CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 19 de setembre

Laurenç Revèst

Dimenge, 6.10.2013 03h00

Un exemple de trocejament e de deculturacion occitana: Lo mond de la bovina e lo mesclum amb la cultura castilhana de la bovina


Comentaris 8 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargament


Existisson quatre formas de tauromaquia dins lo mond roman.
 

– D’un costat la “corrida de toros” dins los païses castilhanofònes e la “tourada” al Portugal. A la fin, sovent menan a la mòrt del bòu.
– De l’autre la corsa camarguesa (o corsa a la cocarda) e e la corsa landesa (o corsa a las vaquetas). Veson degunament de mesa a mòrt de la bèstia. Es lo bòu qu’es mes en valor e non l’òme. Cal ajustar qu’en Païses catalans existís una varianta qu’es sonada los “bous al carrer” o “correbous”.
 
La Federacion francesa de la corsa landesa (FFCL) creada en 1953 es enregistrada per lo Ministèri francés de la jovença e dels espòrts. La Federacion francesa de corsa camarguesa (FFCC) creada en 1975 es tot parièr enregistrada per aquel meteis ministèri. A prepaus, lançam l’idèa de fusionar las doas federacions en una, o de crear una Federacion de la corsa occitana (FCO).
 
Dins lo mitan de la bovina, trobam un vocabulari fortament remplaçat per lo castilhan. Per exemple, lo “torero” es un tèrme generic qu’es preferit al nom “local” (en fach occitan) de “corsaire”. Los “elevatges” (ò “neurissatges”) de vacas per las corsas landesas an lo nom castilhan de “ganaderías”, la “sason” es una “temporada”, una “còla” de cinc òmes es una “cuadrilla”. Al revenge per la corsa camarguesa, las “manadas” de bòus gardan un nom occitan. Devem aquel manten de la lenga occitana dins aquel domèni tecnic a l’accion sus lo terren de provençals coma Folco de Baroncelli e sos amics interessats a l’entorn del Felibritge. Los elevatges de bòus per la corsa landesa e camarguesa se tròban totes en Occitània mas vesem que lo tèrme utilizat per lo site interret es lo tèrme castilhan de “toro”. Sindròme de l’exotisme e de la desoccitanizacion.
 
En corsa camarguesa se parla sovent “d’abrivada”, de “bandida”, “d’atrapaire” o de “capelada”. Mas dins los dos cases de corsas occitanas se parla mai “d’aficionados” que “d’afeccionats”.
 
Ara se parlam de corsa “landesa” e “camarguesa”, de fach son d’elements mai largs de la cultura occitana gascona e provençalo-lengadociana. Per çò que ne’n sabem mai precisament, quitament fòra de Camarga, se practica o se practiquèt dins los vilatges las abrivadas de bòus que corrián per carrièra. Veguèri d’abrivadas fachas dins de vilatges de Provença maritima (las Mauras), quitament se dins lo canton, son mai conoissudas de corridas per las arenas de Frejús.
 
La corsa landesa o camarguesa es pas ges la corrida. Avem un element de la cultura occitana (corsa landesa e camarguesa), e l’autre latz la corrida d’importacion per far ben.
 
En 2008 l’Iniciativa Legislativa Populara promoguda per la Plataforma “Prou!” Aviá l’intencion de forabandir la corrida en Catalonha.
 
Per un efiech resson, en 2008 Michel Vauzelle, lo president de la region Provença- Alps- Còsta d’Azur, declarèt que “aquels qu’atacan la corrida e la corsa camarguesa, atacan la libertat”. Apelèt “los poders publics a protegir la tauromaquia” e impausa coma un dever “de respectar las especificitats culturalas garantas de la diversitat de nòstra societat amenaçada per l’estandardizacion”.
 
Voler defendre la corrida coma element cultural occitan es assimilar la cultura castilhana a la cultura d’Occitània, e far usança d’una aisina suplementària per negar l’especificitat culturala d’Occitània. En fach, “l’estandardizacion” es incitada en respectar pas l’originalitat occitana de la bovina e en la fondre dins la defensa de la corrida.
 
Cal saber que l’arribada de la “corrida” es un imperialisme cultural en Occitània. Coïncidís amb l’arribada de l’Imperaira Eugènia de Montijo, castilhana e esposa de Napoleon III. Vers 1852-1853 aparèisson en França las primièras “corridas” e la mòda va se desvelopar dins tot lo país fins a la bastison d’arenas a París per l’Exposicion universala de 1889. Mas lo fach social del juòc ambals bòus demorarà en Occitània. Los juòcs de la femna de Napoleon III se pegaràn a las practicas bovinas ja en plaça entre adaptacion, concurréncia e fagocitatge. Defendre la corrida es doncas s’enganar de batèsta o far pròva d’anticatalanisme primari. E defendre la corrida es degunament defendre la libertat dels Païses occitans de tradicion bovina.
 
E dins un mesclum de malconoissença, tornam trobar lo travèrs francés: çò qu’es culturalament original costat oèst occitan (lo tèrme francés emplegat de París es aquel de “sud-ouest”) es forçadament ligat al castilhan (“feria, fiesta, peña” mentre qu’en occitan es “fièra, fèsta, banda”). E çò qu’es culturalament original costat est occitan (lo tèrme francés de “sud-est”) es forçadament ligat a l’italian/ pemontés... (òli, tomata, pasta). De fach, siá lo mond occitan castilhaneja siá italianeja, mas jamai occitaneja. Degunament los elements originals de cultura occitana pòdon èstre presentats al public grand coma pròpres a l’espaci d’Occitània o sota una forma originala en los païses occitans. Son soncament un debordament d’extraneïtat, çò qu’aquel mond a coma caracteristicas pòt solament èstre que d’una origina exteriora a l’estat.
 
En Folco de Baroncelli-Javon, dich lo “Marqués” se’n avisèt ben. S’es actiu dins lo mond de las letras tre 1890 amb la publicacion de “Babali” e se coma Majoral del Felibritge es a la direccion amb Mistral del jornal L’Aiòli, se va investir dins lo mond del terraire. En 1895 descobrís la Camarga e aquel mitan d’espaci de libertat. Es lo luòc perfiech per crear un mond novèl ont lo simbòle a tota sa plaça (en provençal “lo simbèu” que son mas se sonarà aital Lou Simbèu). Sus lo sòcle de la confrairiá arlatenca de Sant Jòrgi fondada en 1512 que recampava de “pastors norriguièrs”, va crear una còla de gardians de la cultura occitana. Crea lo 16 de septembre de 1909 la “Nacioun Gardiano”, que lo tèrm de nacion emplegat aicí es pas anodin, malgrat la reduccion a un aspèct folclorista coma o pòdon mostrar de mèdias. La bandièra de la “Nacioun” presenta d’un costat la barca de las Santas Marias de la Mar (Lei Santei Marias de la Mar son la comuna capitala de la Camarga), capelada de l’estèla dels set rais del Felibritge amb lo nom “Nacioun Gardiano” dessota. E de l’autre costat presenta la crotz aur e sang de Tolosa, Venasca e Forcalquièr acompanhada endessús per lo bram de guerra dels albigeses “Toulouso e Avignoun!”. Clarament inspirat de la pensada de Mistral: “Una lenga, un pòble, un ideal”, lo taur o bòu es un mejan simbolic –quasi un pretèxte- d’acampar, d’unir lo pòble (coma lo caval l’es dins las “carretas ramadas”). Baroncelli sentís que la consciéncia qu’a lo pòble provençal de sa cultura ne’n fa lo ferre de ficheiron –en l’ocurréncia lo “ferri” de trident- de “la Nacion Miegjornala”. E ren de melhor que de lançar son òbra de renaissença en aquela tèrra de Camarga amb la “nacion camarguenca” autrament sonada la “nacion gardiana”. Après aver conoissut la repression per sas idèas antiimperialistas, la defensa de la cultura de la bovina es per el lo mejan de far la promocion de l’especificitat culturala occitana. Un còp lo temps de la primièra guerra amb Alemanha passada, vesem que torna venir actiu dins la societat en sostenent los Republicans espanhòls. Sosten tantben los caracos e lor pelegrinatge. Conscient de l’importància dels simbòles, a la demanda del Marqués, serà creada e dessenhada çò que devendrà la famosa crotz camarguenca en 1926.
 
De lònga l’associacion defend los principis de l’article 1r de sos Estatuts que precisa clarament: “La «Nacioun Gardiano» a per vocacion, dempuèi sa fondacion, de mantenir e de glorificar lo costum, los uses e las tradicions del país d’Arle, de la Camarga e dels païses taurins, de perseguir l’espeliment de la lenga d’Òc, de propagar la doctrina felibrenca contenguda dins l’òbra de Frederic Mistral e de sos discípols”. Citam en 1949 la Nacion Gardiana que renovèla la crida de la “Confederacion Miegjornala” (de 1928) per la creacion d’un Pargue Nacional Camargués. Aquela associacion es totjorn activa ara entre Provença e Lengadòc, mai precisament entre Avinhon, Arle e Montpelhièr e sempre presenta per la defensa de la lenga d’Òc. Aquela basa d’identitat occitana contenguda dins la bovina, l’aviá comprés Pau Ricard que fondèt lo “Club Taurin Paul Ricard”.
 
Coma mot de la fin, laissam la plaça al “Marqués” amb un poèma siu, longtemps desconoissut del public literari: “Auzour!” (“auzor” = mai aut, endavant):
 
AUZOUR!
 
Avignoun la deliciouso
Vers Toulouso
Viro te que sian au tem
Oublidant cansoun e dono
Anen, sono
lou trignoun de l’an que ven!
 
Siei cents an de demasclage,
D’esclauage
Paure pople dóu miejour
T’an bouta mounte sies aro
Eme ta caro
Signado di set doulour.
 
De la lengo e de l’araire
de ti paire
Li franchiman t’an apres,
En t’inoundant d’uno sorgo
de messorgo
La vergougno e lou mespres
 
E vuei qu’au founs de toun amo
Mor la flamo
I remembre glourious,
A ta vido journadiero,
Coustumiero
S’agarisson, envejous
 
A si granjo negr’ e soumbro
Pourtavon oumbro
Lou drudige de ti man
Qu’un la de cau blanquinelo
Emmantelo
Au rebat di souleihas
 
Franchiman a faci pallo
Que regalo
Lou cop d’iuei de nosti man
Vous faren passa per maio
La fruchaio
Quauqui jour que fara caud!
 
Lengado, te cridan glori!
E victori!
Qu’as ausa, vesen toun dre
Bandi countro eli
lou glasi
Que lis avi enterreron a Muret.
 
17 de jun de 1907
 



_____
Referéncias:
http://www.nacioun-gardiano.fr
http://www.saintesmaries.com/fr/accueil/traditions/la-culture-proven%C3%A7ale/la-croix.html
Carle Naudot, Camargue et gardians. Ethnographie folklorique du pays d’Arles, 1948, édité de façon posthume en 1977 par le parc naturel régional de Camargue



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

27 d'octòbre 09.13h

#7 Una excellenta nòva d'a far saber. Espèri ben que nos tendretz informats del caminament d'aquela iniciativa interessanta e transversala (musica, espòrts, lenga...).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

27 d'octòbre 09.04h

#5 En occitan estandard (sus la basa de l'occitan dialècte lengadocian).


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

25 d'octòbre 23.09h

S'aquò vos pòt rassegurar, trabalhi ara sus un projècte: lo retorn dels autbòis (lengadocians) e tambors dins la corsa camarguenca e tot çò que vira a son entorn: abivadas, bandidas, dejunars al prat. Dins lo temps lo parelh autbòi-tambor èra pas cantonat a las solas ajustas, e jogava tanben per la Bovina, amb de bocins de musica especifics: los "caïtos", aquò es autentificat, al mens costat lengadocian del Ròse. Doncas, dins lo temps, se jogava aquò luòga dels paso-dobles, que ven... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

9 d'octòbre 22.02h

Excellenta apròcha de la tauromaquia en Occitània dempuèi le punt de vista cultural… e nacional!
Se i ajustam le punt de vista etic de caps als sevicis infligits a las bèstias dins las arenas (e dins las «escòlas» taurinas ont mainatges torturan vedèls), cal abolir las «corridas de toros».


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

8 d'octòbre 08.31h

#4 En occitan, si vos plai!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 19.03h

Un article supèrbe Laurenç!

Plan mercés d'aqueste analisi fina d'un autre aspècte de l'alienacion d'Occitània, que França, encara un còp, n'es la sorga.

Brave!


Valora aquest comentari:   votar positiu 9   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 14.05h

Un bon article, brave!!


Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

6 d'octòbre 11.42h

Boooo, los maishants Castelhans ! Que mautractan los nostes hrairs catalans e que ns'alienan culturaument, a nosautes braves Occitans qui ne tuan pas los animaus peu plaser !

Que's ditz que i auré a Madrid un Ministèri deu genocidi culturau occitano-catalan.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 26
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR

Perfil

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst logo rss

Escrivan, traductor. Dialectològ, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

mai d'informacions

contactar l'autor

Las mai...


Mai d'articles

Archius




Etiquetas

D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions