CAPÇALERA: HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dissabte, 7 de decembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 17.1.2019 03h00

Recèrcas e publicacions e professorat


Comentaris 9 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


Nice Matin / OF




Tirat d’una conversacion amb Jacme Taupiac.
 
Dins un diccionari niçard, s’es ben un autre dialècte que lo nòstre: lo gavòt, mai scientificament vivaroalpenc, es valable per mostrar la realizacion “d’idèa”. Senon i son los atlasses CNRS. 
 
Òc, per lo sufix -aa i es lo meme debat. Escriure -aa e dire ['a], ['aja] o ['aw] segon l’airal correspondent. Per ['a] o ['aw] ok. Mas ['aja], non. 
 
Per la far corta, a ieu me conven ren escriure -aa e dire ['aja] que crea una incoeréncia, las excepcions a las règlas (coma en francés) m’an sempre desplasut, dins l’airal nòstre que fa tostemps autrament -èa ['Ea]. 
 
L’origina es lo sufix latin -ATA que sembla de passar a -aa, dos camins après:

 
1- dierèsi conservaia: AIA, es anaia (una idèa) 
 
2- sinerèsi: ['a] o ['aw], es anaa (una idèa o tanben una idiá) 
 
Dificil de saber avans los primiers tèxts occitans de l’airal alpenc... 
 
Per lo moment, la mieu tèsi, sostengüa en 2009 (còpia scientifica a la BU de la Facultat de Letras de Niça), a las sieus annèxas (en quasi totalitat inedichas) publicaias en tròces editats per l’Acadèmia de las lengas dialectalas de Mónego:
 
— en 2009: Caractéristiques linguistiques de l’alpin (ou gavot) maritime du pays mentonnais et des vallées des Paillons (suivi d’une anthologie d’ethnotextes de toutes les communes de cette aire);
 
— en 2012: Caractéristiques linguistiques de l’occitan alpin (ou gavot) maritime de la basse vallée du Var et de la vallée de l’Estéron, suivi d’une anthologie d’ethnotextes de toutes les communautés de l’aire. 
 
Crompables ja aicí.
 
Annèxas, vòl dire que son las retranscripcions de las enquistas oralas (K7, mds, fichiers numerics) fachas de Mentan e Esa fins a Briançon e Sisteron. En cors. Trabalh de titan. 
 
D’òbra, me’n manca ges, amb lo professorat, cal ben far bulhir lo pairòl, la familha, la vita correnta. 
 
Ren que per l’occitan coma professor, i es de qué veire per ex. un estrach de las mieus activitats professoralas
 
https://www.nicematin.com/education/deja-30-ans-pour-les-cours-d-occitan-mentonasque-51602

https://www.nicematin.com/faits-de-societe/maurois-des-collegiens-champions-de-l-occitan-mentonasque–58879
 
https://www.nicematin.com/vie-locale/la-visite-de-jaume-pietri-en-cours-d-occitan-mentonasc-au-college-vento-192999
 
https://www.nicematin.com/education/les-cours-de-mentonnais-tirent-encore-la-langue-149306
 
https://www.nicematin.com/vie-locale/on-parle-occitan-au-college-rabelais-270341
 
http://www.sahm06.com/spip.php?article384
 
— https://www.monacomatin.mc/vie-locale/un-reporter-occitan-au-lycee-saint-joseph-290436
 
Un projèct filmat tanben:


 
E per restar dins l’occitan, benevòl aquest còup, las cronicas de far per Jornalet.
 
E mai escriure de pròsa per se cambiar las ideas dins Reclams, Gai Saber, Òc
 
L’objectiu es, qu’un còup publicaias totas las annèxas, que me demandan de temps subretot e d’energia, publicarai lo contengut “pedagogizat” dal còrs de la tèsi (sensa las annèxas) amb de referéncias mai explicitas a aquelas entrevistas àudios. E après aquesto descriptiu dialectologic, una part de gramatica e conjugason basicas de l’occitan vivaroalpenc per sectors coërents de parlars dins la part alpenca francesa. 
 
E mai, despí lo començament dals ans 2000, membre de L’IEO e dal Felibrige (d’ans m’arriba d’obliar de mandar lo chèc mas...). Abonat a de revistas literàrias. 
 
De lecturas de far, per lo plaser e se cambiar las ideas encara. De correspondéncias d’entretenir, coma aquela. 
 
 
 
 
Revest Laurenç
Pr Certificat d’Occitan
Dr en Lingüistica
TZR 5 establiments
 
Collègis- Licèus de Gavotina
Per lo passat a Bersorèlh, actualament a Mentan, Ròcabruna e L’Escarea. 
 
 
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

21 de genièr 08.43h

#8 Ah ? Ma fe, se volètz. Un pòt pereu escriure asterisques, amb la -e de sosten.
Autrament, d'autres remarcas , de fons, per un cap ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

19 de genièr 09.56h

#6 *asteriscas f. : asteriscs m.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de genièr 17.29h

#6 MISTRAL dona draga en vièlh occitan, draga en bas latin, traha, trahea, tragula en latin, e Emil LEVY dona draia per l'occitan ancian.
La forma anciana draga (directament dau bas-latin draga) dona normalament draia, coma bragas que dona braias.
Ma lo latin tragula, identic en còrse, dona dralha (coerent embé l’italian draglia).
Doncas, li doi formas, draia e dralha, son etimologicament corrècti.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de genièr 14.46h

Aa ou aia ? Vièlh débat (vòlo dire, vielh débat per los que parlan e escrivon en aupenc). La forma -aa es atestaa dins los premiers textes oc de Droma, ont encuèi es la sineresi qu'un tròba, en defòra de las Baronias au sud qu'an (-'aia). Mai a l'est, per ma zòna, ai la notation au sègle XIII dels toponims, amb de doblets latin Incastrata, vulgar Enchastraya : l'insercion d'un yod es docas ja presenta (e per parentèsi, se tròba tanben la forma "draya" per çò que se deuria doncas en... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de genièr 10.28h

#4 Abans de me far tustar suls dets:
".....a plec !" e non "...a plèc !"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de genièr 10.12h

#1 #2 - L'usatge de la preposicion "en" dins "...en Jornalet...", tinda pas clar a mas aurelhas...
Mas benlèu es per que la meu coneissença primièira de l'occitan es la coneissença empirica de la lenga dels pacans de mon recanton, claufida d'errors e de francismes....
Quin astre d'aver un comissari linguistic qu'aurà lèu fach de te metre tot lo monde a plèc!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de genièr 09.44h

Preni totjorn plaser de legir los articles de Laurenç Revèst.
- per que, coma occitanistas , me sembla que nos cal, per tant que se pòsque, aprigondir nòstra coneissença de totes los parlars d'Òc. Quand, coma ieu, sèm pas linguistas de formacion, de còps que i a, es un brave trimadís - mas, a la fin , val lo còp, d'aver fach caufar la comprenèla.
Mas , aqueste còp, i te compreni pas res:
- Quin es l'objectiu de l'article?
- De que ven fa Taupiac dins aquel afar?
-... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de genièr 08.13h

#1 devètz aver un problèma de reglar amb los autors, non ?
Vòstres comentaris relevan de la fixeta, la tissa, sus la forma, e unicament, regularament per los comentaris de las opinions.
Avètz quitament pas mes una estèla a-n aquesta opinion, pròva que vos interessa que la forma.

Postulatz coma corrector a Jornalet !

Annèx(e), annèxa
Gramatica


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

17 de genièr 07.00h

"aNNèx", "grammatica"
"règlas"

*inedichas> ineditas (vejatz article de D. Sumien en Jornalet)


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 4
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions