Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

La finala de 1963 (I)

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
I a a còps istòrias qui’s condan au canton deu huèc, los sers d’ivèrn, qui’s condan e qui’s tornan condar per plasèr, quitament se cadun la coneish de memòria. Istòrias ataus que s’apèran legendas. De quan en quan tanben ne sufís pas que d’ua brava taulejada cobèrta de deishas de repaish e d’un bon orator entà tornar hèr víver un esplèit passat e los sons marmòcs en néguer-e-blanc. Jo que’n sabi un conde, qui’s debanèc en 1963. Tots los ingredients d’ua legenda èra amassats. Ei per aquò qu’aquera finau n’ei ua vertadèra. Ua finala entre lanusquets, deu temps quan lo rugbi landés senhorejava …
 
Aquesta annada la finala deu campionat vesèva entrafrontà’s dus mostres deu rugbi gascon de l’epòca: l’US Dacs e l’Estadi Montés. L’encontre s’anonciava com un acarament deus epics. Totas las Lanas de Gasconha (e mei luenh qu’aquò) n’èra en revolucion. La linha de front que passava peus villatges, per las quitas familhas, au bèth miei deus estanquets, e desseparava los amics, los cosins e los vesins. Ua sòrta d’ahar Dreyfus rugbistic, se volètz. Per exemple, lo borg de Monhòrt de Shalòssa, quitament s’ei mei còsta  Dacs, s’èra devolut sancèrament a la causa jauna-e-negra deu Mont pr’amor deus dus dròlles deu país, los cavalèrs Boniface, quan Sent Vincens de Tiròssa afishava las colors roi-e-blanc de Dacs enta’us sosténguer aus hrairs Albaladejo, gessits de lor escòla legendària de rugbi (12 jogadors internacionaus per 6.000 estatjants). Entà tot dramatizar enqüèra drin mei, pas nat club n’avèva pas jamei tocat lo pavés de Brennus, quitament se lo Mont avèva crubat tres challenges Du Manoir en 60, 61 e 62. L’ahar èra  entenuda, lo campion, ongan, seré landés, mès lo quau?
 
Cada jorn de la mieja finala enlà  lo Pèir Albaladejo e l’André Boniface, costejats peus dus apracticaires: lo Fernand Casanava entà l’USD e lo Jean Desclaus enchafrat “Toto” entà l’EM. Los dus correspondents deu jornau de cada vila, l’Alex Casalís e lo Georges Dubòs que mièn los debats, e que pausèn a cada capitani la medisha question: “E de qué conselharetz au vòste adversari entà que’vs batossi?”. Vaquí haut o baish las responsas: ”Cau que ton hrair e tu, André e Guy, tóquitz lo mensh de veishigas qui’s posca”, a qué ç’arresponóc drin la medisha causa lo montés: “Que’t cau purmèr encabestrar”, dens un signe de pregond respècte mutuau entre aquesta duas granas figuras.
 
Ça que la, los jogaires de la ciutat termau qu’èran los favorits segon la premsa. Cau díser qu’avèvan ganhat los dus encontres de grop, especiaument lo suu terrenh deu Mont, çò qui’us balhava un avantatge psicologic evident, o lavetz benlèu ua assegurança de mau auguri ua velha de finala…
 
La data deu dia fatidic èra fixada au dus de junh, la metèo que pervesèva un bèth solèlh dab benlèu risques d’auratge…   (de seguir)



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article