CAPÇALERA: OPLO Licèu
CAPÇALERA2: IEA-AALO

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 29 de novembre

Joan-Marc Leclercq

Dimars, 13.4.2021 03h00

Los fausses anglicismes


Comentaris 15 comentaris    
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (11 vòtes)
carregant En cargament





Es interessant d’espiar com cada lenga resistís o reagís a l’omnipreséncia deus mots angleses (o globish) dens lo mitan professionau o jornalistic. Segon son estructura o son grad de capacitat de creacion, cada lenga guardarà son originalitat … o pas.
 
L’exemple mès simple es lo deu mot computer. Lo japonés l’adoptat d’un biaish fonetic dambe コンピューター [Konpyūtā], que benlèu un anglofòne reconeisheré pas obligatòriament a l’escota, quan lo chinés creèc lo mot 电脑 [Diànnǎo] que vòu díser “cervèth electric” (电 = electricitat 脑 = cervèth).
 
Si lo catalan e l’espanhòu an causit la solucion latina ordinador e ordenador, l’italian, mès anglicizat, a cedit a computer quan lo portugués a creat lo mescladís risolièr computador. De notar tanben lo roman dambe son drin susprenent calculator, e lo prèmi de la concision reveng au suedés dambe dator que m’agrada fòrça.
 
Mes existís un nivèu superior a l’acceptacion de mots anglosaxons, es lo de’n crear autes que son quitament pas en usatge ni dens las isclas britanicas ni aus USA. Lo siti La culture générale n’a trobats 41 en francés. N’an hèit la lista. Podèm doncas comparar dambe l’usatge de l’occitan qu’es una lenga que resistís mès a l’envasida de l’anglés gràcia a son esperit creatiu. Vaquí doncas una seleccion personala:
 
Purmèr podèm remercar un beròi grop de mots en -ing que son sovent inventats o lavetz sonque la purmèra part d’una expression, que tot solets vòlon pas díser gran causa en anglés:
  

Brushing (blow-dry) Camping (campsite / campground) Dressing (wardrobe / closet) Forcing (-) Footing (jogging) Lifting (face lift) Parking (car park / parking lot) Pressing (dry cleaner’s) Relooking (makeover) Shampooing (shampoo) Smoking (dinner-jacket / tuxedo) Travelling (tracking shot / dolly shot / trucking shot) Warning (hazard lights, flashers).
 
L’occitan perpausa fòrça simplament las reviradas:
 
Brossatge, campatge, vestider, lo tot, corruda, tibapèth, parcatge/pargue, netejader, cambiamustra, lavacap, vèsta de serada, plan sus via, lutz de destressa (en francés tanben).
 
Puèi lo dusau grop es lo deus mots en -man e -woman qu’existissen pas tanpauc:
 
Perchman (boom operator) Recordman (record holder) Rugbyman (rugby player) Tennisman (tennis player).
 
Mercés a sas numerosas terminasons (-aire, -ista, -ador) l’occitan fòrma aisidament:
 
Perjaire, recordaire, jogador de rugbí, tenista.
 
E vaquí qu’arriba una tièra de mots que cadun per aicí crei de la lenga de Shakespeare mes qu’ac son pas brica:
 
Baby-foot (table football / table soccer) Baskets (sneakers) Catch (wrestling) Open space (open plan) Pin’s (lapel pin / enamel pin) Pompom girl (cheerleader) Slip (briefs).
 
L’occitan se trufa de tot aquò dambe:
 
Butabala de taula, solièrs d’espòrt, luta liura, burèu obèrt, espingleta, clapateras, culòta.
 
De notar tanben los risolièrs “Book” que los anglofònes disen portfolio (!), lo mot de soca gascona “Caddie” (trolley / shopping cart) vengut de “capdèth” (èi escrit un article suu caminament mondiau d’aqueste mot) e l’inexplicable Talkie-walkie qu’es en vertat walkie-talkie.
 
Dens un filme de Woody Allen, vesoi un còp que l’expression anglesa the daylies èra revirada “les rushes”.
 
Lo nivèu de penetracion deus anglicismes dens una lenga seguís reglas que son pas fòrça regularas. Se lo francés n’es victima, se lo shuc de “canneberge*” es vengut cranberry sus la botelhas, se lo “doubeurre[1]” estoc abandonat per butternut, la lenga de Coluche a totun resistit per çò qu’es de l’embarrament, sia “confinement”, que fòrça paises sequenon an adoptat devath la fòrma lockdown.
 
Çò qu’es meslèu rassegurant, es que, a còps, anglicismes pòden desaparéisher deu vocabulari. En tot huelhetar un vielh diccionari, èi trobat los mots macadam o macintosh (per un manto de ploja) qu’èi pas ausits dempuèi … longtemps.
 
 
 
[1] Èi pas trobat de revirada en occitan d’aquestes plantas.





abonar los amics de Jornalet




publicitat
BANER2: OPLO liceu



Comentaris

15 d'abril 17.46h

Butabala es d'aquestas invencions de neolocutors de bona intencion mas mal fargadas e folclorizsntas. Lo mons e lo Mons dison FOTBÒL.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 17.41h

Avètz tòrt... tota l'America ispanofòna o lusofòna emplèga Computador(a), mot ben format, qu'es un latinisne emai foguèt fabricat en anglés. Ordinator es una adaptacion francesa.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

15 d'abril 17.36h

#10 eXplica, s'escriu Explicar


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 11.49h

#7 Mentre l'italian, eu, quora emplega un anglicisme (un americanisme), consèrva una prononciacion mai vesina d'aquela d'origina.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

14 d'abril 09.49h

#6 Mercés plan per aquestes detalhs tecnics e judicioses.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 21.50h

#9 esplica etimologica

Pescaire (ex-cas subjèct < pescàtor (nominatiu)
Pescador (ex- cas regime) < pescatóre (acusatiu)
Ambedós fan doblon.

Lavador < lavadoir < lavatòriu*
Lavadoira < lavatòria (feminin)
Cf gascon : lavadèr (< lavatàriu*)

Obrièr, obrièir, obrèir, obrèr(à) < operàriu(-a)
Obrador < obradoir < operatòriu*
O gascon obradèr


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 14.33h

Doas remarcas:
- Dins mon vilatge, Florentin, avèm un" city park", pichonèl benlèu ; mas aquò rai..., mancava d'un airal agradiu per far s'amusar los dròlles e los jovenòts;
Per l'inauguraucion ... pensèri un moment que lo conse s'anava desmargar las maissas per ensajar de prononciar coma cal (respècte a una lenga dominanta..) lo mot famós de "city park". D'aquel temps qu'un amic inglés que demòra al vilatge se risiá, non tant per l'accent del conse, que pel fach qu'aquel mot è... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 14.12h

Jargonejar en anglés es marca de qualitat d'iniciat en quin maine que siásque, e donc d'auctoritat en mestior d'opinion. La complexitat se conceptualiza e se pensa en anglés.
Aquell jargon se compartissìs entre gents iniciats naturalament delai l'as frontièiras.
Es un signe d'educacion superiora que'n va de mai dambe l'accent de la classe se-volent dirigenta.


Valora aquest comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 11.31h

Tots aquests anglicismes són absorbits per la pronunciació francesa que els assimila.


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

13 d'abril 10.14h

Señor

Lo "catch" en francés fa puslèu referéncia dins l'usatge al "professional wrestling" - la lucha professionala que lo luchaire fa d'espectacles per viure de l'exercici de la lucha - que non pas a la "lucha liura" qu'es en america del nòrd considerada puslèu coma "amateur wrestling".

De mai, per l'america del nòrd, un "catcheur" dins l'idèia d'un luchaire que son especificitat seriá d'agafar sos adversaris s'apèla puslèu a "grapler".

A "catcher" sembla d'èsser un tèrme reser... Legir la seguida


Valora aquest comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -tots
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament

  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas aqueles comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: OPLO liceu

Perfil

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq logo rss

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

mai d'informacions

contactar l'autor

Categorias

Las mai...


Mai d'articles

Archius




D'autres articles


Jornalet, gaseta occitana d'informacions