Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Evocacions de la reculada dau nòrdoccitan en l’actuau Peitau e dins le Berric d’Òil

La comuna de Charenton, dins Char, nos indica: “A l’epòca galormana, Carento-magus relèva de l’Aquitània Premiera e es situada en territòri daus Bituriges sus le chemin reliant Avaricum a Borbon”. E coma anam veire pus bas, existe justament tèrme de “Berr
La comuna de Charenton, dins Char, nos indica: “A l’epòca galormana, Carento-magus relèva de l’Aquitània Premiera e es situada en territòri daus Bituriges sus le chemin reliant Avaricum a Borbon”. E coma anam veire pus bas, existe justament tèrme de “Berr
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Aquest estudi sus la reculada dau nòrdoccitan en tèrras que si parla pus occitan eura a per objectiu de lançar de pistas. Pistas de recèrcha que son possiblhas de precisar e d'ajustar.
'Quò es duvèrt e l'objectiu es pas de dire "qu'es/èra entau e pas autrament".

I. Dins l'anciana província de Peitau, bien pus de comunas èran de lenga occitana qu'eura.

Anam veire per l’espaci concernit de l’actuau departament de Viena/ Vinhana.

 
1- De notar de comunas probablhament occitanas o desoccitanizadas relativament pauc de temps fa
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Adriers
Veire la microtoponimia... 
Chez Dagne Chez le Rouge, Bellevue, Biais, Bois Blanc, Chadelas, Chaumeil, Chez Bachelard, Chez Gaillard, Chez le Blanc, Chez le Pont, Chez Nadeau, Chez Pipeau, Chez Polet, Chez Pougy, Chez Ranger, Chez Souchaud, Chez Triquin, Entrefins, Fompetard, Font Amiel, Frete, l'Age Boutaud que vien de l’Aja, l'Age Boutrie que vien de l’Aja, l'Anatolie, l'Epinay, la Barachere, la Bergere, la Boisseliere, la Bouige de Boija BODICA, la Breuliere, la Chagne, la Davidiere, la Dimerie, la Fayolle, la Ferriere, la Fondaulan, la Gaingaudrie, la Gassotiere, la Gigardeau, la Petite Bouige, la Pinaudiere, la Porte, la Renaudiere, la Roche, la Tache, la Varenne, la Vaux, la Vergne, Lacombe, Lageraut, le Bois, le Bois de l'Age, le Chagneau, le Charraud, le Cluzeau, le Grand Villemer, le Petit Cerisier, le Petit Cluzeau de tunèls dins la tèrra « clusèu » ?, le Petit Villemer, le Peu, le Rigauthier, le Ruisseau, les Baudissieres, les Chaumes des Ouailles, les Fontaines, les Fontenelles, les Mats, les Vergnaudes, Loutre, Messignac, Monterban, Peu Bart, Prun, Royoux, Saint Joseph, Salvert, Tageau 
 
Rues : de l'École, Font Noree, Fouinette, des Chênes, des Jardins, des Tilleuls, des Vignes, du Bois du Pic, du Chaffaud, du Champ de Foire, du Petit Paris, du Villars, Garestier Lapierre, Rue Principale, Serpentine      
  
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Lathus-Saint-R%C3%A9my
latus per le costat ? Aquau vilatge es a la frontiera entre le territòri daus Pictons e daus Lemovices. La pagina indica que « l'influença culturala lemosina i èra sensiblha (coma los prenoms dau monde e la tradicion de migracion sasoniera « maçonanta »). 
 
2- De comunas emb de traças toponimicas occitanas
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Bellefonds Bella Fons en 950, en occitan restablhit possiblhe Bèla fònt. 
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Bonneuil-Matours a le toponime Fonds de Masseaux d'una fònt. 
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Brux en 1080 Brusc, dau tèrme occitan, fa pensar au Brusquet en Gavotina. 
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Buxerolles_(Vienne) le chastiau dau quartier de la Loubantière varianta de la Lobatiera. 
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Celle-L%C3%A9vescault d'un possiblhe Cela l'Evescaud? 
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/La_Chapelle-Mouli%C3%A8re emb Molieras de mollis-aria (sòla trempa, embeurada d'aiga). Molieras es corrent en occitan.
 
https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Iteuil Iteuilh en 1454 e Ysteuil en 1496. 
 
https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Mirebeau, de mira + bèl forma occitana d’origina ?
  
https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Mouterre-Silly benlèu d’un temps occitan, perqué https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Moterra es comuna occitana lemosina
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Naintr%C3%A9 notar los quartiers « Peu » e « Puyrigault » que representon doas formas una devèrs l'occitan "pui, puei" e l'autra francesa o d'Òil "peu". O alòra ven de PEUG (pas dau francés) e pas solament marchés, vud que se tròva sus le Plateu de Miuvachas (e qu'es pus la Marcha): una inversion de PUEG (coma NEUCH l'es de NUECH).
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Nouaillé-Maupertuis coma Noailles (Corresa, comitem Novalium sègle 14) e Noailles (Tarn, Noailla 1259), frequent en Occitània: Naillac (Dordonha, Noalhac sègle 13), Noailhac (Avairon), Noalhac (Òlt), Noaillac (Corresa, Gironda, Avairon, Tarn), Noailly (Léger, de Noaliaco 959), eça. 
 
Notar la plhaca : « A la memòria daus chivaliers, barons e òmes d'armas de França, de Gasconha e d'Anglaterra, defunats en aquaus luecs le 19 de setembre de 1356 » (À la mémoire des chevaliers, barons et hommes d'armes de France, de Gascogne et d'Angleterre, tombés en ces lieux le 19 septembre 1356).
 
Exemplhes de microtoponimes:
Rues : de Beauvoir, de Bellevue, de Cervolet, de l'Abbaye, de la Basse Cadrousse, de la Briqueterie, de la Cadrousse, de la Croix Bergere, de la Croix Bouilleaux, de la Croix de la Garde, de la Doterie, de la Gare, de la Garenne, de la Vallée Burault, de la Vieille Forge, de Lamberneau, de Montvinard, de Villeneuve, de Wachtberg, des Écoles, des Fermes, des Grands Champs, des Grelets, des Pres Boutet, des Vignerons, des Vignes, du Clos des Plaids, du Fougerat, du Grand Bourneau, du Gue de l'Omme, du Marchais, du Petit Mauze, du Pré Ventenet, du Puits de Coquin, du Querreux, du Rayon d'Or
 
Chemins : Brun, de Barbate, de Chaumont, de l'Aumonerie, de la Fontaine, de Pezay, de Plumet, de Regombert, de Russon, de Savigny, des Bouilleaux, des Écoliers
Chemin des Jardiniers, du Bois Binet, du Bois Rond, du Château d'Eau, du Clos des Moines, du Colombier
 
Quartiers : Availles, la Borderie, la Chaboissière, la Charbonnière, la Lardiere, la Leziniere, le Gue de Mortaigue, le Moulin des Bordes, les Bocantes, les Vieilles Vignes, Malfosse  
 
Routes : de Nouaillé-Maupertuis, de la Fougeassiere, de Nieuil, de Poitiers, des Bordes, des Plaids, du Brelinguet, du Pinier, du Plan
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Payroux qu'es dit que vendriá de peirós. Mas coma explhicar le passatge d'e a a? Veire Payré. 
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Persac de Peiressac en 1383. 
 
- https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Peitieus Peitieus forma occitana istorica. 
 
https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Saint-Gaudent fa pensar a Sant Gaudenç
 
https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Saint-Genest-d%27Ambi%C3%A8re fa pensar a ginest(a) mas semblha venir pus de Genesius
 
- https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Saint-Jean-de-Sauves en occitan restablhit possiblhe Sent Joan de las Sauvas emb passatge de Seuva a Sauva coma dins Sauvachana (04) o Sauvan (Silvanus).
 
https://fr.wikipedia.org/wiki/Vicq-sur-Gartempe le tèrme Vic es d’usatge bien marcat en país occitan en oposicion a “bourg” veire pus bas
 
A https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Vouillé_(Vienne) le quartier « La Ribière » emb –b-, en occitan restablit La Ribiera.
 
 
3- D’esitacions a i veire una traça d’occitanitat
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Chabournay e non *Chevorny
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Champniers_(Vienne) champ + nier (en sudoccitan negre/néguer) 

- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Chatain_(Vienne) de Chastanh o Chastenh? La referéncia de http://www.bn-limousin.fr/archive/files/095c25361f3aa9583c3280ce8d85df3d.pdf semblha estonanta qu'es pas pròcha
 
- https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Journet 
Veire los microtoponimes :
Asnieres, Bessac, Biard, Boissec, Champignolle, Champigny, Chanteloup, Cremier, Eport, Forges, l'Age, l'Epinoux, la Barde, la Bordeliere, la Bouliniere, la Braudiere, la Chapelle, la Chatre, la Colombiere, la Crouzette, la Gatine, la Gere, la Jacquemin, la Jautrudon, la Maisonnette, la Métairie Neuve, la Nougerie, la Perchatiere, la Pouge, la Roche, la Sicotiere, la Vieille Font, la Villecharault, le Bois Clairet, le Cervolet, le Chambord, le Moulin A Vent, le Peu, le Plantis, le Puy Jousserand, le Rateau, le Ris, les Bablinieres, les Courances, les Ecornilieres, les Remages, Maviaux, Mazert, Monson, Peumenier, Soulier, Tervannes, Villesalem
 
Rues: de l'Abbaye, de la Nougerie, de la Tuilerie, des Artisans, des Fleurs, des Mondolleries, des Ouvroirs, des Puits, du Lavoir, du Salleron
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Liglet Lilec en 1093 (mas après?)
 
- https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Lussac-les-Ch%C3%A2teaux comuna en -ac ('quò es fait eura) 
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Magn%C3%A9_(Vienne) emb le luec de Puyrabier, Puei Rabier en occitan restablhit possiblhe?
 
- https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Mirebeau en occitan restablhit possiblhe Mirabiau?
 

Enfin, aquela comuna, semblha considerada coma occitana https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Montmaurilhon e trovam la forma Montmaurilhon o Montmorilhon. Mas avèm pas le temps eura de verificar s'es totjorn occitana o se l'es pus.


- Nòtas:
- Los petits juecs de mòts (sus los parents) https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Mair%C3%A9 e https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Payr%C3%A9 
de Payré de Petrus. En 1230, i devien Payrec e en 1489 Payré cf. Le Patrimoine des communes de la Vienne en 2 tomes, Edition FLOHIC, 2002. 
 
- Le sufix - osa es bien frequent:
https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%A9nouze
Veire en la Charanta maritima https://fr.m.wikipedia.org/wiki/La_Genétouze_(Charente-Maritime) de Ginestosa? 
 
- Le quartier de Bournezeau a https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Mirebeau que fa pensar au nostre 
https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Bournazel_(Aveyron)
 
- Le blhason de la comuna de https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Angliers_(Vienne) partit emb la crotz occitana de Forcauquier e d'Auvèrnhe brocant le tot 
 


II. Dins le Berric d'Òil

Se i son totjorn de comunas occitanas marchesas en Berric, sonat le Berric d’Òc, se trobèvan de comunas occitanofònas pus aut devèrs le nòrd que i son eura francizadas.
 
— Contrariament a las Charantas que l’occitan reculèt “per addicion de malastres” (guèrras, epidemias, depopulacion...), au nòrd de Lemosin e Auvèrnhe, donc au nòrd de l’espaci de Marcha-Creissent, en l’actuau Berric d’Òil coma en Borbonés d’Òil, semblha[1] que la francizacion se realize pus per politica lingüistica, e per contacte, la lenga daus actes administratius i deven rapidament le francés. Pasmens, a subit las guèrras de religion, de malautias (dissenteria mortala au sèglhe 18), de pilhatges segon los periòdes. Mas ‘quí, coma en las Charantas, i son de traças toponimicas de la reculada de l’occitan.
 
— Le fenomène de reculada es ancian, 'quelas tèrras viradas politicament devèrs le sud i passan a de familhas nòblas dau nòrd o viradas devèrs le nòrd.
 
Fau rapelar que Borges devien le sèti d’un arquevescat, que dependon las diocèsis d’Albi, de Caors, de Clharmont d’Auvèrnhe, de Mende, dau Puèi de Velai, de Rodès, de Sant Flor e de Tula. La diocèsi es l’una de las primieras de ser fondada per sent Ursin au començament de l’evangelizacion de Gàllia vèrs le sèglhe 4. Per ‘quò, los arquevesques de Borges devenon primats de las Aquitànias.
 
La comuna de Charenton, dins Char, nos indica: “A l’epòca galormana, Carento-magus relèva de l’Aquitània Premiera e es situada en territòri daus Bituriges sus le chemin reliant Avaricum a Borbon”. E coma se peut veire pus bas, existe justament le tèrme de “Berric Aquitan”.
 
La comuna de Sent Sòrlin, totjorn de lenga occitana uèi, en francés Saint Saturnin, en Marcha (Saint-Sornyn en 1429, Sain Sorlin en 1772) pòrta 'quau nom en sovenir de Sent Sernin de Tolosa. Veire Saint-Saturnin (Cher).
 
Le monde qu’anèvan de luènh au sud d’Occitània per se medicar. En 1317, Margarida de Bommiers fa un viatge jusc a Montpelhier per sa garir d’un empoisonament.
 
La chastelania d’Argenton qu’èra ancianament a la Maison de Limòtges de Bròssa, passa puei a la Maison de Déols au cors de son istòria, veire Argenton-sur-Creuse.
 
Los archius i son gaire accessiblhes en linha, donc es un pauc pus incertan per trovar de traças ancianas.
 
Quauques exemplhes dins l’ancian Berric (Char e Indre):
 

1- Dins le departament de Char
(notar la forma daus archius “Chair”, veire la referéncia de Charbonnier cf. Serruelles, mas demoram per le moment sus la basa Char)
 
— Arpheuilles, en occitan daus archius Arfeulhe en 1410 cf. cartulari de l’abadia de Sent Sulpici veire Arpheuilles (Cher) e veire le quartier d’Orfolha, sus la comuna de Ranville-Breuillaud. De notar la comuna d’Arfeuilles, Arfuelhas en occitan, dins Alèir, clhassada coma occitana per Fontan.
 
— Beffes, Bèfa? en occitan restablhit possiblhe, de notar le site de Chabrolles, datant de 1880, Chabròlas en occitan, veire Beffes.
 
Blancafort, en occitan, emb un possiblhe occitan marchés Blhancafòrt?, veire, fa pensar a Blancahòrt o Blancafòrt cf. https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Blancafort
 
— La Celette, en occitan restablhit La Celeta, en los archius Celetta en 1294. Veire La Celette, fa pensar a La Cela en Provença, en Lemosin...
 
— Chambon, en occitan Champbòn, emb l’adjectiu après le nom, e non coma en formacion francesa, un bon champ pensam a las comunas omonimas Chambon, veire Chambon (Cher).
 
— Coust, dins los archius Cost en 1231, Costo en 1284 o Coustz en 1545 (fa pensar a la còsta, vud que le vilatge es bastit sus un monticul, mas sens informacion de pus). Veire Coust.
 
Emb los microtoponimes “Fontjouan” Fònt Joan, la ribiera Bachats (que fa pensar au bachàs), los molins Rouchat e Touzel, en occitan restablit Rochat, Toseu.
 
Dampierre-en-Crot, en occitan restablhit Dampiere.

Farges-Allichamps, en occitan restablhit Farjas + Alischamps?, version nòrdoccitana de Fargas. Idem per Farges-en-Septaine.
 
— Ignol, dins los archius Iniou en 1631, en occitan Inhòu?, veire Ignol.
 
Morlac, toponim en -ac (OK, es fait eura).
 
— Ourouer-les-Bourdelins, en occitan restablhit possiblhe (L’)Orroer daus Bordelins, varianta de L’Ordoer (assimilacion de D per R) qu’es la forma marchesa de l’Orador (o L’Oradoir?) en Lemosin (Lourdoueix forma occitana francizada, Ouzouer mai au nòrd) e pitas bòrdas. Veire Ourouer-les-Bourdelins.
 
Saulzais-le-Potier, Sauselha en occitan d’après los archius (pas de traça de sufix - eda es bien -elha): Terra de Sauseyo, 1223 (Archives Départementales du Cher-8 H, abbaye de Noirlac); Parrochia de Sauzaio, 1230 (Archives Départementales du Cher-38 H, abbaye de Bussières); Parrochia de Sauzeia, 1259 (Archives Départementales du Cher-8 H, abbaye de Noirlac). Notar la finala - eyo quasi a la francesa, e - eia quasi en grafia occitana, segurament en foncion de l’escribe administratiu.
 
Serruelles, en occitan daus archius Sarroilh o Sarroilh del Cheyr [Chair?] (notar tanben la forma concomitanta “dal” emb “del”) en occitan en 1309 cf. Toponymie générale de la France. D'Ernest Nègre e Guillaume de Murol: un petit seigneur auvergnat au début du XVe siècle. De Pierre Charbonnier.
 
— Verneuil, en occitan restablhit possiblhe Vernuelh, luec plhantat de vèrnes, d’alhors ‘quò es risent de veire l’ajustament silvestre dins le nom de la comuna: “Verneuil les bois” forma possiblha veire Verneuil (Cher).
 
— Vic, e derivats: formacion toponimica medievala dins le sens de “vilatge”, de difusion e usatge bien marcat en país occitan en oposicion a “bourg” (Neuvy/Neuvic vs Neubourg), francizada graficament en Vic, Vicq o Vy: Vicq-Exemplet, en occitan Vic Examplhet?, la forma Vic se tròba bien en Lemosin, Example significa extension (Eixample en catalan) veire Vicq-Exemplet.
 
Notar: le Riolat (que fa pensar au provençau “lo rialet”) varianta grafica citada sus la comuna “Riollais”, sus la comuna de Vicq-Exemplet, commanderia daus chivaleirs que deven un membre de la commanderia de Farges, de la Lenga d’Auvèrnhe.  Veire tanben las comunas de Montlevicq, Nohant-Vic. N’i a de Vic parier en Charanta.
 
 
— Anecdòta: dins l’actuau departament, i es le Principat/Principautat de Boisbelle, en occitan adaptat Bòscbiau, proprietat un temps d’Albret. Equivalent dau temps de las guèrras de religion d’una plaça toleranta per los protestants.

 
 
2- Dins le departamant d'Endre
 
Aigurande, considerat coma toponime denotant un limit, cf. es possiblhe que siá coma Eiguranda au limite entre Lemosin e Auvèrnhe veire https://fr.wikipedia.org/wiki/Eygurande o Eiguranda e Gardadelh, e donc que siá tant una tèrra d’origina occitana coma d’origina Òil... Vist que trobam la forma Ingrandes (Indre).
 
— Brives, fa pensar a la comuna de Lemosin, o a Briva e Charensac en Auvèrnhe, Briva en occitan restablhit possiblhe, veire Brives (Indre).
 
— Buxières d’Aillac, en occitan restablhit possiblhe Bussieras d’Alhac, toponim en -ac (OK, es fait eura, veire tanben la comuna a mitat enquèra occitana de Linhac) veire Buxières d'Aillac coma las autras comunas d’Endre: Linhac, Prissac, Rufec (formas occitanas restablhidas possiblhas)...
 
Chazelet, en occitan restablhit possiblhe Chasalet.
 
— Le Mouhers, notar le microtoponime “les Espardiaux” en occitan restablhit “los espardiaus” las marridas èrbas. Veire Mouhers.
 
— Le Pont-Chrétien-Chabenet, en occitan restablhit possiblhe Le Pònt Crestian e Chabanet, veire Le Pont-Chrétien-Chabenet. De notar los microtoponimes: moulin d’Entraigues, le Cluzeau < molin d’Entraigas, le Cluseu. A l’Atge mejan, Alienor d’Aquitània, esposa Henri Plantagenêt (1137) e devien reina d’Anglaterra. La Bouzanne devien frontiera e 14 chastiaus s’edificaràn sus las ribas. A la Renaissença l’impòst sus la sau, la gabela, talha França en doas parts, Cruesa es una frontiera. Retrovam bien un Chabanne de Chabana sus la comuna totjorn occitana de Tilly, en occitan restablhit Tilhei o un ancian nom en -ac passat a Tilhec. Coma Aubignac de St-Sébastien (Cruesa) que s'escris (e se dit) LE BINHÉC....
 
— Les Bordes, Las bòrdas en occitan, quitament en l’èst d’Occitània (Bordina quartier de Bersolèlh). Veire Les Bordes (Indre). De notar las formas aloenhadas Bordebure un pauc de'n pertot au nòrd d'Occitània e au nòrd oèst.
 
— Lourouer-Saint-Laurent, en occitan restablhit L’Orroer de Sent Laurenç, varianta de L’Ordoer (assimilacion de D per R) ‘quò qu’es la forma marchesa de l’Orador en Lemosin (Lourdoueix forma occitana francizada, Ouzouer pus au nòrd). Trobam las formas ancianas daus archius, Loroir au sègle 13 cf., Lourrouer en 1621, veire Lourouer-Saint-Laurent. Veire Lourdoueix-Saint-Michel. Idem per Ourouer les bois, en occitan restablhit possiblhe L'Orroer daus bòscs, ancian nom de https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Le_Poin%C3%A7onnet
 
— Montipouret, notar au sègle 16 le nom de la comuna netament emb una forma occitana Moustier-Pourret. Avans non, après pus. Le nom en lenga locala qu’a eschapat a l’escrivan administratiu o aquest èra occitan e l’a escrich a l’occitana? Indicator de l’estat enquèra occitan de la comuna d’aquau temps? Veire Montipouret.
 
— Néret, en occitan daus archius Nierec au sègle 13 (pensam a l'atraccion de Nier/ Neir corrent en nòrdoccitan per Negre/Néguer en sudoccitan), Neretum en 1327, veire Néret. Notar los microtoponimes Le Maury Le Maurin, La Vallas d'un mai que probablhe Las Valaas o Valadas sus aquela comuna coma en Borbonés d'Òc a https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Saint-Désiré Aquau tipe lexicau es interessant., le retrovam dins le meime sector a La Chapelaude.
 
Per las doas comunas sota, veire “Vic, e derivats” dins la partida dau Char per:
 
Neuvy Pailloux, en occitan restablhit possiblhe Neuvic Palhós.
 
Neuvy Saint Sépulchre, en occitan restablhit possiblhe Neuvic Sent Sepulcre (forma marchesa de Nòuvic).
 

Nòtas de microtoponimia:

- Sus la comuna de Mers sur Indre, le luec Fredefont, a part la plaça de l'adjectiu la forma fa occitana fregda fònt, Chanteloube en occitan restablhit Chantaloba.

- Sus la comuna de Saint Aigny (en occitan restablit Sanaus Anianus en 1327, Sent Anhan) los luecs Bordesoule < Bòrda sola, sa varianta Le Bordiau, Les Jarriges < Las Jarrijas (garrigas en sudoccitan), Les Barraux <  Los Barraus, Le Marchais Goujas < Le Marchés gojat a mens de considerar Marchais coma lòna dau latin MERCASIUS + gojat. Retrovam bien un Bordessoule < Bòrda sola sus la comuna totjorn occitana de Saint Plantaire, en occitan restablhit Sent Plantaire.

- Sus la comuna de
https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Saulnay le chastiau de Notz Marafin, de la notz?
— Anecdòtas:  notar la Comunautat de comunas de la Marcha Occitana - Vau d’Anglin, en francés “Communauté de communes Marche Occitane - Val d’Anglin”.
I es la comuna de Francillon, comuna de colonizacion franchimanda?
 
 
3- Nòta sus le limite lingüistic actuau mencionat dins Wikipedia
 
Fontan indica que Rossina(s) es occitana e que Dunet non. Mas avèm l’indicacion contrària ‘quí atribuida a l’espaci occitan (coma z-es bien o cas per Chalhac de Bròssa e Roussines es de l’espaci d’ Òil. Notar en la Charanta Occitana l’omonima Rossinas.
Per Rossina(s) d’Endre, Ives Lavalada dins son trabalh relèva coma ieu, una toponimia bien occitana, e pus, una richa microtoponimia (en occitan corrent = los noms daus luecs dins la comuna) occitana cf. Trabalh toponimic sus 373 comunas dau Creissent, que pròva la continuitat evidenta entre la microtoponimia lemosina e ‘quela dau Creissent (emb 65 cartas); dempuei l’oest juscant’a la limita dau Borbonés; en desbordar larjament chas los Peitavins e dins le sud dau Berric. I nòta bien las variantas graficas e las reïnterpretacions emb marrida copas de mòts occitans francizats dau genre Les Rèmes Doux < Los Ramadors. Alòrs perqué pas imaginar Orador > *Hourra Doux...
 
La pagina Wikipèdia illustra pus finament le limite expausat per Fontan cf. “Notre frontière passe grosso modo entre Ste-Sévère et la Châtre, Culan et Loye”. Semblha coërent emb ‘quò.
 
Avèm coma comunas de lenga occitana, Feusines en occitan Feusinas (le toponime le feuse, n’es una traça, veire Feusines e Feusines en oposicion emb la forma d’Òil Fougerolles (Indre) ), Urciers, La Mota de Fulhit, Champilhet, Brianta, Chastèlmelhan (nom istoric occitan, en occitan marchés actuau Chastiaumelhan possiblhe, en francés Châteaumeillant).
 
E coma primieras comunas de lenga d’Òil, sus l’aisse de comunicacion que parte de la vila d’Òil, La Châtre: Montlevicq, Néret.
 
 
4- Dobtes per l’origina occitana dins aquelas comunas
 
Dins Char:
 
Châteauneuf de Cher, Chastiau Neu de Char en occitan restablhit? , emb l’adjectiu après le nom, e non coma en formacion francesa Neufchâteau. De notar que d’un temps es una comuna dau “Berric aquitan” cf. Guy Devailly, Le Berry du Xe siècle au milieu du XIIIe: étude politique, religieuse, sociale et économique, Walter de Gruyter, 2017, 636 p. Voir p. 147.
 
— Le Menou, veire Le Menoux, Le Menor o de la basa "maine?" maison.
 
— Marseilles, Marselha?, mas fau verificar l’etimologia, veire Marseilles-lès-Aubigny
 
— Rians, mas fau verificar l’etimologia, veire Rians (Cher) coma en Provença.
 
Dins Endre:
 
— Ambrès, forma anciana per la comuna eura Ambrault que sòna occitan emb -ès

- Ardentes, los luecs de Clavières, Bellat en occitan restablhit possiblhe Clhavieras, Belac veire https://fr.m.wikipedia.org/wiki/Ardentes
 
Baudres, que fa pensar a “a baudre /a bodre”... Mas es un pauc cort.
 
Chabris prepausan una autra etimologia, mas una basa sus chabra es bien temptanta...

— Chassignolles, emb un tractament occitan dau galés, en occitan restablhit *Chassinhòlas? Veire Chassignolles (Indre)
 
— Chavin, de chavar o de la bèstia imaginària chavan, autra part en Occitània chavanhòl. Veire Chavin (Indre)


- Mouhers, https://fr.wikipedia.org/wiki/Mouhers vud que la forma dau nom semblha a https://oc.wikipedia.org/wiki/Mouhet vilatge en zòna occitana.

La Pérouille, en occitan restablhit La Perolha o pus probablhe (cf. I Lavalada) La Peroliá, notar los estatjants “pérouillaud·e·s” emb le sufix -aud coma en occitan lemosin.
 
Luzeret
 
Notar le riu dit La Guerche, fa pensar a La Guercha, ribiera de Gavotina valada de Tiniá, veire La Guerche-sur-l'Aubois
 
 
5- Nòtas de patronimia dins Endre e Char
 
Sovent avèm Au- au debut de noms: que fa pensar a una varianta dau modèl Chas/ Chez + patronime

Per CHEZ (subretot en Cruesa, I Lavalada a fait una estudi sus quò) representariá suvent la basa *CHAIR- / CHER- : CHIR... e pas c(h)asa.

— Aujard: au jard?
 
— Aujau: au jau?
 
— Aubard, Aubier, Aubisson, Aubourg, Aubret, Aubrun, Aucante, Aucapitaine, Auchapt, Auclert, Audard, Aussanaire (aquau que sauna ?), Autissier (teisseire)...
 
Notar le patronime Bascoulard, deribat de Bàscol/ Basco probablhe, de Vallenay cf. Marcel Bascoulard.
 
Bilhaud, emb LH per exemplhe Paul Bilhaud
 
La familha daus senhors de Patinges, los Gascoing, forma grafica de Gasconh
 
Los “Margat” senhors de Bussède, Triballat, Mornat e la lista daus noms de familha ‘chabats en - at es infinida...
 
 
Nòta sus la cultura daus lampiers/de las lantèrnas daus mòrts
 
Aquau monument mortuari pron originau en rapòrt dau rèsta d’Occitània, se tròba en nombre significativament concentrat dins la zòna daus departaments d’Alèir, de las Charantas, de Corresa, de Cruesa, de Dordonha, d’Endre, de Léger, d’Òlt, dau Puèi de Doma, de Deux-Sèvres, de Vendea, de Viena/Vinhana et de la Viena/Vinhana Auta, aquaus 13 departaments correspòndon grosso modo au territòri nominau dau duchat d’Aquitània au sèglhe 10.
 
Veire la Lanterna daus mòrts
 
 
- Autras referéncias generalas:

- per los departaments:
avèm ja vud per Charanta e mai
https://oc.wikipedia.org/wiki/Comunas_de_Vinhana
https://oc.wikipedia.org/wiki/Endre_(departament)
https://oc.wikipedia.org/wiki/Char_(departament)

https://oc.wikipedia.org/wiki/Proj%C3%A8cte_Comunas_d%27Occit%C3%A0nia/Identificacion_de_las_comunas/Char
https://oc.wikipedia.org/wiki/Comunas_d%27Endre
https://oc.wikipedia.org/wiki/Proj%C3%A8cte_Comunas_d%27Occit%C3%A0nia/Identificacion_de_las_comunas/Indra

- per las ancianas províncias:
https://oc.wikipedia.org/wiki/Peitau
https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Marcha_(Lemosin)
https://oc.wikipedia.org/wiki/Berric
Per una part: https://oc.wikipedia.org/wiki/Borbon%C3%A9s

E per se'n sovenir, la famosa mapa de Tourtoulon:
https://fr.wikipedia.org/wiki/Fichier:Tourtoulon.jpg?fbclid=IwAR3fV_P8rAnoSYEnw-uKdOzSOvVSdPditSxQUuyoG1SyOlSsoSu8TWhSuYM
 
 
[1] Reflexion sus l’escritura:
 
Perqué escriure l’evolucion de CL en [kj] (idem per GL, PL, BL, FL):
 
— CLH en marchés
— CLH en lengadocian d’Arièja cf. Alibert
— QUI en vivaroalpenc mentonasc o dau Piemont occitan?
 
CLH pertot seriá pus simplhe. Mas après practica, quauqu’un occitanista que l’a legit a considerat que escriure CLH en vivaroalpenc dau país mentonasc fasiá pesuc...




 
Mapa comunala vuda sus Wikimedia
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan Francés Blanc Estrasborg
2.

Chambon es pas "champ bon". Es la forma palatalizada de Cambon, un toponim celtic pro espandit.

  • 0
  • 0
Bren Loís de Montrei Califòrnia
1.

Bon trabalh!

Soi curiós de saber çò que pensatz dels autres noms de luòcs dins las regions de Berrichon e Peitavin-Sentongés d'uèi (e las comunas occitanas limitròfas, dont los noms pòdon pas totjorn èsser trobats), perqué trabalhi sus quatre projèctes qu'implican la toponimia septentrionala: "Occitan Renaissance" e "Voltaire's Nightmare" (pel juòc Europa Universalis IV, amb l'addicion dels toponims especulatius/restablits), la Wikipèdia occitana, e l'OpenStreetMap.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article