CAPCALERA: BOTIGA
CAPÇALERA2: OPLO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 27 de setembre

Laurenç Revèst

Dijòus, 22.9.2022 03h00

Manjar es de cultura 


Comentaris 4 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (9 vòtes)
carregant En cargament


La Castanhòla, es un pastisson per exemple naissut a Niça, mas partit a l’èst. Fach sensa castanha, costava car, remplaçat per d’autres ingredients, m’as n’a gardat lo nom
© Tobia29 / Wikimedia




Manjar es intime, es far entrar dins se un manjar, es acceptar de far partia de nos. 
 
Cu ditz pasta ditz blat, doncas geograficament entorn de Mediterranèa.
 
Los espaghetti son ren deguts a Marco Polo, invencion d’una falsa tradicion en lo 1928 dins un magasine (sonat coma Macaroni food, la referéncia es de dura retrobar) per un jornalista dals EUA.
 
La noiridura es ligaia a la natura entorn de se. 
 
Identitat viva, inclusiva, transmission. Cadun i pòl ajustar qualqua ren. 
 
L’Alimentacion, la noiridura es de Cultura quotidiana. Es una estrategia per viure, es una creacion per la transformacion per l’òme, ben diferent de bèstias que manjan ce que tròban sensa transforma. O pròpi gaire. 
 
L’acte de pastar es important. 
 
Perqué tal plat de pastas deven Identitari? 
 
Dins lo libre d’Apicius, l’àgana, es l’antenat de las lasanhas. Mas es ren desvelopat de tròup al temps roman.
 
Pasta pastaia es manjabla amb la calor seca, diferent de pasta tip Polenta que s’adoba amb de calor umida. 
 
I son 3 temps per las pastas. A l’Eatge mejan, 1152 un escrivan Idrisi, nòta qu’en Sicília la pasta s’expòrta en los païses crestians. 
 

1- l’ittrya, devengüa tria, es la naissença pasta seca, 
 
2- preparacion autra qu’al forn, coire las pastas dins l’aiga o al bolhon, 
 
3- formas de pastas, nomenar diferents biaisses, es far existir. 
 
De Provença a l’airal genovés, se tròban de nhòcs, dins las valaias de Vesubiá, Tiniá, país de Buelh e mai a l'oèst los lausans, los crosets, varianta fonetica los croits, a Suspèr e quiquas (s finala dicha), mai a l'èst sonaias e 'chiche' (grafia toscana), en lo nòrd de Ròia cruseti, sügeli, al sud de crusëti strucciai, mai a l’èst de corzetti en país genovés, orecchiette al sud d’Itàlia que se pensa qu’es arribaia amb la familha d’Anjau. 
 
Al sègle 17 a Nàpols, en lo 1630 mai precisament i es una granda crisi alimentària. Se passa alora de la vianda amb pastas (vianda al centre, acompanhament leugier de pastas) a mens de vianda. Deven la normalitat de manjar de pastas amb un pauc de vianda (còsta mens car), coma a la bolonhesa. 
 
Dal temps de l’unitat d’Itàlia, lo Reialme de Sardenha fa d’invasions militaras. E Cavour en lo 1861 après la presa de Nàpols, manda un telegrama per dire qu’es conquistat e ditz “las pastas son manjaias” , repua lo modèl cultural alimentari dal sud benlèu tanben al nòrd. 
 
Las pastas son un aliment per se salvar la vita, far a manjar amb ce qu’avèm sota las mans.
 
Coma o es la Torta, torta vèrda. 
 
 
Innovacion medievala
 
La cultura, un saber uman, necessita de saber culhir las bònas plantas. 
 
Las Raviòlas, se pensa que ven d’una pròva de tòc de torta cuèch a l’aiga. 
 
L’Innovacion deven tradicion. 
 
Las Raïces son ren coma una carròta, son coma las raïces d’un arbre, en evolucion e recerca de divèrsas sorsas. 
 
 
Nòta sus l’evolucion alimentària, un exemple:
 
La Castanhòla, es un pastisson per exemple que se ditz qu'es naissut a Niça, mas partit a l’èst. Fach sensa castanha, mas en recòrdi d'ela, d'aicí lo nom, que costava car, remplaçat per d’autres ingredients, m’as n’a gardat lo nom levat las regions qu'an adaptat e bapteat alora d'un nom mai local. 
 
A la diferéncia dal castanhasso pastisson mentonasc fach amb farina de castanha e pinhòls. E que vendria d'una recèpta creaia mai a l'èst...
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 



publicitat
BANNER1 - OPLO erasmus



Comentaris

22 de setembre 13.44h

A començament del segle passat es van deixar de fer a València unes postres anomenades 'castanyola', però, com no ens ha pervingut cap recepta, no sabem com devien ser. Ara, potser s'assemblaven a les niçardes, no ho podem saber.

Salut!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 08.00h

Si la cultura es un saber uman que necessita de saber culhir las bonas plantas, alaidonc l'escòla z'auria saugut e auria debutat l'educacion daus efants per aqui.
Mas, l'escòla preferet aportar un saber intelectuau e pus tard una paia per crompar sa nuridura!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 08.00h

Si la cultura es un saber uman que necessita de saber culhir las bonas plantas, alaidonc l'escòla z'auria saugut e auria debutat l'educacion daus efants per aqui.
Mas, l'escòla preferet aportar un saber intelectuau e pus tard una paia per crompar sa nuridura!


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

22 de setembre 08.00h

Si la cultura es un saber uman que necessita de saber culhir las bonas plantas, alaidonc l'escòla z'auria saugut e auria debutat l'educacion daus efants per aqui.
Mas, l'escòla preferet aportar un saber intelectuau e pus tard una paia per crompar sa nuridura!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...

Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions