Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Occitans e economia (VIII): Antòni Clòt dich Clòt-Bei

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Los contactes entre los marselheses e las ribas sud de Mediterranea son particularament relevaias amb Egipta. De comerçants marselheses son installats a Alexandria, tre l’epòca grega.
 
Après existiràn ce que seràn sonats de fondègues, de comerciants occitans en Egipta.
 
Mai tardi, d’unos devenon celèbres coma l’arquitecta Venture de Paradis, l’arquitecta Coste.
 
Anam nos atardar mai especialament sus un, Antòni Clòt que serà dich mai tardi Clòt-Bei.
 
Se naisse a Grenòble, es perqué son paire i es militar mas es provençal de familha. Adolescent, descuèrbe la medecina en cò d’un amic de son paire, lo doctor Sapey, ancian medecin militar a Brinhòla. E en lo 1812, se rende a Marselha e deven aprendís en cò d’un barbier.
 
Estudiant en medecina, deven oficier de santat dal Pòrt en lo 1817. Doctor en Medecina totjorn en tèrra occitana, a Montpelhier en lo 1820, deven amic dal professor Lallemand. Cirurgian, Clòt ensenha la cirurgia e l’anatomia a Marselha e deven un famós ensenhant dintre los ospitals de la vila coma la Vielha Caritat. Mespresat per la borguesia locala, demissiona en lo 1822 e duèrbe un cabinet privat que conoisse lèu lo succès. En 1825 parte per Egipta. Lo mercant marselhés Florenç Tourneau es mandatat a Marselha per l’Oali d’Egipta Moamed Ali per recrutar d’oficiers instructors e de medecins.
 
D’aquel temps, Egipta es luenh de las brilhantas realizacions medicalas dal monde musulman medieval. Clòt se laissa de temps per carcular. Accepta sota doas condicions que seràn notaias dins un contracte: cumularà las foncions de Medecin e Cap Cirurgian, e tanben, conservarà lo liure exercici de sa religion, crestian catolic, quinas que sigon las circonstàncias (sovenir de las razzias arabomusulmanas sus las còstas occitanas? devia se dobtar qu’un romi restava sovent un dimi e que cal se protegir de discriminacions, pressions e malparaias coma conoissèron los crestians -eslaus de Bosnia, albaneses, armenians...- dins lo concrèt dals empèris otomans o musulmans).
 
Crea alora lo Conselh de Santat, pi mete en plaça los servicis de Santat militara sus lo modèl francés. Arriba de sonhar Moamed Ali d’una diarrèa e deven primier lo medecin privat de l’Oali, mas son amic personal.
 
Dins l’ospital Abo Zabal qu’a creat -lo mai grand ospital de l’Orient mean-, fonda la primiera escòla de Medecina en tèrra araboislamica per perméter a tèrm als egipcians de gerir de per els los espitals e non de los rénder dependents de las poténcias estrangieras. Los corses, faches per de medecins francofònes e italianofònes son donats en arabe gràcias a d’interprètas, Clòt mostrant un respèct dals egipcians gaire costumier d’aquel temps.
 
Malgrat la sieu prudéncia, de religioses musulmans van li èstre ostiles sus la question de la disseccion, interdicha per l’islam d’aquel temps. Ambal sosten de Moamed Ali, lo problèma es contornat en se servir de cadabres d’esclaus non musulmans.
 
Coma la sieu devisa l’indica “Fidèl entre los infidèls”, Moamed Ali li acòrda excepcionalament lo títol de Bei, sensa conversion a la religion musulmana. De respècte quora un vos respècta (domatge que sigue excepcional).
 
De retorn a Marselha, esposa en 1840 Charlotte Gavoty, filha d’un ric negociant. Pareisse lo sieu libre “Aperçu général sur l’Égypte”. En 1848, Moamed Ali abdica per son enfant Ibraïm que va morir lèu. Son nebot Abbas Hilmi succède e es oposat a toat modernizacion dal país. Suprima las institucions mesas en plaça per son paigrand. Clòt dèu tornar a Marselha. Abbas assessinat, Moamed Saïd sòna Clòt que tòrna al Caire en novembre dal 1854 per tornar Inspector general de la Santat. En lo 1858, tòrna definitivament a Marselha.
 
Defuntarà dintre la sieu bastia de Santa Marta en lo 1868.
 
Devengut nòble, elegit en lo 1860 a l’Acadèmia de Marselha, colleccionaire d’antiquitats famós (una part es al Musèu dal Lovres de París), cubèrt de glòria e medalhat, aguent rescontrat los òlis de l’estat fins al rei Louis Philippe, aquel occitan a jugat un ròtle important dins las relacions francoegipcianas.
 
 
 
Referéncias:
 
https://journals.openedition.org/sabix/1097
http://horizons-d-aton.over-blog.fr/article-18094545.html
http://culture.marseille.fr/actualites/l-egypte-au-coeur-de-la-derniere-revue-marseille
 
 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
2.

#1 erratum

legir : femenin e lo masculin existan pas

  • 0
  • 0
oksitanlaştıramadıklarımızdanmısınız Apraquital, tresena tenda apèi lo tuc còsta lo riu ont se banhan nusas las zègas a negrenuèch
1.

Bey (Beg) es un titòl onorific türk, las primièras traças nos venon dels monuments de la valada de l’orkhon (Mongòlia) escrichs en runas turcas dins lo mitan del VIII sègle.

Aquel mot s’encontra dins tot lo mond turc e dins totis los airals que fugueron turcs a un moment de lor istòria. Los titòls otomans fuguèron enebits en 1934 pr’aquò « Bey » damora totjorn dins la lenga parlada de cada jorn se forma ambe lo pichon nom ex : Alem Bey, Renat Bey, Fransesc Bey, Raimon Bey, es un biais respectuós de parla a qualqu’un.
Per las femnas lo titòl onorific es Hanım, ex : Deniz Hanım, yıldız Hanım, Serpil Hanım.

Es de notar que per los pichons noms, tot mot pòt èsser un pichon nom en turc e coma lo femenin e lo masculin existan, podetz parlar de « Tolga » mentre d’oras sens saber s’es un òme o una femna, part se disetz Tolga Hanım, ya da Tolga Bey.

Iyi günler : Bona jornada, bonjorn!

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article