CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Divendres, 23 d'agost

Laurenç Revèst

Dijòus, 27.6.2019 03h00

Evolucion o Rigiditat?


Comentaris 7 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargament


M’es vengut en escotar parlar d’ancians de la familha.

Per d’unos es de francés clafit d’occitan, de francitan, mas conoisson ren lo mòt. E pi la prononciacion tanben de mòtes franceses.
 
”fusil” [fyzil] e non “fusi” [fyzi], “gas” e non gaz [gaz], “moins” [mwens] e non “moin” [mwen] e ne’n passo. Un obratge interessant es pareissut sus la question d’alhors: de M. AVANZI.

Un ocasion tanben de mostrar lo vernís que recuèrbe l’occitan per de sobrilhas, dins lo francés’perqué se pòl ren far autrament’ sonat francés regionalizat.

Me fa pensar doncas que, levat d’obratges pron rares coma aquels, en França, la concepcion qu’es transmesa de la lenga es un blòc auto mono unico soleto pensat: la lenga francesa es una e indivisibla. Intocabla, tancaia, gravaia dins lo màrmol, academizaia.

De temptativas de pilhar de reculaia semblan d’arribar, un pauc coma amb “Le français est à nous!” [Lo francés es nòstre] de Maria CANDEA, Laélia VÉRON e amb L'Express: La francophonie vue par l'écrivaine Hemley Boum: "Le Français nous appartient"

Mas dins l’esperit, lo francés es una lenga solida, imuabla, doncas rigida e inebranlabla. E los corrolaris, qu’a una evolucion mestreaia, enquadraia, fixaia, amb una tolerància per la variacion (grafica e dialectala) pròcha dal zèro.

I es que de sortir de França per se’n apercéber. En Soïssa, en Belgica, al Canada al nivèl fonic (accent) e encara mai en Africa al nivèl grafic (creòl) per se’n apercéber.

E dins la pensaia actuala difusia en França es que l’occitan a evoluat, coma lenga non escricha, e a evoluat en mal, en se desagregant d’alhors, en una multitud de “paoàs” pi en se fondent dins lo francés fins a desaparéisser... “Aüra se parla plus los “patoàs” en França!” qu’ai sentut dire mai d’un còup. E de collègas “va durar encara longtemps aquela lenga, aquels corses?”.

Volèm qu’una lenga sigue dubèrta o barraia?

La lenga occitana es dubèrta. La pròva, avèm quitament de novèlas mòdas verbalas coma “sheh” = ben fach per tu (expression que tròbo òrra, abséncia de coratge e agression pura e simpla devèrs l’autre en situacion de deblessa), “misquin(e)” = paure gus que son arribats en francés popular parlat per los collegians. Mas en occitan, nosautres avèm ja adaptat de mòtes d’origina estrangiera, en occitan oriental “mesquin” se ditz (dins lo sens negatiu) per “malaürós, per malastre, paure de ieu, paure d’el(a)”!
 
 
 


abonar los amics de Jornalet



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

29 de junh 07.30h

I a mai que la lenga qu'es a "evoluïr" dinc l'Esagòne...
Saique pus vitament que dinc los autres país d'Euròpa, amai totes n'àgon los simptòmas volontariament refolats.
Encara quauquas decenias... "Res non valdriá l'electrochòc ?", ço me sembla...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

29 de junh 00.55h

#2
Laurenç Revèst es un fin especialista de l'occitan de son ranvèrs, 'natz donc vos ocupar dau catalan pusleu.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 14.56h

Tot es relatiu :

1) Lo francés a una nòrma accademica escrita (coma l'espanhòl, lo catalan, l'alamand o l'anglés, per exemple). Donc es barrada a la diversitat, a la diferéncia de l'occitan d'abans l'Academia Occitana.

2) L'Occitan de l'Academia Occitana a una fòrma estandard de propausar per tot çò que pòt permetre un estandard, quin que siá. Adonc es obèrt a l'evolucion dins la modernitat, mentre que sense estandard, l'occitan se fixa en peçaas de museografia etnologica poscalho... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 14.51h

#2 « Rassa, domna es frescha e fina
Coinda e gaia e MESCHINA… »

Ieu meteis
Sègle XII


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

28 de junh 13.06h

Sembla que le francés es pas una lenga populara. Es la proprietat del monde parisenc literari e borgés, e le pòble n'a pas qu'un dreit d'usatge socialament policiat.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 18.31h

Cal verificar los mots:

*imuable > IMMUDABLE
*corrolari > corollari

Lo mot MESQUIN existís dempuèi l'Edat Mejana aumens, ara es tornat pel biais de l'arabi dins lo parlar jove francés...


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 de junh 07.30h

Sembla qu'en França, fascan autoritat les diccionaris de referència, la literatura, les médias, temperadis de per la nòrma locala, sociala, e generacionala.
Le bon francés es una obsession patologica, tipica en França.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions