Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Pensar sus se

Sèm solets abandonats a l’avenir, portaires de la lenga occitana, sensa sostens particulars autres que de personas valentas que provan nadar a còntra suberna
Sèm solets abandonats a l’avenir, portaires de la lenga occitana, sensa sostens particulars autres que de personas valentas que provan nadar a còntra suberna
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Aquel periòd incita a l’introspeccion
 
Al questionament sus nòstre rapòrt a la lenga occitana, son anar, l’occitanisme valent a dire per ieu professional professoral, cultural, politic e institucional.
 
Tòrno pensar a mas annaias de militantisme en rèire. Occitanista since 1996 coma cal dire en anglés a l’universitat francesa aüra.
 
Mas practicas e actes.
 
— Vint ans fa, sio agut webmèstre per d’associacions occitanistas. Per lo principal èran una associacion culturala e una autra politica. E tan l’una coma l’autra, se reglar a tenir un site. Un dever causit. Una mission per qualqua ren que nos depassa.
 
Mete mi lèu en linha aquò... Diia l’un. Quora serà en linha diia l’autre.
 
Tot aquò a gratis è!
 
E pi après, tranquille, tot es escafat.
 
D’oras de trabalh, fiot. Partias. La magia dal numeric.
 
E tant pièger per ta cara. T’es quitament reprochat de plus te’n ocupar. As ren de dire. Una novèla persona, una nòva equipa, un nòu agach. E pi segur en dètz ans los metòdes e l’estetisme an cambiat (ren de blòg claus en mans d’aquel temps).
 
Alora tornar començar, mas aver consciéncia que en perso, al mens, te’n pilhes a tu solet. Coma aquò rèsta en dirècte.
 
Sabes manco plus tot ce qu’i èra subre. Se n’avies besonh èra en linha. Mas aüra, cerca dins un dals disques durs qu’as qualque part. E as plus temps de cercar.
 
Sentir que tot s’escapa.
 
Lo temps debana lo sieu cors e coma s’arrapar a la muralha quora tot pressa? I serà totjorn qualqua ren de far après. E encara e encara. Se sentir submergit, aclapat. Reportar l’òbra per evitar de se cremar la tèsta.
 
Los autres t’agachan a pena. An d’a far els tanben. Cadun la sieu.
 
Mas quora vòlon d’argent, sabon ti pistar per ti depassar.
 
— Fau part dels qualques afogat de collectatges tan necessaris per la lenga nòstra. Enregistrar los gents que parlan occitan encara encuei de naissença. Deven de mai en mai complicat mas per lo moment ne’n trobam encara en per aicí en Gavotina. Trabalh ingrat. Demanda totplen de trabalh. Mas pòt èstre considerat coma passadista o far de fòtos de parlars occitans que van morir doncas temps perdut a non desvelopar l’occitan de deman. E puèi la visibilitat d’aquest trabalh, coma de l’occitan dins la societat, es feble. Perqué trabalhar (sacrificar de temps, d’argent, èstre fatigat...) per èstre criticat senon pas vist doncas manco grandmercejat? Auriá estat un minimum al mens d’èstre reconoissut coma valable. Los quites enfants dels gents enregistrats son mejanament vibrants a la question, alora.
 
Fa pauques jorns, poguèri veire los darrièrs collectatges publicats meses en linha sus internet per un amic, mas, ièr, pas res mai. Qué s’èra passat? E aqueste matin, ja o comprenèm. L’amic m’explica qu’a perdut la fe dins l’an que ven. Quina pèrda. Una pèrda immensa pel public interessat per la lenga occitana.
 
Ieu fau que de collectatges àudio e trobavi son biais de far expausant los locutors a una possibla critica de lor aparéncia, de lor interior, de lor edat tanben.
 
Per quant a çò indicat dins son explicacion per justificar son abandon, cresi pas tant que la populacion occitana siá desinteressada. Per contra, que i aja pas de sosten institucional, aquò’s clarament e dramaticament evident.
 
Es de plànher e fa dòl. Espèri que solucions se’n trobaràn per salvar e difusar aquel tresaur de la lenga occitana que n’avèm plan besonh. Seriá pas lo ròtle de qualque “organisme”. Benlèu a tròp de far, son pas de prioritats.
 
— Cadun es près dins lo revolum de la vida, manjar, s’ocupar de las obligacions, dels imponderables, trabalh, enfants, parents vièlhs. S’estirassar de temps per se e per l’occitan sembla de còps un miracle. Coma l’occitan encara portat per totplen de benvolents, es un miracle. Sèm solets abandonats a l’avenir, portaires de la lenga occitana, sensa sostens particulars autres que de personas valentas que provan nadar a còntra suberna. Quina estructura per perenizar totes aquels trabalhs dins lo temps e que son siguèsson escobats après la mòrt de cadun?
 
Cadun es un David còntra Goliat tre que sòrte d’una nòrma inventaia per d’autres que deven una règla.
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

Cadun es un David còntra Goliat ? Cal veire… "Qué nos demòra de pèrdre, acuolats contra lo ròc ? Se demòra res a pèrdre, jogarem lo darrière jòc : darrièr sang per cada vena, cada vida la si mòrt, cada dolor la siá pena del plus flac contra lo fòrt…" Lo Joan Bodon que mai m'agrada, e de plan luènh, èra poèta.

  • 6
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article