CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 16 de julh

Laurenç Revèst

Dijòus, 3.1.2019 03h00

Quarques estranomes occitans d'un vilatge de Gavotina


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament


Luceram
© User:Chiavarino




Conoissèm l'adaptacion occitana de nivèl familiar (e/o francitan o toscanitan) de prenomes : Teofil > Tafilo, Enric > Rico, Gèli > Gilo, Francés > Choà, Albèrt > Bèrcho... E quitament la forma occitana de nomes de maison a mai siguesson toscanizats: Rigorfi (tosc. Ricolfi(s)), Penchenat (Pincenat, Pincenati), Barrèls (Barrelli), Jaume (Giaume)... 
 
Sensa parlar dals nomes de maison a pena francizats: Camoç > Camos, Camous, Laurenç > Laurens... 
 
En inclusion, e non en exclu, la tiera d'estranomes, fausnomes, nomenalhas, sobriquets e autres apelatius d'un vilatge de la Gavotina maritima.

 

Òmes:
 
— Lalin (de Francés Fulconis)
— Chichon (aquel que traïguèt Lalin)
 
Son los solets personatges dal sècolo XVIIIn qu'aguesso los sieus estranomes, aicí daval son d'estranomes modèrnes. 
 
— Nado
— Carabiier (Occitan estandard: Carabinier) 
— Cabòsc 
— Bacho (Baptista) 
— Titon lo colent 
— Titon la mala 
— Bediga (lo mòt bediga se ditz plus aüra en lo sector, traça interessanta) 
— Pòrdo 
— Batilo 
— Barbet (= oncle, resistent de la Contea de Niça o rector protestant) 
— Tigo
— Jachinto 
— Bòdo 
— Andrin lo Santanhesc (= de Sant Anhe) 
— Berto (Albèrt, Bertomiu) 
— Lapin 
— Dòro (Isidòr(o)) 
— Piu (coma lo piu piu d'aucel) 
— Bachichin (genovés d'origina) 
— Badòla 
— La Fontena (ven de l'escòla ?) 
— Masquin (de masc ?) 
— Parisòt 
— Lo Sec 
— Lo Cadierant (aquel que fa de cadieras) 
— Balafra(t) 
— Estiene dai Bòtas 
— Mafo 
— Jardin 
— Patai 
— Baricho 
— Lo Gibós 
— Ser(r)eta 
— Merlo 
— Pega 
— Calossò
— Brancai 
— Joan-Maria 
— Diri 
— Poïna 
— Torton 
— Baujon (de baug, d'esbaug?) 
— Lacali
— Lo Lòng
— Cafè
— Gògo 
— Mondi 
— Miramondi 
— Boleta 
— Doga 
— Cauçon 
— Tripon 
— Bargin 
— Pichòl 
— Madòro 
— Tòla (de Morre de Tòla ?) 
— Caroton 
— Blaquet 
— Sila 
— Daufin 
— Ozebi 
— Botaor 
— Chicobrau (chico Brau ?) 
— Pelele 
— Caul 
— Cau(v)
— Païta 
— C. de Pissa 
— Poleron 
— Ponpon 
— Santbleta 
— Nin 
— Tin de Margarida
— Braisson 
— Peluet
— Titasso 
— Titon dar Rei 
— Veri 
— Manhet 
— Politet 
 

Fremas:
 
— La Pastora
— La Mòra 
— Balorgia 
— Loïsa de la Valaia o de Cataria (Catarina) 
— Zona de Babaneta 
— Manama 
— La Manhia 
— La Cavala 
— Irena de Camoça (de familha Camoç) 
— La Mona 
— La Fodra 
— Perdiga 
— Plorança
— La Sapura 
— La Chauça 
— Loïsassa 


Collectius, per las familhas:
 
— Li Natalins
— Bolini 
— Piati
 
 
Arriba que dins lo vilatge, tot lo monde saupe lo subrenom, levat la persona concernia. 

Remarcaretz qu'avèm mai d'estranomes masculins que feminins. Pudor o monde feminin mens public? 
Notam de formas que semblan ancianas coma Politet, que sembla venir de Polit, mentre que se ditz plus que "bèl" dins lo sector. Manama que fa pensar al lemosin "manemà" per dire totun, pasmens.
 
Parlar de las nomenalhas es quarqua ren que pòl èstre tanben vist coma dal domèni de l'intim, e doncas es dur de trabalhar sus la question.

Per astre, ne'n tomba un dins un endrech autre de Gavotina coma Loïsa d'a Pipa a Mentan, A Grisa a Castelar, Poipoi a Luceram.
En Provença: Pasteca, L'Inspector, Lubi, coma a Cogolin. Casqueta, a Cavairac. 
 
 Quin astre avèm agut aquí.
 
 
 




abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

5 de genièr 18.58h

#2 gràcies ;-) queda clar que és un apel.latiu "italià"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de genièr 18.51h

#1 http://lig-tdcge.imag.fr/cartodialect3/visualiseur?nomCarte=0941


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de genièr 13.26h

Interessant aquest 'barbet=oncle'. Com és sabut, a les llengües del Nord d´Itàlia fan servir 'barba' per 'oncle'. El que no sé és fins on arriba aquest mot per la banda occidental d´Occitània. Arriba fins al provençal marítim per exemple?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions