Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Nòta sus la reculada de l’occitan en lo nòrd de Gironda e l’extrèma sud de la Charanta maritima

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
En rapòrt de la guèrra de Cent ans, e de sa cançon pron dicha per explicar la reculada de l’occitan en Peitau-Santonja, vaicí de luecs de reculada pron tardiva. Son de reculadas relativament recentas de la lenga occitana. Sus Gasconha.com un debat evocava los sègles 18-19, fondadas sus de novèls limits “naturals” (paluds...). Ironia actuala, son de comunas de l’airal d’influéncia immediat de Bordèu.
 
La concentracion de toponimes comunals occitans o a pena graficament francizats es tala que confirma plan que lo cambiament de lenga s’es fach, coma se foguèsse ièr.
 
La microtoponimia es cofla d’occitan. Sembla lo país, sens los locutors.
 
Tan coma siá, l’extrèma sud de la Charanta maritima e l’extrèma nòrd de Gironda van cotria.
 

1) Toponimes comunals occitans en lo nòrd de Gironda:
 
a- Dins l’arrondiment de Blaia trobam pron de luecs al nom occitan.
 
— Morfologia sufix en -ada:
 
• Anglade, en occitan restablit Anglada, al sens d’angle /canton de tèrra, possible limite.
 
• Laruscade, en occitan restablit La Ruscada, luec de trabalh de la pèl o d’escòrça
 
• Saint-Martin-Lacaussade en occitan restablit Sent Martin La Cauçada
 
— Fonologia e morfologia: deribat de Cristòl Saint-Christoly-de-Blaye en occitan restablit Sent Cristolin? de Blaia
 
— Morfologia (Deribacion / diminutif): Gauriaguet, de petit Gauriac idem en occitan per los dos noms
 
— Lexic: seuva
 
• Pleine-Selve en occitan restablit La Plena Seuva
 
— Fonologia (e lexic): - ai- mantenguts Saint-Girons-d'Aiguevives, en occitan restablit Sent Gironç d’Aigasvivas
 
— Morfologia (nom e après adjectiu):
 
• Villeneuve en occitan restablit Vilanuèva, atencion la comuna rèsta per part occitanofòna.
 
Basta d’agachar l’exemple dels microtoponimes de Saint-Gènes-de-Blaye per reconéisser una part bèla d’occitan:
 
Au Pey, Au Prieur, Au Tremble, Barbas, Caillet, Cantemerle, Decroix, Derriere la Valade, Devant Decroix, Espangle, Grand Jean, la Bourgogne, la Croix, la Dragonne, la Maragne, la Salle, la Salle Ouest, la Valade, le Bernu, le Camp, le Hangar, le Prieuré, le Sablon, le Seguinier, le Vieux Prieuré, les Bots de Lanton, les Clauds, les Ourtaux, les Planes, Pellegris, Perenne, Segonzac, Sesque
— Lexic: gòrça. La Gòrça, mai a l’èst la baranha
 
— Fonologia e lexic: artiga. Les_Artigues-de-Lussac en occitan restablit Las Artigas de Luçac
 
— Fonologia + morfologia: pojar. Lapouyade, en occitan restablit La Pojada, la montada qué.
 
— Fonologia: glèisa Les Églisottes-et-Chalaures en occitan restablit Las (Ei)Gleisòtas e Chalauras
 
Basta d’agachar l’exemple dels microtoponimes de Maransin per reconéisser una part bèla d’occitan:
 
Au Noyer, Au Poteau, Aux Grands Champs, Aux Plantes, Barrail de Martinon, Beau Chene, Beaucaillat, Bel Air, Blancherie, Bouege, Brard, Cabane, Canton des Nauves, Capblanc, Champs de Meaume, Chanteleyraut, Corbineau, Cosseau, Couderan, Courtillas, Cousin, Derveau, Dominique, Font de l’Hiver, Gate Roudiere, Grand Garrouilh, Grande Mignoterie, Grugier, l’Ombriere, la Caillaudiere, la Fayolle, la Font des Canettes, la Font Riante, la Guichouette, la Jolie, la Jonquiere, la Métairie, la Métairie de Bas, la Mignoterie, la Petite Jolie, la Petite Landournerie, la Peuchaude, la Porte Rouge, la Pradelle, la Rite, la Roudiere, la Sauzerade, Landournerie, le Barrail, le Bois Noir, le Bourg, le Chareau, le Fagnard, le Gail, le Gazon, le Gourlat, le Grand Barrail, le Grand Chaillat, le Grand Jard, le Haut Tauzin, le Jard Coulon, le Jard la Brette, le Petit Chaillat, le Petit Village, le Roudier, le Terrier, le Vivier, les Carderies, les Chaumes, les Essards, les Grandes Chaumes, les Landes, les Sables, Lusseau, Maison Noble, Malgret, Marquizac, Meaume, Merigot, Peristeve, Pierre de Gail, Ragon, Ravet, Rigouleau, Rondier, Sepeau, Touzin, Vireles

 
2) Lo ponch sus la palatalizacion de C+A en lo nòrd de Gironda e l’extrèma sud de la Charanta maritima (Arrondiment de Jonzac):
 

Dins l'extrèma sud de la Charanta maritima e la màger part de las comunas de Gironda, de notar l'abséncia de palatalizacion de C+A dins los toponimes sota una linha (del limit en Perigòrd fins a l'ocean a l'oèst): Les Églisottes et Chalaures, Chamadelle, Maransin (microtoponimes: Le Chareau, La Chainade, Chaillat, Chanteleyraut, mas tanben Beaucaillat), Chepniers (≺ dobte de C+A), Chatenet, Chaunac, Chartuzac, Chamouillac, Saint-Paul per lo microtoponime Cafourche (de Quaforcha, a mens d'usatge lexicalizat, senon veire nòta daval), Chadenac, Champagnolles (microtoponimes: La Bourgeade ≺ La Borjada, mas tanben La Valade), Chenac Saint Seurin d'Uzet (microtoponimes: L'Echailler, riu de Chauvignac), Chaillevette. 

Es estranh mas aquela isoglòssa segurament anciana (quora l’occitan del nòrd comença de palatalizar C+A) sèc l’orientacion del territòri del departament de la Charanta maritima. Coma un airal de remembrança de front de la nòrd occitanizacion?


D'autres toponimes en CHA:
- en la Charanta maritima a Soubran: La Chalaudière mas Les Coicauds
- en Gironda:
- Lagorce: Charrier, Chabreville, Chaume des Genêts, Gratte Chèvre mas « Queyron » de Cairon ? una zòna reculada dins la seuva, toponime ancian? (senon per info: le Bourdin, Moulinasse, Barrail, Garrouil, Le Piet, La Vergne, Le Brandard, Font rose, Mau garnit, Mau batit, Les Nauves, Le Touron...)
- Cercoux : Chabot… mas es limitat, patronime possible?

Esitacions per :
- Saint-Christophe-de-Double: Beauregard, Beytour, Boisset, Boisvert, Bonneau, Champ Barrie, Chantecaille, Chollet, Fenouil, Fonneuve, Fuzeau, Geneste, la Chaux, la Cime du Pré, la Combe, la Croix, la Ducasse, la Forêt, la Garde, la Grande Chaux, la Grande Piece, la Verrière, la Vieille, le Barrail, le Bouccara, le Bourg, le Cerisier, le Chatain, le Fougereau, le Fourquet, le Frappier, le Grand Bardou, le Grand Cerisier, le Grand Chemin, le Limousi, le Marais, le Nouvarroux, le Petit Chemin, le Petit Ronzeau, le Pin, le Ronzeau, le Sablot, le Trey, le Trimoux, les Étangs, les Petits Chenes, les Terres de la Chaux, les Vallons, Lestrade, Paillot, Piece du Puits, Pinceguere, Plaisance, Queytout, Racle, Seguine, Serpe
- Saint-Quentin-de-Chalais: Barbe d'Orge, Barbedoge, Biroche, Bois de la Chaume, Bois du Juge, Boisredon, Champ de la Croix, Chevalier, L'Epinet, La Barde, La Corderie, La Cote, La Grange d'Auziac, La Parcaud, La Piniere, La Pouyade, La Rougerie, Le Bourg, Le Dougne, Le Fougereau, Le Petit Blanchon, Le Petit Farziou, Le Puy, Le Rivet, Le Soutras, Les Bardoux, Les Bergeres, Les Mirons, Les Saillants, Moulin d'Auziac, Saint Vivien, Vire Cabot; 
Chez + : Chez Binet, Chez Blanchon, Chez Brugier, Chez Jocquet, Chez Jouannet, Chez Masse, Chez Menaud, Chez Milord, Chez Nardon;
Vilars: la Clochette, la Grande Rougerie, la Petite Rougerie

Autrament, a nòstra coneissença, las traças de palatalizacion de C+A en Gironda son raras. Coma a St Ciers d'Abzac: Rue de Gat, quartier Larroque.

 
Aquest limite es en adequacion (es racòrd) e esperlonga l’aisse qu’a l’isoglòssa de palatalizacion de C+A en Peiregòrd que passa entre Brageirac e Periguers. Grosso modo, sus l’aisse de Mont Peirós a Nadalhac.

 
Nòtas de microtoponimia:
 
— una concentracion en lo sud de las Charantas coma en Dordonha (un ditz Cantal mas ai pas trobat) del tipe La Cafourche, de Quaforcha (en nòrdoccitan) < Quadri furcus (en sudoccitan caireforc). Notar qu’en èst occitan lo caforcho/ caforchi o caforchon (autre etimon?) a lo sens de luec per gardar de causas gaire utilizadas e per dire lo caireforc es mai l’expression los/lei quatre camins/chamins. Mapa aicí: https://maps.app.goo.gl/2qs59ERnL755CVc39
 
Es un pauc mai al sud que Chamouillac, precisant benlèu l’isoglòssa de C+A > CHA. 
 
— usatge plan espandit, qu’en detalh es un trabalh de limite enòrme de far en microtoponimia, coma en Lemosin-marchés de Chas + patronime per indicar una proprietat: Chez + patronime
 
— Chez Nadeau, a Mirambeau (notar doncas lo patronime que fa pensar a Nadau(d) coma en Lemosin e idem en Quebèc, tèrra de colonizacion umana amb de gents d’aquel parçan)
 
— Chez Charruaud, a Champagnolles (Charruau autra forma)
 
— Combe de Chez Vérac, Chez Marcou a Pommiers-Moulons
 
 
3) Complement a la precedenta recèrca publicada:



 
— Fonologia: uset
 
•  Chenac-Saint-Seurin-d’Uzet, en occitan restablit Chenac Sent Seurin d’Euset, uset es benlèu la forma intermediària entre la forma occitana euset [ew’zet] e la forma dicha al biais d’Òil [oe’ze] (recòrd en fr yeuse)?
 
— Fonologia: agut e per la deribacion formacion sus lo feminin aguda

• Agudelle en occitan restablit Agudèla sèlva, aguda = al sens de ponchut en occitan, dins los archius Agudella silva (1116)
 

 
Nòta sus la Dobla: cf. https://fr.m.wikipedia.org/wiki/For%C3%AAt_de_la_Double
 
Un indici de la reculada de l'occitan benlèu bien es la reculada de la seuva de La Dobla. Avans mai granda dins son estenduda.
 
De l’Edat mejana fins a gaire, lo nom de la seuva de La Dobla integrava: al nòrd-oèst e a l’oèst, la Dobla de Santonja fins a Brossac, Barbezieux, Baignes, Montguyon, Montlieu, Montendre, Reignac e Laruscade, au sud, de l'autre costat d’Eila (l'Isle en francés), l'actuala seuva del « Landais » quasi fins a Vern (Vergt en francés) al sud-est, e a l’èst, a proximitat de Peireguers, los bòscs de La Chapela Gonaguet e de Beuluòc coma la seuva de Chancelada.
 
Tre lo sègle 18, la seuva es espleitada intensivament per los chantiers navals de l'Atlantica: Bordèu e La Rochelle e l’airal deven una landa plena d’estanhes. La region deven inospitalièra e ostila, los « Doblauds » sufrián de fòrça umiditat, de sosalimentacion e de paludisme.

