CAPÇALERA: Conselh Generau d'Aran 728x90
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 20 de mai

Laurenç Revèst

Dijòus, 25.4.2019 03h00

Occitània terra de recèrca esperitala


Comentaris 6 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Fondaia al sègle 5 per Joan Cassian, l’abaia de Sant Victor de Marselha deven importanta per son raionament dins Provença tota. Un dals abats, Guilhèrme de Grimoard, foguèt elegit papa en 1362 sota lo nom d’Urban V
© Robert Valette




Ont se tròban en Occitània los simbòls occitans dal sacrat ?
En literatura coma en arquitectura, un estil lo barròc, partajat dins un molon de regions occitanas a jugat lo ròtle de federator arquitectural per lo sacrat occitan.
Robèrt Lafònt, Joan Larzac n'an parlat.
D'un biais general, l'espaci occitan a mai de representacions de l'estil romanic que gotic. E quora es de gotic, rèsta de gotic occitanizat, fòrça romanic encara.

Al nivèl mai esperital, i son agüas d’escòlas en foncion dal territòri. Martin de Tors a introduch lo monaquisme en Gàllia meana, lo monaquisme martinian s’ancorant entorn de Léger, mentre que los monaquismes lerinian —de Sant Onorat cf. lo monastèri de Lerins— e cassianita —de Sant Cassian— se desvelòpan en Gàllia meridionala.
 
Nòstre canton d’Occitània es marcat per la preséncia de personatges istorics que s’illustrèron per lors recèrcas esperitalas. Parlarem ren de las sectas de las annaias 1970 e autres moviments de comunitats que poèm retrobar dins Var aut, en Ardescha, eça.
 
 

1- Primier, parlarai ren d’Occitània dins lo sieu ample mas d’aquela part d’Occitània qu’es devèrs lo levant. Un pichon revenge sus la captacion dal nom d’Occitània per Miegjorn Pirenèus amb Lengadòc.
 
Veguèm qualques luecs importants.
 
 
L’Abaïa de Lerins
 
Es lo luec de fondacion dal monaquisme en Occident per lo modèl de Sant Onorat.
 
Lo primier monastèri es fondat per Onorat d’Arle, vèrs 400-410. Los bastiments datan dals sègles 11en e 14en.
 
Als sègles 5 e 6, lo monastèri atrai de monges qu’asseguran sa fama. Sant Patric estúdia aicí avans d’evangelizar Irlanda.
 
 
L’Abaïa de Sant Victor de Marselha
 
Fondaia al sègle 5 per Joan Cassian, a proximitat de tombas de martiris de Marselha, coma Sant Victor de Marselha († en 303 o 304), l’abaia deven importanta per son raionament dins Provença tota. Un dals abats, Guilhèrme de Grimoard, foguèt elegit papa en 1362 sota lo nom d’Urban V.
 
 
L’Abaïa de Sant Pònç
 
Se remonta ipoteticament la fondacion de l’abaïa a 775 amb sant Siagre coma primier abat.
 
Après l’expulsion dals Sarrasins de Provença, l’abaïa deven prospèra. 
 
A l’Eatge mean, l’abat a un reng important dins la noblessa locala, per sas possessions e son autoritat ligaia.
 
 
2- Segond, los luecs d’importància religiosa dins lo demai d’Occitània.
 
 
L’Abaïa de ”Sent Marçau de Limòtges”
 
Naissua en 848, es un centre cultural important al sègle 12, fogal d’art, de drech, de sciéncia e de tecnologia delòng de l’Eatge Mean,
 
Una bòna part de l’occitan escrich d’aquest temps es difusit d’aquel endrech e i serà elaborat un occitan administratiu per l’usatge d’Aquitània (dins la sieu extension geografica maximala).
 
 
L’Abaïa de Sant “Astremòni del Soire”
 
Fondaia al sègle 4en per Sant Astremòni seria rebastia en 937 per Bernat, evesque de Clarmont e mai rebastia en 1130.
 
 
L’Abaïa de Senta Crotz de Bordèu 
 
Fondaia al sègle 7, la glèisa actuala data dals sèlges 11-12.
 
 
L’abaïa de La Sauva Majora
 
Fondaia en 1079 per lo duc d’Aquitània e Gerard de Corbia.
 
Ne’n son segurament d’autres de mai, mas conoissèm ren tot.
 
Pensam vos aver presentat las principalas de l’espaci occitan.
 
Mas, de segur, aquels luecs foguèron incarnats per d’òmes. Vaicí de referéncias de personatges religioses qu’an marcat lo territòri nòstre.
 
 
3- Referéncias de personatges importants:
 
Ospici de Niça
 
Faust de Riés
 
Joan Cassian
 
Vicent de Lerins
 
Aigulf de Lerins
 
Tròfim d'Arle
 
Ilari d'Arle
 
Austremòni de Clarmont
 
Rurici de Limòtges
 
Pau de Narbona
 
Sarnin de Tolosa
 
Prospèr d'Aquitània
 
Gerald de Corbie
 
Nòta: dins los noms de sants de vilas e vilatges occitans trobam de sants als noms occitanizats coma Sant Agulin (Aquilinus), als noms originals coma Sant Aigulf o Sant Breç mas d’autres son pròpi pauc coneissuts coma Santa Mondana o Sant Sicard. Aquels darriers los trobam ren dins las tieras oficialas coma la Lista dels sants del martirològi roman.

 
Una traça de religiositat especifica occitana? De cercar...
De segur, los òmes e lor patrimòni imaterial es mai important que las peiras. Las peiras son que de testimònis. Mas los òmes son coma las lengas, creman. Las peiras, non.

L'esperit occitan, dins la sieu dimension esperitala, religosa a totjorn de nos emparar. Coma l'acceptacion de l'autre (mai anciana traça de preséncia judiva de la Republica en Occitània cf. https://jguideeurope.org/fr/region/france/languedoc/narbonne/, preséncia musulmana cf. "L'espasa de l'aligança" tèxt acabat totjorn es esper de publicacion).

. .
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

1 de mai 08.13h

#4 "Cintagabèlla" es una descristianizacion benvenguda de Senta Gabèlla, en aquella Occitània de mescresents, resistents contra aquella engana de santa imaginària...
L'escais amaga la societat occitana anonima...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

26 d'abril 11.57h

Catam tot aqueu, que, au jorn d'uei, parlan de spiritualitat, que son capables de parlar aus esperits, que tornan botan en causa l'istòria de l'umanitat, que revelan la presença d'extra-terrestre.

N'i a belcòp sur Internet e belcòp d'occitans.. Copam-nos d'aqueu monde e copam los de l'istòria de la spiritiualitat en Occitania. Demoram dins nòstre car a se prener per l'embonilh dau monde. Belcòp de monde parlan de la filosofia daus catars, tornan criticarl'istoria de las religions; lo... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 19.49h

#2 An plan rason los sòcis del club dels "Reviscolaires del Parlar Clus" de se voler amagar darrèr un escais. Aquò lor evita de s'expausar als rires dels trufandièrs que los poirián tractar de confletas, de" Ieu que sabi tot" e se'n creson, -mentre qu'aquel brave monde se son donats per tòca de tornar donar vam a una tradicion culturala prestigiosa e milenari dels nòstres davancièrs... e sembla que son a mand d'i arribar....
A! Se podiá tornar la Catinon , que compreniái sens co... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 10.59h

#1 Es per aquò que mi sio limitat question de temps a de temps que dirai "ancians" (o primiers, avans los catars e lo valdesisme-protestantisme). Ai ja trabalhat sus la questions dals catars (per exemple en Contea de Niça, que se sap gaire, vist qu'èra periferic!), dals valdeses e dal protestantisme. Mas èra ren l'objectiu d'aquela opinion d'encuei. Dal mens, per lo moment (e question de temps...).


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 09.49h

Cintegabelle en francés, hagiotoponymizat en occitan wikipedenc en Senta Gabèla !
En proto-occitan de referència, se trentalha pas entre Sancta Gabèlla e Cencta Gabèlla, que l'occitan antepausa pas le qualificatiu...
A la revolucion, les estajants del luòc s'evitèren l'enebicion amb aquesta engana toponymica.
Le luòc es pila sus l'isoglòssa ariegés e se fonetiza puslèu a la gascon-garonesa...


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'abril 09.35h

Un polit expausat, mas que me sembla limiar e reduïre un pauc tròp lèu la recèrca espirituala a la soleta demarcha crestiana catolica e apostilica. Aquò demanda una seguida. Las aventuras (e mesaventuras, davant las barbarias de las successivas intoleranças) espiritualas occitanas son estadas plan mai largas, variadas e preciosas. E la preséncia de l'autoritat francofòna en Occitania centrala n'es pas la mendra de las pròbas.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions