Dijòus, 17.1.2019 03h00
Tirat d’una conversacion amb Jacme Taupiac.
Dins un diccionari niçard, s’es ben un autre dialècte que lo nòstre: lo gavòt, mai scientificament vivaroalpenc, es valable per mostrar la realizacion “d’idèa”. Senon i son los atlasses CNRS.
Òc, per lo sufix -aa i es lo meme debat. Escriure -aa e dire ['a], ['aja] o ['aw] segon l’airal correspondent. Per ['a] o ['aw] ok. Mas ['aja], non.
Per la far corta, a ieu me conven ren escriure -aa e dire ['aja] que crea una incoeréncia, las excepcions a las règlas (coma en francés) m’an sempre desplasut, dins l’airal nòstre que fa tostemps autrament -èa ['Ea].
L’origina es lo sufix latin -ATA que sembla de passar a -aa, dos camins après:
#8 Ah ? Ma fe, se volètz. Un pòt pereu escriure asterisques, amb la -e de sosten.
Autrament, d'autres remarcas , de fons, per un cap ?
#6 MISTRAL dona draga en vièlh occitan, draga en bas latin, traha, trahea, tragula en latin, e Emil LEVY dona draia per l'occitan ancian.
La forma anciana draga (directament dau bas-latin draga) dona normalament draia, coma bragas que dona braias.
Ma lo latin tragula, identic en còrse, dona dralha (coerent embé l’italian draglia).
Doncas, li doi formas, draia e dralha, son etimologicament corrècti.
Aa ou aia ? Vièlh débat (vòlo dire, vielh débat per los que parlan e escrivon en aupenc). La forma -aa es atestaa dins los premiers textes oc de Droma, ont encuèi es la sineresi qu'un tròba, en defòra de las Baronias au sud qu'an (-'aia). Mai a l'est, per ma zòna, ai la notation au sègle XIII dels toponims, amb de doblets latin Incastrata, vulgar Enchastraya : l'insercion d'un yod es docas ja presenta (e per parentèsi, se tròba tanben la forma "draya" per çò que se deuria doncas en... Legir la seguida
#4 Abans de me far tustar suls dets:
".....a plec !" e non "...a plèc !"
#1 #2 - L'usatge de la preposicion "en" dins "...en Jornalet...", tinda pas clar a mas aurelhas...
Mas benlèu es per que la meu coneissença primièira de l'occitan es la coneissença empirica de la lenga dels pacans de mon recanton, claufida d'errors e de francismes....
Quin astre d'aver un comissari linguistic qu'aurà lèu fach de te metre tot lo monde a plèc!
Preni totjorn plaser de legir los articles de Laurenç Revèst.
- per que, coma occitanistas , me sembla que nos cal, per tant que se pòsque, aprigondir nòstra coneissença de totes los parlars d'Òc. Quand, coma ieu, sèm pas linguistas de formacion, de còps que i a, es un brave trimadís - mas, a la fin , val lo còp, d'aver fach caufar la comprenèla.
Mas , aqueste còp, i te compreni pas res:
- Quin es l'objectiu de l'article?
- De que ven fa Taupiac dins aquel afar?
-... Legir la seguida
#1 devètz aver un problèma de reglar amb los autors, non ?
Vòstres comentaris relevan de la fixeta, la tissa, sus la forma, e unicament, regularament per los comentaris de las opinions.
Avètz quitament pas mes una estèla a-n aquesta opinion, pròva que vos interessa que la forma.
Postulatz coma corrector a Jornalet !
Annèx(e), annèxa
Gramatica
"aNNèx", "grammatica"
"règlas"
*inedichas> ineditas (vejatz article de D. Sumien en Jornalet)