Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

Guèrra?

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Quora ai l'ocasien d’auvir aqueu mòt, subran, mi ven en tèsta lei racòntes de mon grand. Debarcament. Perqué avans i èra l’ocupacien, lei païsans qu’èran de “terrorist” perqué avián de terra sota lei gròlas. Nòrma. Èran mai cools leis italians que leis alemands.
 
E lei privaciens amb lo racionament. E puèi lei bombardaments, leis errors tanben amb de tendas de canaver per secar bombardadas dins un camp perqué semblavan de tendas militaras...
 
E Alix, lo resistent qu’aviam arrestat per carriera just per dire bònjorn e li parlar un pauc.
 
Una estèla recordant de resistents, lo maquís.
 
De comemoracions emb de veïculs ancians, la Jeep de paigrand, costumats, a Cavalaire.
 
E après. Es.. aüra...
 
Avèm de nòvas guèrras? Alora per mai d’egalitat, de justícia entre pòbles. Aquelas pichonas mans que sostenon lo País: infirmier·as, agricultors·trices, policier·a·s, transportaires, escobilhaires, comerciants locals e mai que fan de liurasons.
 
Aquel monde qu’an ren poscut far lo tèst mas que trabalhan sempre. Sensa masques.
 
E de militars tanben. Coma parlam de guèrra, plaça als professionals. Coma lo Capitani de Vaissèl Brett Crozier (d’origina occitana?)
 
Cito: Sèm ren en guèrra. I es minga rason que de marins moriguèsson...  E un Crozier pòl en escondre un autre. Miquel Crozier.
 
Recòrdi. Dins Le Phénomène bureaucratique (1964), mòstra los foncionaments organizacionals esconduts de doas organizacions publicas. Las relacions de poer apareisson coma lo principal element estructurant de l’organizacion. Mas, luènh de reprodurre l’organigrama, son basaias sus de donaias implicitas, notament la mestria de las "zònas d’incertitud".
 
Coronavirus e incertitud, van ben ensèm. Qué sabèm gaire coma serà l’avenir.
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article