselha de Carles Casaus. Aquela ciutat es tanben un luec de recèrca a cèu dubèrt dins aquèu sens. Contestacion a son biais de l’alter ego capitalista parisenca o consciéncia de sei fòrças possiblas. 
 
E leis artistas son sovent mai sensibles a la libertat. 
 
Veguèm la Republica dau Frieu. 
 
Dins lei promiers documents de mencionar leis isoletas dau Frieu: un fach notable. En 1381, la reina Joana, Reina de Nàpols, Comtessa de Provença decide de fiar l’archipèla a l’escudier Armand de Montolieu. Son reglamentats lo drech de caça e la copa de lenha. A l’epòca leis illas èran cubèrtas de bòsc e ocupadas per lo ferrum. Serà ben mai tardi que leis aubres serviràn per la fusta. 
 
Es per aquò que lo site internet de la Segonda Republica dau Frieu nòta la data amb la mencion en occitan provençau “dempuèi 1381”. 
 
Au lançament de la Republica lei mèdias an ben insistit sus l’encastre ideiós, arcolizat de la creacion (articles de La Provence, Le Ravi...) e basat sus lo saborós, per nos rassegurar. Ren de veire amb d’autres insulars mai agitats. Inutil alora? Una manifestacion de çò qu’es en rèire fons quauque part, dins l’aire. 
 
Fondada en julhet de 1997 a l’entorn de la personalitat de Jean-Claude “Enzo” Mayo, naissut en 1945 a Tananarive (Madagascar) d’origina reünionés e artista plastician, es situada dins l’archipèla dau Frieu e son sèti sus l’illa de Ratonèu. 
 
Se vòu una republica simbolica e artistica. 
 
A editat de bilhetas en Polimoneda: Cent balas, Cinc cents Pascals, Quaranta dotze fòra taxas... a l’efigia dei membres e amics de la Republica: ben d’artistas comics, un arquitècta, d’anonimes...

Bilheta a l'efigia de Mayo

La promiera devisa èra: “Un solet solèu, cadun son ombra”.
 
Ministre de l’Acompanhaire dau vèrb, Ministre de la Farça de Fròpa... 
 
Dins leis accions notablas, en 1998 començament de l’anexion de la ciutat de París. 
 
Mas quora Mayo quitèt l’illa e sa proprietat dau fòrt dau Bregantin, l’iniciativa perdèt d’alen. Lo movement foguèt redinamizat pasmens.
 
Despuèi lo passatge a la Segonda Republica en 2012, la devisa deven “Per l’art e l’insoléncia sensa insolacion”. La fèsta nacionala a passat lo 23 de decembre. 
 

Un imne es creat per Joshua Yathinyu:
 

 
La nòva moneda, la Paga, (mòt occitan provençau) a paritat amb l’euro remplaça la Polimoneda, totjorn unicament valabla sus l’illa. 
 
L’objectiu es de donar una vida au site, crear d’eveniments culturaus, artistics e evitar una santuarizacion deis illas. 
 
Cadun pòu èstre ministre. Jean-José Ville es au Ministèri deis afars estranhs, Michel Pierreverte es au Ministèri dei Dessós de Taula... (aquelei dos son començants isolencs, logicament implicats mai durablament dins l’illa qu’un artista coma Mayo). 
 
Dins lei quauquei decrets de la Republica dau Frieu, de notar lo permés de pòrt de tòng. Lo passatge dau permés es una seria d’espròvas e tot còntravenent es sancionat (per una “fòrta emenda”). Perqué?  Perqué li son de gents que demòran sus l’illa. Una anarquia dins lo respècte. 
 
Partent de 1970 sota l’impulsion de Gaston Defferre, la ciutat de Marselha cròmpa Pomegue e Ratonèu a l’armada de França. L’amainatjament urban realizat, plus ren es fach. Levat qu’ancuei li son 146 estatjants a demorar l’an (se dien lei “frieulencs”?) segon lo recensament de 2012. Demorar sus l’illa es una chausida de vida: ges de medecin per exemple. Lei bastiments administratius, comuna annèxa, pòsta, escòla, comissariat coma lo reboscatge qu’èran previst dins la seguida de l’urbanizacion de l’illa se fan totjorn esperar maugrat la venguda de la sason dei promessas politicianas. Aquèu sentiment d’abandon de la vila, per exemple leis isolencs an degut batalhar longtemps per obtenir la renovacion de l’esclaratge urban, a renforçat lo sentiment d’èstre dau Frieu e de pas voler se far absorbar per la ciutat. Per Pierreverte: “Lo Frieu vòu pas respòndre ai règlas dau continent”. 
 
Fau 20 minutas en naveta per anar de Pòrt Frieu au pòrt vièlh de Marselha. Levat quora fa marrit temps. 
 
Au nivèu economic, de notar l’activitat de la desena de restaurants installats a Pòrt Frieu dependent essencialament dau torisme. Quauquei magasins de sovenirs. Li son  600 000 visitaires l’an. 
 
Despuèi 2013 fa part dau Pargue nacionau dei Calancas.
 
Lei bailes de la Republica dau Frieu son interessats per crear d’eveniments culturaus. Alora perqué pas li crear un eveniment occitanista provençau? 
 
 

 


Referéncias:

1a Republica:
— http://republiquelibre.free.fr/
— http://www.larepubliquedufrioul.com
— http://www.laprovence.com/article/actualites/644689/quand-le-frioul-etait-une-republique-libre-et-joviale.html

2a Republica:
— http://republique-du-frioul.webnode.fr
— http://www.laprovence.com/article/actualites/1874083/marseille-les-ministres-de-la-republique-du-frioul-preparent-deja-2013.html
— https://www.lanuitmagazine.com/frioul-republique-independante-de-lapero/





abonar los amics de Jornalet
 



publicitat



Comentaris

20 de julh 13.19h

Polit article documentat
Frieu o freu vòl dire destreit, braç de mar, del latin frètu*; freu en catalan. (cf Tdf)
"Frioul" en francés sembla una aberracion.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de julh 07.46h

Li mandèri un e-mail, veirem ben. ;)

Flame article frate.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions