CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: mot amagat

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 11 d'agost

Laurenç Revèst

Dijòus, 11.11.2021 03h00

Visions europèas diferentas


Comentaris 2 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargament





Un corrent oèst europèu defende la bastison europèa basaia sus una aligança d’estats/ nacions. Normal. Son eretiers d’empèris e lor grandor es incompatibla amb una diminucion de lor prestigi. Doncas seria jamai possible de far una Euròpa federala o de las regions. Solament una coalicion d’interèsses sensa fusion finala. Mas es ignorar que cada estat a una dinamica e Polonha a patit per existir dins la sieu istòria, per moments a desapareissut, mentre que França a fach patir d’autras nacions per las conquistar. David còntra Goliat. 
 
Un autre corrent, minoritari sembla, defende una refonda d’Euròpa. Qu’aquel sistèma poiria ren foncionar sus lo tèrm lòng. Mas perturba l’estabilitat mentala de nòstres financiers per far los afars. Levat se dona mai de poler. 
 
Un argument interessant. Lo fach que la constitucion de la Quinta Republica de França poía ren èstre un cement entre los ciutadans actuals. Perqué? Perqué foguèt facha per una societat que cal remetre en contèxte (e i sèm plus dins lo meme contèxte) amb de gents qu’existon plus tanben. 
 
Quina legitimitat an los mòrts per nos dictar aüra lo còdi de vita comun? Subretot amb una mentalitat d’empèri e de donaire de leiçons al monde entier. 
 
Perqué s’i deuriam conformar sensa ren aver possibilitat de cambiar la destinaia? Jamai ren es gravat dins lo màrmol. Mas costat afars, tant que se fa de comèrci... 
 
Al nom d’un cèrt passat, l’extrèma drecha fa sieua una França tancaia sus un moment de la sieu istòria, istòria oficiala parisenca. Mas non es l’istòria reala de França. Parier en Euròpa amb Espanha. 
 
E d’un biais estonant, aquela drecha extrèma espaventalh existe e es autorizaia, en França coma en Espanha. Mentre de jornals bascos son totjorn interdiches... 
 
Mas... Irlanda es devengüa independenta d’un empèri mondial en 1919. E defende l’irlandés parlat per 4% de la populacion, l’escolaritat es bilingüa mentre que l’anglés, lenga de l’ancian colon à conquistat totplen de domenis socials. Mas al nivèl simbolic e politic l’irlandés es utilizat. 
 
Una multitude de nacions d’Euròpa centrala e de l’èst an aquesit lor independéncia d’empèris per existir solament despí l’après segonda guèrra mondiala o encara mai tardi en 1991 o 2006. Mas los estats de l’oèst an gardat lors vièlhs reflèxes imperialistas sembla. E fan parier amb los estats d’Euròpa centrala e de l’èst. Es jugar un juec marrit de donaire de leiçons de mai. 
 
Coma promòure la diversitat lingüistica per aparar lo francés minoritari en Canada. Mas en intèrn, laissar poirir la situacion de las lengas non oficialas e territorialas dins l’estat. 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 


 



publicitat
BANER3: Ràdio Occitània



Comentaris

14 de novembre 23.15h

La solucion, fin finala, es lo bastison d'una Euròpa dei pòples e mai que mai n'acabar 'mbé lei sistèmas borgés. Devèm bastir un socialisme europèu, una planificacion descentralisada e democratica de l'economia per assegurar l'egalitat entre totei e per resòuvre la crisi climatica. Es soncament embé l'economia E lo politic au servici de la populacion, dei populacions, dei pòples e non deis estats e dei borgesiás nacionalas, que poirem assegurar l'egalitat e... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

12 de novembre 07.36h

Lo poder es l'objectiu dels ambicioses per afortir lor poténcia, puèi lor mejan principal per la manténer valga que valga. Esperar que d'un tal poder nos venga la gràcia es probablament pro ninòi, quand sabèm la qualitat d'anma de los que lo cobejan e/o lo tenon.

Los remplaçar, per d'autres que faràn çò meteis ? A qué de bon ?

Lo poder deuriá èsser l'afar d'agoras, de ciutats pichonas, de collectivitats a democracias participativas, collectivas,, sense cap títol ni fonccion. V... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions