Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Los mèdias poloneses

Sus l’imatge, un títol anodin: “Donald Tusk a balhat lo sinhal de l’ataca contra Polonha. “ Poderatz trobar tanben: “Los Poloneses ne vòlon lo retorn de Tusk”, “La luta contra lo govèrn mès importanta que lo desvolopament deu país”, “PiS teng sa paraula”,
Sus l’imatge, un títol anodin: “Donald Tusk a balhat lo sinhal de l’ataca contra Polonha. “ Poderatz trobar tanben: “Los Poloneses ne vòlon lo retorn de Tusk”, “La luta contra lo govèrn mès importanta que lo desvolopament deu país”, “PiS teng sa paraula”,
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Atz benlèu remercat que’m soi drin especializat dens l’observacion deus mèdias. Per çò de l’Estat francés, i a de qué díser, mes èi pas agut encara lo parat de’vs parlar de çò que’s debana en Polonha.
 
Sabètz que, dempuèi ara quate annadas, lo partit Dret e Justícia (Prawo i Sprawiedliwość) es au poder. Es un partit de dreta nacionalista dambe una fòrta connotacion religiosa. Sons miaires tenguen sovent un devís agressiu e lo debat politica en Polonha es fòrça tibat. Lo partit d’oposicion màger s’apèra Platafòrma Ciutadana (Platforma Obywatelska), de dreta tanben, mes mens nacionalista e mès europenca. Es lo partit de Donald Tusk, qu’es president deu Conselh Europenc.
 
Mes es sustot suu hinestron que los cambiaments se hascón sentir. Dempuèi l’arribada au poder de PiS, la television nacionala estoc presa en man e lo jornau televizat vengoc una caricatura. Es ara la veirina oficiala de la propaganda governamentala, mes tanben de las atacas de cap aus partits d’oposicion.
 
Un exemple concrèt: au parat de la commemoracion de la debuta de la dusau guèrra mondiala a l’endret on tot comencèc (Westerplatte) dens la nueit deu purmèr de seteme de 1939, lo president de la republica, Andrzej Duda, hascoc un discors fòrça anti-alemand, bellicista e reganhaire. En seguida, lo conse de Gdańsk, Paweł Adamowicz, apatzèc l’ambient dambe un devís fòrça pacifista e virat de cap a l’avenidor. Lo jornau televizat deu ser titolèc son reportatge: “Las provocacions deu conse de Gdańsk”. Cau ajustar qu’Adamowicz estoc assassinat mès tard.
 
Ara que la campanha europenca es aviada, la television polonesa d’Estat perpausa reportatges dambe títols coma: “PiS presenta son programa navèth”, seguit de “PO partís en guèrra contra lo carbon polonés”. Aquò vos balha enveja de votar end’eths …
 
La cadena d’informacion de contunh, TVP-info, hè passar au baish deu telon linhas informativas que viran un bon moment. Sovent se pòt legir: “Tèrratrem en Indonesia: 32 mòrts” o causas atau. Mes èi remercat que pendent aquesta campanha, aquestas linhas son consacradas a declaracions de sòcis deu govèrn o deu partit au poder, dens l’estile: “President Duda: ajudaram a protegir nòstes conciutadans au parlament europenc” o: “Capministre Morawiecki: asseguraram l’independéncia deu nòste país”, o causas tan finòtas.
 
Èi totun remercat tanben qu’aquò se practica tanben “en çò nòste” sus BFM-TV, on lo nombre de citacions de politicians creish en periòde de campanha electorala.
 
Puèi, cau parlar deu mistèri “Magdalena Ogórek”, e’ns podèm inspirar ende soscar sus la politica de per aicí tanben.
 
Sus TVP-info, èi seguit un debat entre politicians de tres partits diferents. La hemna que presentava l’emission deishava pas d’entervénguer, au punt qu’un deus debataires s’enmalicièc en hèr remercar que trencava shens de cès la paraula deus representant de l’oposicion, mes pas jamès la deu sòci de PiS. Èra vertat, avèvi vist. Aquesta presentatritz èra en·hastigaira e d’una parcialitat de pas créser. S’apèra Magdalena Ogórek.
 
Imaginatz qu’aquesta harpia deu partit au poder estoc en 2015 candidata ende las eleccions presidenciala de … l’esquèrra polonesa, qu’acabèc de destrusir dambe un brave 2,38%, sagerant atau la fin de l’esquèrra dens lo país ende las dètz annadas que vengoren.
 
Mandada per la dreta end’ahsonar l’esquèrra? Es possible aquò? Cau espiar milhor lo paisatge politic francés e’s demandar s’i a pas tanben un sosmarin arribat de sabèm pas on ende dividir l’esquèrra en tot se plànher de la division …
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud
1.

Fai deja longtemps que la politica de l'esquerra, qualque sian los pais, es pas dictada per las gens d'en-bas mas tròba sa sorça dins una reflexion ente los millardaires son entre eus e es transmetuda au pòple per l'intermediari de l'ONU, apuiar per los medias, l'elita intelectuala la mai influenta e largeament subvencionada..
En resulta un vide abissal per la reflexion intelectuala dau monde d'en bas. Aqui se tròba la vertadiera rason de la debacla de l'esquerra que siaja en França o alhors.
Fau pas s'estonar si aitau se prepara una dictatura basada sur daus simple slogans coma :printemps europeen.

  • 3
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article