CAPÇALERA: IEO09-01
CAPÇALERA2: Botiga

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 29 de novembre

Laurenç Revèst

Dissabte, 26.8.2017 03h00

L'istòria mau conoissuda dei protestants provençaus (1): Lo Luc


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargament


Ancian cementèri protestant dau Luc, pònt e colonas
© Comuna dau Luc




Etiquetas
Istòria, Lo Luc, protestantisme, Provença, Revèst

Fin dau sègle 16, l’Edicte de Nantas permete ai protestants de practicar dins 950 vilas dau reiaume. Lo Luc es designat per ordonança deis Estats de Provença en data dau 23 de febrier de 1601. 
 
Siguent aquelei disposicions, avèm:
 

— Manòsca, a proximitat relativa de Luberon 

— Velaurs, temple dei comunitats de Marselha e-s Ais

— Lo Luc, temple de la comunitat de Tolon 
 
Aquelei tres vilas foguèron designadas lei tres “plaças de seguretat” dei protestants provençaus. Aquelei temples èran a una distància mai o mens importanta dei vilas màgers de Provença, segurament per embestiar au passatge lo desvelopament dau nombre dei protestants e mandar lei practicants devèrs lei perifèrias.
 
Lo Luc foguèt notat per lei comissaris perqué èra la comuna èra ja notada dins l’Edicte de Peitieus, qu’aqueu de Nantas confirmava. En 1611 li èra ja un temple protestant. 
 
La senhoriá dau Luc aviá coma senhor lo baron d’Alemanha de Provença, cap militar dei Protestants provençaus. Permetèt segurament una implantacion mai facila dau protestantisme au Luc. 
 
I aguèt 150 personas protestantas au Luc. Lo temple èra dins lo Quartier deis Òrts, actuala plaça de la Libertat. Lei jorns de culte atiravan ben de monde qu’aviá una repercussion positiva sus l’economia locala. La glèia protestanta dau Luc s’estendiá a un vintenau de vilas: Tolon, Draguinhan, Grassa, Antíbol... Imaginatz la distància per la frequentar. 
 
En 1678, la comuna decide de donar un luec per sepelir lei protestants. Serà sus lo camin de Brinhòla, pròche Sant Antòni. 
 
En 1685, l’Edicte de Fontainebleau suprime lei temples e escòlas protestantas. Lo cementèri es destruch per òrdre dau Luectenent generau dau rei en Provença. Per lei protestants sabèm la chausida: abjurar per demorar e èstre susvelhats amb la pression sociala o fugir fòra lo reiaume de França que lo rei vòu monoreligiosa. Tot es fach per netejar l’istòria e la memòria protestanta dau sector. 
 
Ne’n rèsta plus ara que lei dos piliers en forma de pilastres dorics après lo pònt que solament leis ancians sabon que se ditz Pònt dau cementèri dei protestants. Es una dei raras traças fisicas, senon la soleta, de monuments protestants provençaus demorant dins l’actuau departament de Var. De qué inspirar una reflexion sus lo rapòrt entre traças e memòria. 
 
 
Traças toponimicas dau Luc:
 
— lo “pònt dau cementèri dei Protestants” amb lei dos pilastres que li demòran 
 
— lo quartier dau “Repenti” dins lei campanhas au sud dau Luc (francizat en Répenti), quartier dei protestants plaçat a l’escart dau centre dau Luc e a l’escart entre totei lei vilatges entorn. 
 
Fa pensar au quartier de Marselha “Menpenti” < Me’n penti, que bensai lo nom vendriá de la Capèla de Menpenti, de culte Reformat cf. Henri Bosc. Société de l’histoire du protestantisme français.
 




Referéncias:

— Le Luc et Le Cannet des Maures d’hier à aujourd’hui, Christiane Benazet. Editions Sutton, 2013, pp. 34.35 « Le pont du cimetière des protestants »
— http://www.mairie-leluc.com/patrimoine-2​​​​​
​​​​​— https://fr.wikipedia.org/wiki/Allemagne-en-Provence
— https://fr.wikipedia.org/wiki/Nicolas_Mas-Castellane
— http://www.appy-histoire.fr/index.php/documents-imprimes/568-les-protestants-de-manosque-et-la-revocation-de-ledit-de-nantes-une-identite-detruite



abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

26 d'agost 21.26h

#3 que òc! article subre interessant de propausar coma panel d'informacion a la comuna.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'agost 17.22h

#1 Ça'm par qu'era question d'istòria, de cresenças e de drèt d'arreligions diuersas en eth reiaume de França. Damb hièstras dauridas entà discutir dera memòria deths pòbles e deth besonh de sauvar eths sons elements materiaus com uns testimònis segurs.......
Trop soent eths occitans an era tendencia de dar mès importança aras formas, que ath contengut, d'un discors. Atau, en lòc deth hons deth problema (que poderià ester era restauracion o valorisacion d'un monument per ex.) que ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'agost 10.07h

#1 ;-)


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'agost 09.50h

Lenga e verbes
- segond lo texte, l'edicte suprime, la comuna decide
- en luòc de las formas popularas suprima e decida, o de las formas dichas cultas incoativas suprimís o decidís.
Aquela causida es un brave compromés, conforma a l'etimologia latina, verbes en -ere, e non pas en -are e -ire.
La forma en -ar es un francisme; la forma en -ir e mai incoativa per alinhamant es lorda e passa mal, levat en certas regions.
Las conjugasons dels verbes en -er/re son en mai plan simplas dins certes ... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions