Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Una ministra que mentís?

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Aquò’s pas possible.
 
Generalament un ministre es quauqu’un de fòrça seriós e doncas que pòt pas sortir de cracas. A la mission de gerir sectors importants de l’economia nacionala e doncas deu aver la hidança de cadun. E ben, es pas tostemps lo cas, ça’m par.
 
Sèm au bèth miei de la “batèsta deus ralhs” entre lo govèrn e los emplegats deus camins de hèr. Aquesta batèsta se jòga solide au nivèu mediatic e cada costat emplega arguments ende convéncer lo pòble (qu’es sobiran, s’ac cau brembar) qu’a rason.
 
Es atau que la ministra deus Carreis, Dauna Elisabeth Borne, estoc convidada au microfòne de France Info on èra entrevistada peu famós jornalista de soca basca, lo Jean-Michel Aphatie. Un de las pèiracaires de la refòrme es sense de dobte l’estatut deus emplegats que cambiaré ende s’alinhar sus aqueste deu sector privat. Segon los partidaires de la refòrma, la suppression d’aqueste estatut portaré a l’entrepresa estauvis deus beròis.
 
Es pr’aquò qu’estoc demandat a la Dauna ministra quants sòus serén atau esparnhats. La responsa arribèc sense cap d’esitacion: uns 100 milions d’euros per annada, e aquò sus dètz ans, çò que’ns hè un miliard de per la fin. Beròi!
 
Levat que la soma dita es complètament fantasiosa. Segon la direccion de la SNCF era medish, seré meslèu de cap a … dètz còps mens. 10 milions per annada, uns petits 100 milions au cap deus dètz ans. Lo gat es mès magra. E encara que …
 
Los estauvis pervists per la companhia venerén deu hèit que lo creish deus salaris seré mendre que non pas lo d’uei, qu’es de 2,5% per an. Mes i a un trabuc. Segon Gilles Dansart, creator d’una revista sus transpòrts, se pòt pas conéisher lo creish de salari dens la branca ferroviària abans la fin de las negociacions que’s debanaràn peu 1èr de genièr de 2020.
 
Sèm doncas, deu costat de la ministra, a anonciar una chifra dètz còps superiora a una evaluacion fòrça azardosa.
 
De mès, segon Fanny Arav, economista e sòcia deu sindicat UNSA-Ferroviaire, la fin de l’estatut obligarà l’SNCF de s’alinhar suu sector privat e doncas d’aumentar los salaris que seràn pas mès compensats peus avantatges actuaus.
 
Sens prénguer cada declaracion d’especialista per paraulas d’evangèli e dambe lo taus d’error de ténguer en compte, podèm díser sense paur de s’enganar que la Dauna ministra a mentit d’un biais deliberat.
 
Aquesta craca estoc l’objècte d’un reportatge au jornau televizat de França 2 dens la rubrica “L’uelh deu 20 oras” deu 9 de mai passat. Una mentida ministeriala? Aquò, fin finala, sembla pas destorbar gran monde. L’aunor d’un ministre botat en fàcia de sas “contravertats” publicas es pas mès çò qu’èra.
 
Lavetz, seré una question d’epòca o de lòc? De qué cau díser aus nòstes dròlles: “Mentís, mon hilh, seràs ministre (o president) …”
 
Me sembla, mes me pòdi enganar, que lo sens de l’aunor èra mès haut abans lo periòde Sarkozy. Se lo praube Rémi Fraisse se morís de la man d’un policièr sòci d’un destacament frescament arribat suu lòc e plaçat dirèctament devath los mandaments deu ministre, aquò empacha pas lo dit ministre de cocardejar a París devant las camèras de television sense que degun gausisca pas le pausar la mendra question.
 
Se cau brembar de la ministra suèca Mona Sahlin que demissionèc après “l’escandale” deus panèths de nenet e de la barra de Toblerone crompats dambe la carta de crèdit de foncion (e tornats tre l’endeman).
 
Mes aquò se debanèc pas dens un país de cultura napoleonenca.
 
 
 




abonar los amics de Jornalet
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Mèfi ! 31
8.

#7 Es pas segur que Macron se-mesme sia al fait dels dorsièrs, que tot ven d'officinas que li apprestan tot le programma de destruccion de l'interès general e del ben public. Borda o mensonga, ne rèsta tostemps quicòm...
Tota discussion es pas qu'una escota tactica.
Le govèrn e sos vailets serven una plotocracia transfrontièras.




  • 3
  • 0
Felip Martèl Montpelhier
7.

Totas aquestas consideracions morfologicas son absulament passionantas. Aquò dich, poèm benlèu tornar suu fons de l'article ? La dona Borne (un pauc limitaa, se me permeton aqueu calemborc) es repesentativa dau monde novèu que nos arriba : de tecnicians sens imaginacion que suerton de chifras per donar d'er a de competents, e que mespresan pregondament los salariats que son sota lor responsabilitat. Au passatge, la dona en question a degut engolir lo fach que los sendicats, a un moiment, an comprés qu'èra sens interés de discutar amb ela, e qu'es amb l'eschalon superior que las causas seriosas se passan : Philippe per començar, en esperant Jupiter a la finfinala, qu'es eu que decida, pas sos vailets e vailetas. Regreto solament que dos sendicats diches "reformistas" aien jutjat util de tornar anar veire la dona, prelude probable a un d'aqueus reviraments de vesta que n'an la costuma.

  • 3
  • 0
pas sup
6.

#5
E l'autra i rebequèc : ai gausat as gausit !
(se cal ben riser un briu çaquelà)

  • 1
  • 0
Mèfi ! 31
5.

#4 "sense que degun gausisca pas le pausar la mendra question"

Tot pòt s'ausir, se gausar/s'ausar e totòm ne gàuser/gausir; totun " sense que degun gause..."
sembla la forma convenenta.
Gaston Fébus disèva: tòcas-i se gausas

  • 1
  • 0
Joan-Marc LECLERCQ
4.

#1 Fin finala, hèi pas que seguir ma referéncia qu'es lo diccionari de gascon tolosenc de Nicolau Rei Bèthvéder, (pr'amor que demòri dens aqueste parçan) e ditz "mentir". Doncas vaquí.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article