Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Guèrra en Euròpa? Ні (ucraïnés) / Нет (russe)

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
Non non, ren de combats, la guèrra es un masèl!
 
Lo luns 21 de febrier lo President de Russia e sos conselhiers an fach un acamp extraordinari dal Conselh de Securitat russe.
 
Après, Potin a fach un discors de quasi una ora començant per un istoric sus las condicions de creacion d’URSS, sus la dislocacion de l’URSS amb l’apèl dals moviments nacionals. E sas consequéncias coma la creacion d’Ucraïna. 
 
A citat d’exemples mai coma los deutes de l’URSS pilhats en carga per Russia en signalant qu’èra un esfòrç extremament important per lo sieu país.
 
Las relacions russoucraïnianas an permés fins aüra de baissas economicas prepausaias per Russia a Ucraïna en materia energetica qu’es tanben un autre esfòrç. E despí lo moviment social a Quiev Euro Maidan en 2013, Potin ve Ucraïna coma jugant sus dos tablèls. En faguent de cantatge per metre los occidentals dins l’escandalh dins las discussions amb Russia per aver de poler. 
 
 Potin cita l’anecdòta qu’en 2 000 dal temps de la visita de Clinton a Moscòu, Potin demandèt al president estatsunitan la vision dal futur que vesia per los russes. Respondèt que volia que Russia sigue plus un grand país concurrent dals Estats Units. 
 
Es ver que l’integracion dals Estats d’Euròpa centrala dins L’OTAN sensa explicar perqué es una error que l’Union europèa a laissaia faire. S’èran engatjats los estatsunitans, a la dislocacion de l’URSS de non estendre l’OTAN. E a ren respectat los sieus engatjaments. O alora perqué non integrar Russia dins l’OTAN?
 
Potin trobèt que totas aquelas accions de L’OTAN e dals Estats Units d’America èran un biais de limitar lo desvelopament de Russia. 
 
Potin ve que la situacion sociala ucraïniana es lamentabla. L’exemple de Donbàs es segon els, una demostracion de las brimaias antirussas, en citant d’exemples de limitacions de l’emplec de la lenga russa, dal Patriarcat ortodòx de Moscòu. De l’originalitat de Donbàs. Aquí retrobam l’analisi etnista (un pòble russe quora se parla russe, eça.) que fa fàcia a l’imperialisme russo (de populacions ucraïnianas russificaias e una colonizacion russa dins d’airals lingüisticament ucraïnians a la basa).
 
De notar que Crimèa, es de fach, una terra russificaia dins la sieu quasi totalitat, levat qualquas minoritats esparsas tataras e un airal ucraïnian dins lo nòrd de Crimèa al limit dal rèsta de l’airal ucraïnian.
 
Potin pensa que los acòrdis de Minsk de 2014 seràn jamai plus respectats per Ucraïna. 
 
Despí 2014 considèra que Ucraïna es governaia per d’ONGs occidentalas. Referéncia a Biden que declarèt publicament que demandèt a las autoritats ucraïnianas de levar un procuraire embarrassant en escambi d’argent e faguèt pression amb ultimatum per forçar aquesta decision.
 
De notar que Potin cita lo desvelopament -real- de grops nazis- en Ucraïna. Dal temps de las manifestacions Euro Maidan se parlèt de tiraires d’eleit privats qu’an tirat sus l’armaia regulara e la polícia. Pròva d’una organizacion paramilitara, possiblament financiaia de l’exterior o per de grops mafioses.
 
De grops desfilant en vestits arborant los simbòles nazis en public son totjorn liures d’o far en public. Perqué aquela tolerància?
 
Un ministre de l’Interior ucraïnian e un autre de l’Ecologia son afiliats a de partits d’extrema drecha? Sembla que sigue lo cas totun! Aquela d’estomegaia.
 
Bòn, per los discorses antirusses dal temps d’Euro Maidan, s’es trist e qu’arrenga ren, aquò es un malurós retorn de baston fàcia a la russificacion dal passat e a las oras las mai duras per los ucraïnians. Citam la lei dal 7 d’agost de 1932, que l’URSS promulguèt per punir de dètz ans de deportacion, quitament de la pena de mòrt, “tot vòl o dilapidation de la proprietat socialista”, e mai per raubar qualquas espigas.
 
Aquela lei, dicha doncas “lei de las espigas”, dal temps que las campanhas sovieticas conoisson un començament de famina en causa de las requisicions forçaias per lo poler, va agreujar la situacion dals païsans ucraïnians. S’avalora qu’en Ucraïna, seràn 3 a 9 milions que van morir de fam dins los meses seguents.
 
Aquela “Grande famina”, intencionalament entretengüa e amplificaia per Estalin, dictator de l’Union Sovietica, es assimilaia a un genocidi per la màger part dals istorians coma per los ucraïnians sota lo nom d’ “Holodomor” (“exterminacion per la fam” en ucraïnian).
 
Per tornar a Potin, per el, l’occident, valent a dire EUA, UE, OTAN favorizaria un desvelopament de las armas antirussas coma de l’arma nucleara ucraïniana. Pasmens Russia avia fach un esfòrç de retrach de sas armas en Cuba per lo passat pròva de sa bòna fe. Mas sembla que la realitat dòne rason als detractors “dal gendarma dal mond”, fasètz ce que diso ren ce que fau. Perqué los EUA an ben impausat un blòcus a Cuba per aquela rason.
 
Potin parlèt d’un genocidi en Donbàs. Ce que totun es un tèrm tròup fòrt per parlar de las populacions russas e dins la sieu boca las populacions russofònas d’Ucraïna. Que son doas causas diferentas.
 
E doncas ven de pilhar la decision de la necessitat de reconóisser sensa delais l’independéncia de las republicas autoproclamaias de Donbàs. Mas sensa restacament. La Federacion de Russia signa d’acòrdis d’amistat amb un acòrdi de defensa. Doncas se Ucraïna ataca Donbàs atacarà unas entitats amigas de Russia per non dire Russia cort e costier... 
 
Borrell, Cap de la diplomacia europèa s’es immediatament fach la votz de l’Union europèa e a respondut a de sanccions mai autas. Violacion dal drech internacional. Òc. Russia reconoisse una part d’un autre estat. Perqué Potin ve un nacionalisme ucraïnian negatiu a còntra sens de l’istòria russa considerant Ucraïna tèrra russa (e Ucraïna seria dins la sieu boca una creacion de Lenin! Es istoricament faus). Aquò seràn totjorn un argument discutible. E poiria mai anar a còntra sens de ce que ditz Potin perqué se los moldaus e los romaneses fòrman tot parier una mema nacion, son dos païses, dos estats. A mai tant estupide aquò pòsque paréisser. De notar que logicament, los sèrbes se senton totplen ligats a Russia dals temps que los albaneses als EUA. Encara mai après los bombardaments de l’OTAN sus Serbia dal temps de la guèrra de Cossòvo, entre mars e junh de 1999, après lo chaple de Račak.
 
Mas es considerat coma una seguia d’un precedent occidental. Perqué Cossòvo, considerat coma lo breç de l’airal sèrbe, (vesètz lo parallèl de Potin amb Ucraïna bres de la Rus de Quiev?) es quasi un estat independent de facto malgrat l’integritat sèrba de jure. E mai los russes an l’impression que sièrve solament los interesses estatsunitans coma la mai granda basa dals EUA que se tròba… en Cossòvo.
 
Putin recordèt justament qu’Irac se faguèt bombardar per presompcion.
 
Per nòta, entre 2003 e 2011, solament 5000 municions quimicas “perimias” son estachas descubèrtas per las fòrças d’ocupacion americanas. En 2013, Hans Blix reafirma qu’en Irac, “cèrts païses an temptat d’eradicar d’armas de destruccion massisa qu’existian ren. En 2013 Colin Powell declara, a prepaus de las armas de destruccion massisa en Irac, que “Saddam Hussein (...) ne’n avia manco un grama”. Jane Harman, elegia democrata de California, soslinhèt que la propaganda de las armas de destruccion massisa iraquianas es “la mai granda manòbra d’intoxicacion de tots los temps”. Un grop d’ancians expèrts de la CIA e dal departament d’estat denóncia que las entressenhas avian “ja estachas falsats per de las rasons politicas, mas jamai de biais tan sistematic per enganar nòstres representants elegits per tal d’autorizar una guèrra”. De saber qu’aquestas municions èra estachas concebuas als... Estats Units, fabricaias en Euròpa e emplias de produches quimics sus las linhas de produccions iraquianas, per de societats... occidentalas. Vaquí vaquí lo bèl monde e lo gendarma que se tròba pilhat lo nas dins la rementa. Son luènh d’èstre los gents cavaliers blancs. cf. https://fr.wikipedia.org/wiki/Armes_de_destruction_massive_en_Irak#Mensonges,_propagande_et_doutes
 
Los russes après aquels rapèls istorics dins la boca de Potin semblan dins l’espèra d’un casus belli. D’aquel temps una guerrilha contunha e la guèrra de l’informacion parier. Los russes acusan los ucraïnians d’aver bombardat un pòste frontiera russe, una escòla. Nafrat de minaires partent al trabalh. 
 
Costat ucraïnian se parla de populacions ucraïnianas que vòlon tenir dins lors vilatges.
 
D’especialistas russes parlan d’un sosten aerian russe en Donbàs seria possible coma en Siria... 
 
Los presidents franceses e alemands son decebuts. An provat de jugar una particion diferenta d’aquela de l’Union europèa e mai de l’OTAN. Mas es ben la pròva que l’Union europèa s’es un grand economic es un nan politic e diplomatic. A la traina de l’OTAN e de la proteccion per los Estats Units d’America per totplen de païses europèus, dins una posicion complèxa coma Àustria (qu’impòrta 100 % dal sieu gas despí Russia) o encara coma Ongria o sensa posicion neta per d’autres (seria interessant de saber la posicion de Croacia per exemple).
 
Benlèu ben que Potin a paur de la contagion democratica en Ucraïna e en Casacstan. Perqué riscaria de se repercutar en Russia en segond temps. Mas ne’n sèm luènhes encara de la democracia en Casacstan. E en Ucraïna avèm poscut entreveire qu’es imperfiecha.
 
Las influenciarias de l’armament estatsunitanas son en òbra. La guèrra es un trist mercat que ne’n seràn totjorn a l’agachon. Jamai los caps d’aquelas entrepresas ni los politicians ne’n van sufrir. Los pòbles un còup de mai, coma totjorn. Fa pietat. Los eleits se’n sortent sempre.
 
E se juga doncas la lei dal mai fòrt sensa ver respècte dal drech internacional. Los EUA vòlon pausar de sanccions quora lor ven a ben. E son la primiera armaia al mond, Russia la segonda. Qué pòl l’armaia ucraïniana e las armaias dals diverses païses europèus a costat?
 
La guèrra en Afganistan que dura despí d’ans e d’ans n’es l’exemple. E lo cercle viciós rende complicat de ne’n sortir. Fins al mai atròç. Cu auria pensat que los talibans laissarian vendre de filhetas entre afgans?


Mapas (veire las diferéncias entre caduna):

 



(sorsa: https://uacrisis.org/fr/65200-language-need-protection)


(sorsa: http://www.slate.fr/monde/81033/carte-situation-ukraine)




abonar los amics de Jornalet

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article