Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Vaccinacion e estela jauna

Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Dens las purmèras manifestacions contra las decisions de Macron deu 19 de julhet apareishón escritèus suus quaus èran comparats lo passaclau sanitari a l’estela jauna impausada aus Jusius pendent l’aucupacion alemanda (1940-1944).
 
Aquesta comparason butèc mantunas personas de bona fe (en particular Joseph Szwarc, un rescapat deu Vel d’Hiv’), mes uns mèdias ne profieitèn tanben per ne hèr lo subjècte màger, en tot evitar de parlar de la mira de las manifestacions e denonciar çò qu’èra pas, fin finala, que lo hèit de quauques manifestants. Mes aquò’s pas una nautat.
 
De mon costat me soi dit a la debuta qu’èra pas qu’una comparason esculada mantuns còps, dempuèi lo famós “CRS = SS” de mai de 1968. Una mena de reductio ad Hitlerum aisida que traís una manca d’imaginacion e que s’amerita un punt Godwin. Qui, un jorn, devath un truc de malícia dabans çò que’vs sembla un abùs de poder, a pas jamès tractat quauqu’un de nazi? Comparason es pas rason, mes es meslèu costumèr.
 
Comprengui que l’evocacion de la Shoah es quicòm que hè tornar patidas vecudas o eretadas e las reaccions estón vivas.
 
Puèi, en tot me brembar la cronologia deu regime de Vichèi, me soi dit que los qu’avèvan escritas las pancartas s’èran enganats istoricament, mes comprengoi çò que’us avèva traucat lo cap. Perdequé?
 
Quan las purmèras leis antijusivas son promulgadas, sèm plan un an e mieja abans las arrestacions e sustot las deportacions. Lo monde son destimborlats per la des·hèita e Pétain, qu’es considerat com un “sauvaire de la nacion”, gaudís d’una mena de pseudolegitimitat, que la majoritat deus deputats, elegits deu pòble, l’an balhats los plens-poders. Una majoritat de Franceses, per malastre, l’an hidança.
 
Las purmèras leis racistas passan entre indiferéncia e sentit que de tot biaish aqueste brave òmi hè tot çò de possible peu ben deu país. N’i pas qu’un tropet que compren de tira l’ignominia de la situacion.
 
Pauc a pauc lo Jusius son hòrabandits d’uns mestièrs, d’estudis, de lòcs publics, de restaurants, d’estanquets, etc … E l’impausicion deu pòrt de l’estela jauna podoc passar lavetz com un biais fin finala mès practic de conta-rotlar eficaçament que non pas de demandar los documents a cadun. Tot aquò hasèva logica dens lo cap de los qu’avèvan pas l’esperit resitent de l’epòca.
 
Es de mau comprénguer uèi lo dia, que coneishèm tota l’istòria de la Shoah, mes a l’epòca la propaganda estatala hasèva un tau trabalh qu’aquestas holias son estadas percebudas per la majoritat com quicòm de quitament necessari. Creada peus nazis, l’imageria sanitària èra sovent utilizada dens las campanhas antisemitas e un vocabulari medicau sovent emplegat.
 
Las estelas jaunas de las manifestacions, s’èran mauagidas, hasèvan meslèu allusion a aquestas interdiccions socialas que non pas a las deportacions de cap aus camps de concentracion.
 
D’un aute costat, fòrça monde, en dehòra tanben deus quites manifestants, se chepican d’un autortarisme de la part deu president deu quau sabèm lo punt de partir mes pas de cap a on vam. Quan Vichèi edicta sas leis racistas en octobre de 1941, degun ac sap pas tanpauc. Italia, Espanha e Bulgaria son aligadas d’Alemanha, mes lors leis antijusivas son mens hòrtas, qui sap sus quin modèle lo vièlh marescau se va arrengar?
 
Es doncas sustot un chepic que s’exprimís.
 
Çò que’m susprengoc dens la manifestacion seguenta de Tolosa, lo 24 de julhet, èra la diversitat sociala representada, en dehòra deus manifestants costumèrs qu’èran pas presents, una mescla de “Sénher Totòm”. E l’eslogan màger èra aqueste còp: NO PASS-aràn.
 
Benlèu de qué daubrir un aute debat …
 
 
 
 
 
abonar los amics de Jornalet
 
 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Joan-Marc Leclercq
13.

#12 Solide qu'as rason, la diferéncia es la causida.
Après, se n'ia qu'an pauc deu virus, dautes an paur deu vaccin, es mauaisit de jutjar.

Mes la tòca de l'rticle èra de díser qu'una mesura discriminanta atau (lo de cap aus Jusius) es pas percebuda a la debuda coma tala, e que, s'estirèm lo temps, l'ignominia se harga pauc a pauc e pas d'un sol còp, d'un biaish que lo monde se'n renden pas totjorn compte. Sovent, lo monde qu'an pas conegut lo periòde se demandan fòrça mès tard : "Mes com an pogut deishar hèr aquò ?"
Se pòt tanben raproishar deus ensags nuclearis en Polinesia, jo qu'èi conegut l'epòca, me brembi deus discorses rassugurants que disèvan que risacava pas ren.

  • 4
  • 2
Franc Bardòu
12.

Per respondre a l'autor de l'article, la diferéncia fondamentala entre las leis anti-josièus e la lei anti-non-vaccinats me sembla de las fondamentalas. Los pretenduts "josièus" (rapèli que s'agís d'una confession) victimas de las inicas leis anti-josièus (e mai foguèssen estats atèus) non an pas jamai causit d'aver agut los aujòls qu'an aguts. Totun èra çò que lor èra fin finala reprochat, e es per aquò sonque qu'èran condamnats, secutats, exterminats.

Mentre que los anti-vaccinacions CAUSISSON plan liurament de non se far vaccinar, e donc de demorar potencialament vectors de la propagacion virala potencialament letala, deliberadament. Çò assimilable a un foncionament cirminal… (e mai aiçò demorèsse per partida discutible, plan segur).

Donc, non podèm donc pas comparar las doas leis, me sembla ni al plan pragmatic, ni mai al plan etic.

Çò que non lèva res a la mença anti-democratica que constituís aqueste contròtle sempre mai fòrt e sistematic de las populacions, que non pòdi res mens que denonciar ni condamnar. E donc me jonhi a l'autor per far part, eufemisticament, del mieu "chepic". Far despuèi lo ministèri Valls que, tot comptat er rebatut, soi vivament alarmat del securitarisme ambient, siá disent, actualament sanitari, mas clamrament malsanitós. La santat a l'esquina plan larga, al plan etic.

  • 12
  • 4
Franc Bardòu
11.

#9 France Info es *gauchiste,… tant coma ieu soi fau monge cistercian, o mai domengan, tè !

Mas al mens, non mancatz d'umor !

  • 12
  • 3
Batko
10.

#9 Sia es de se trufar, sia, s'es seriós, es pas seriós :-)
A France Info cada matin i a un convidat que hè propaganda per la vaccinacion per totis donc aus dròlles pichons.
Mes benlèu èra una trufandisa, non pas ?

  • 1
  • 2
complotiste maishant
9.

#8 france info es complotiste, a mei d'estar gauchiste. votatz macron contre las fake news e contre los obscurantismes ideologistes.

  • 0
  • 7

Escriu un comentari sus aqueste article