Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Planvenguts en çò deus ech’tís

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Villeneuve d’Ascq qu’ei ua ciutat de 60 000 estatjants qui’s tròba dens la banlèga de Lille. Jo medish qu’i soi nascut, a Lille, beròi capdulh de Flandres qui n’a pas jamei parlat flamenc, e aquesta region de monde coratjós, penius e coraus (pas brica taisós a maugrat de çò qui’s pensa) que m’ei hèra cara. N’ei pas ua rason, totun …
 
Non pas, n’ei pas ua rason entà organizà’i un encontre internacionau de rugbi. Aquò qu’ei directament en contradiccion dab lo perpaus d’aquesta cronica setmanèra, e que’m tòca particularament, entà non pas díser que soi personaument escamusat e ofensat. Qu’ei ua declaracion de guèrra! Que’m soni la mobilizacion generau (tarrí tarrí tarrí ...) e que prengui los legedors deu Jornalet per testimònis.
 
Pr’amor ua tau decision? Oficiaument, qu’ei entà predicar la bona paraula dens l’èrm rugbistic exagono-franchimand, ensajar d’interessar los Echtimís ad un jòc deu quau n’an pas enqüèra jamei entenut parlar. Solide que va estar un sambotit psicologic entad eths qui ne coneishèvan pas sonque la veishiga redona dinc ad aqueste jorn de glòria deu 17 de noveme. Los responsables d’aquò que s’an benlèu desbrombat la funèsta operacion “100 vilas, 100 clubs”, en cooperacion dab la Pòsta, qui’s perpausava de crear 100 clubs de rugbi navèths au bèth miei de las estepas d’Oïl, mès qui arrecotiscoc ad ua cabussada de las beròias pr’amor n’avèvan pas pagerat la dimension culturau deu jòc mei beròi deu monde, entà la quau que laudam, nosautes, cada setmana au Jornalet dens aquestas colomnas.
 
Pr’amor aquesta decision ei injusta? Pr’amor lo còr d’Ovalia qui pataqueja, la soa sang qui arriula cada dimenge gràcias ad ua joventut qui’s desmanega suus prats en plen aire d’un biaish masclut mès corrècte, tot çò qui hè víver lo nòste art be’s tròba dens un parçan qui sembla hèra au terrador de la lenga nòsta. Tota l’economia deu rugbi: los abonats qui pagan a l’annada, los espectators qui crompan tanben la bilheta de la borrisha entàus petitas seccions de formacion, los esponsòrs qui finançan los clubs (sovent la carnisseria deu vilatge), los formators qui enquadran los dròlles cada dimèrcs e cada dimenge, las comunas qui subvencionan los equipaments e las estructuras, tà tot díse’c, los qui afustan lo nèrvi de la guèrra, los ahuecats, los apassionats be son circonscriuts dens ua aira geografica particulara, plan luenh de las planas de Picardia e deu país planèr. Tot aqueth bèth monde qu’ei castigat per la causida d’un estadi perdut dens la brumas deu Nòrd. Se volon véser l’encontre e participar a la hèsta, que’us cau pagar un bilhet d’avion o de trin, benlèu ua nueit a l’ostalaria, un repaish au restaurant, un brave nauquet de gasolina e peatge d’autostrada se cau. ViaMichelin.fr muisha que lo còst d’un viatge Tornafuèlha-Villeneuve d’Ascq be puja a 300 euros pr’amor que cau caminar uns 1.800 km pendent 18 oras!
 
Pr’amor ne pas desplaçar las hèstas de Baiona de cap a Montigny-lèz-Metz? O lo carnavau de Rio a Reykjavik? E la regata Oxford-Cambridge sus l’arriu Congo? Bon, m’estanqui que seré tròp long e hastigau, sustot que lo suberrealisme qu’ei dejà estat atenhut dab un París-Dakar en America deu Sud.
 
Entad acabar, qu’aurèi ua pensada esmavuda entà l’Associacion Occitana pel Retorn de la Finala dins lo Sud (Adiu, Gèli!!), qui poderé s’aperar uei lo dia Associacion Occitana per Retorn deus Encontres de Rugbi en devath deu Cèrcle Artic
 
O de la Calòta Glaciària.



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Grande Gèli Lairac en Agenés
1.

Car Joan Marc

Mercés de rapelar lo combat que menèrem fa quauquas annadas per far tornar en Occitània la finala d'un espòrt qu'a pas de realitat sociala vertadièra en defòra del Bascoat Nòrd, de Catalonha Nòrd e d'Occitània dins l'estat Francés.

Disi plan que menèrem per que foguèrem pas seguits e al cap d'un detzenat d'annadas la còla que se'n ocupava fervorosament s'arrestèt descoratjada per tant de passivitat tant dins lo monde dels suportaires primiers concernits per la revendicacion aquesta coma dins l'occitanisme franc de quauquas urosas excepcions.

Òc-ben, a l'epòca dins l'occitanisme, los que nos ajudèron èran gaire e los vau citar :
Joan-Marc Leclercq, Alan Roch lo tretzista e de revistas occitanas coma Mesclum la fuèlha setmanièra en Occitan de La Marseillaise, La Setmana e Lo Lugarn. A totes grandmercés e se volètz reprendre lo flambèl vos ajudarai

Ara es vengut lo temps de reglar quauques comptes :
Demest los trebucs qu'aguèrem i aguèt un conselhièr regional occitanista de Miègjorn Pirenèus de l'epòca que refusèt de nos ajudar per que voliam pas prendre la carta del seu partit.
Un autre occitanista nos sostenguèt pas per que aviam mes "retorn de la finala dins lo sud" e trobava aquò anti pedagogic del temps que per nosaus dins lo sud èra per melhor mobilizar los bascos e los catalans mas aquò jamai o volguèt pas comprendre ni admetre.

Per d'autres, tot èra bon per nos sosténer pas, per que èran pas eles qu'avian agut l'idèa los primièrs ... en tot legir la Josiana Ubaud ai constatat qu'èra una malautia plan espandida de l'occitanisme. Espèri que ne garirem.

Car Joan Marc, fin finala soi content de veire qu'en defòra de ta cronica setmanièra Jornalet consagra d'unes articles al rugbi de tretze o de quinze ... atal "lo pòble occitanista" descobris un pauc mai que non pas a l'epòca de "l'Associacion occitana pel retorn de la finala dins lo sud" que los dos rugbis fan partida de la nòstra realitat nacionala occitana.


  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article