 
Nòta sus la prononciacion de -ac en occitan gascon e en santongés:
 
Avèm la prononciacion de Fronsac, en occitan gascon Fronçac[frun’sat] que - ac se ditz - at, e justament se retròba dins la deribacion fronçadés. E per las comunas siguentas sembla que l’interpretacion siá la meteissa: Jonzac (“Jhonzat” en santongés) coma Cognac (Charente) “Cougnat” [kunja:] en santongés (forma occitana dels archius Compnhac en 1350)
 
 
Nòta per Peiregòrd:
 
Solament doas comunas son parcialament de lenga d’Òil, dialecte peitavin-santongés.
 
• Parcol-Chanaur, Parcol comuna desoccitanizada, en occitan restablit Paracol de paracòl? (TdF Mistral)
 
• La Roche Chalais, en occitan La Ròcha Chalés (per meitat occitana) que sembla redondant, Chalés poiriá venir de la rasiga *KAR pèira.
 
 
 
 

 
Referéncias:
 
— Projècte Frontièras d'Occitània
Lo nom occitan de las comunas de Peiregòrd
 
 



 abonar los amics de Jornalet



 













 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gaby
4.

Christoly es Cristòli, se retròba en Medòc e a Bordèu. D'efèit, en Bordalés, -in es pas desnasalisat

Pleine Selve : Boyrie-Fénié explica, se me sovèni bien, que vèn de "plana silva" e pas "plena".

https://www.locongres.org/fr/ressources/toponymes-occitans/75-toponymes-d-aquitaine/10732-dictionnaire-toponymique-occitan-de-gironde

Comencèri a trabalhar sus la microtoponimia de nòrd Gironda per i relevar la preséncia deu gascon e deu perigòrd. Mès Éric Nowak m'hasut remarcar que bèth-arremat de mòts son comuns au sentongés. Èi donc afinat lo tablèu mès es encara a l'estat de brolhon. S'aquò-chí vos interessa vos ec pòdi enviar se me bàlhatz vòste email ( gabyballoux AT hotmail.fr)

  • 1
  • 0
Felip Martèl Montpellier
3.

Fòrça interessant (e pas un pichon trabalh, se prenes en compte la micro-toponimia).
Mai au nòrd, lo limit dels toponims en -ac parte de Marennes, au sud de Rochefort, passa au nord de Saintes et de Matha puèi remonta vès lo Nord-est dau costat de Mansle en dessobre d'Angoulême. Chal assenhalar quauques toponims isolats en -ac dau costat de Melle, benílèu una pocha tardiva. Lo limit dels toponims en -ade es globalament paralèl, leugierament en dessota, e remonta tanben dau costat de Mansle. Quauques toponims dau tipe Loubatières, amb -b- mai naut encara. e lo limit nord dels toponims Font- contra fontaine es encara mai au nòrd
Aquò dich, a quente moment lo passatge a l'oïl s'es fach ? Pignon en 1960 proposava una data tardiera (sègle XII). Mas lo passage /a/ >/e/ en oïl s'entrinca pron d'ora, coma la chaüta de -d- entre vocalas e lo passage /b/ >/v/ (sègles V-VII). Nòstres toponims indican que dins la zòna concerns, escapavan a aquela mutacion, mas sens documentacion (chartas amb de formas vulgaras identifiablas) es complicat de conclure. Dins mon Histoire, diso l'an Mil, mas au fons, ne'n sabo pas mai qu'aquò.

  • 4
  • 0
Non non e nonon
2.

#1 e mesclanha de qué?

  • 1
  • 0
.t.
1.

"Notar qu'en èst occitan la caforcha/caforchi / o caforchon (autre etimon) a lo sens de __ luec per gardar de causas gaire utilisadas __ ".
Non . i a mesclanha ! en lemosin se sona un "CAFIRON" , (o "CAFURLON" a còps), mot qu' èi entenut milantas còps en la familha , e que se tròba en lo diccionari lemosin de Ives LAVALADE.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article