CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 18 de setembre

Laurenç Revèst

Dimenge, 6.5.2012 03h15

La crisi, una ocasion de cambiar las causas


Comentaris 3 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (2 vòtes)
carregant En cargament


Coma dins una familha ò una equipa, una crisi es una ocasion de pausar los problèmas, de metre lo clar per que càmbie e avance. Notaretz que se parla de crisi economica ambé de repercussions materialas, mas de fach la crisi s’espandisse sus lo terren dals estats, d’Euròpa e arribam a de repercussions imaterialas. Cada còup es l’ocasion de redefinir la siu plaça, que sigue de l’individú dins l’estat ò dins Euròpa. Per exagerar, los mercands de paur ressòrton totas las riscas possiblas e inimaginablas e los mercants de pantais nos fan pantaisar. En d’autres temps, mondialisacion ò morcelament.
 
Mas dins un sens coma dins l’autre, las nòrmas e las certituds tremòlan. Los òrdres e las ierarquias bolègan per lo costat dals adorators de las règlas imuablas e dals lagrimiaires professionals. Es supausat que los detentors dals polers an paur qu’escapèsson lors prerogativas. La tradicion inventaa pi codificaa deven règla e ren dèu bolegar. Se parla d’un eatge d’aur, de retorn al bòn temps.
 
Se cal recordar que l’òme es l’evolucion. Anam ren sortir de citacions a la Darwin, mas lo sens de l’òme es la vita, e la vita, es se levar de matin e de cercar que far per se sentir utile fins al cojar (ò lo contrari per los forniers e autres mestiers nuechencs).
 
Se sente possibla l’ora de las redefinicions per los que vòlon un "progrès". Lo progrès. Aquel afar, cu definisse lo progrès, dins que sens va lo progrès?
 
Ja vegueriam que las nacions d’Euròpa de l’oest, los ancians estats imperialistas se cresían invincibles. Los estats d’Euròpa de l’est an creishut aüra e se desbrólhon despí lors independenças recentas. Russia es ancara imperialistas, coma França en Guiana, Antilhas, etc.
 
Los òrdres son sovent establits per los potents e los vinceires, rarament per los pòples e los oprimits.
 
Las ideas per avançar, los projeits e l’utopia, son necessàrias. E per avançar, cal cambiar las causas. Coma voler cambiar de causas, sensa las tocar? Tot aiçò en viure conectat ambé la realitat dals autres. E pi cal un minimom de règlas per que fonccione la convivença. Per pilhar un exemple automobilistic, se cadun rotla sus que via que sigue, coma far per crosar aquel que va dins l’autre sens?
 
Se parla de tornar trobar un cement dins la societat actuala. Las eleccions francesas permetèron de far s'exprimir las tendenças politicas de la republica. Mas coma voler far part d’una societat que vos reconoishe ren. Per la màger part d'Occitània qu'es concernia per las leis de la republica francesa, se definisse l’egalitat de totes denant la lei. Per lo moment de totes los territòris occitans, soleta la Val d'Aran gausisse de reconoishença, mas per tot lo resta, ren. Per tornar a las eleccions francesas que la màger part d'Occitània es concernia, de fach es un passatge al motle centralista (parisenc) obligatòri, ambé de concessions que seran esconduas (drech alsacian-moselan, Assemblaa territoriala de Corsega, Territòri de Belfòrt, etc.). S’agisse d’una obligacion de fach d’èstre coma lo modèl central, sempre. En aquò, ren de cambiat demai. I es qu’un endrech sus terra que vos dèu reconóisher, mas lo fa ren. Belèu s’espèra que China, los Estats Units d’America ò lo Viet-Nam, lo Nicaragua reconoishèsson l’occitan?



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

26 de mai 11.06h

Jo, pensi que de crisi n'i pas cap. Lo PIB aumenta generaument, mès lo problèma veng de çò qu'ua partida solament arrecapta tot per se medish. La "crisi" deu deute n'existís pas, n'ei pas sonque ua vista de l'esperit, tribalham pas sonque per enplear las pòchas deus banquèrs, la causa ei adara coneguda.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

10 de mai 11.55h

Dòna Alícia cita : "Lo sens de l’òme es la vita, e la vita, es se levar de matin e de cercar que far per se sentir utile fins al cojar".
Respeito lo vòstre biais de veire. Deu èstre parier, que gaida, fau deguna mencion dal mòt trabalh e i es deguna intencion de far l'apologia de l'opression de las mans d'òbras per lo capital, coma o disetz.
Lo miu prepaus se limita ren unicament a tala ò tala question coma lo trabalh, qu'es de segur un ponch important de nòstra societat. Mas es anca... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 de mai 23.37h

Sénher Revest nos ditz : "Lo sens de l’òme es la vita, e la vita, es se levar de matin e de cercar que far per se sentir utile fins al cojar". Per ieu, lo sens de la vida es pas de me sentir utila a qué ni quau que siague, e subretot pas utila a un entreprenaire que ganharà moneda sus ma susor en me reversar sonque micas dei beneficis que n'aurà traguts.

Lo sens de la vida es pas lo trabalh. La rason d'èsser d'un èsser uman es d'èsser uman, e non pas d'èsser utile. Bensai es uman d'... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 3
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions