Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Opinion

Personalitats (1)

G. Bush
G. Bush
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions
Lo nòste rugbi ei un art, solide, mès tanben ei un jòc. A l’ora deu professionalisme, qu’èm acostumats de véser monde peus quaus la veishiga ovau ei un utís de tribalh e lo camisòt un sajon o ua shamarra de bordalèr. S’aquestas estelas deus prats aucupan màgerment los telons deu hinestron lo dissabte de vrèspe, ne cau pas totun desbrombar totis los qui garrimbejan lo dimenge en cauças cortas sonque entà la glòria e pas nat pic. Amators qui an d’autas cuentas entà’s ganhar la vita que de plantar ua veishiga darrèr ua puta de linha blanca.
 
Au demiei d’aqueste monde, podèm citar los qui s’i son escaduts dens un maine diferent e deus quaus la vita ovau estoc amagada per ua celebritat a l’endehòra de las mesclanhas e de las tumadas mascludas mès corrèctas. Revista de celebritats mès jogadors desconeishuts:
 
 
Nelson Mandela
 
Començam per un aumenatge au qui passèc 27 ans embarrat dens las càrcers de l’Apartheid e qui ei lo pair de la Nacion Arcolan. Se lo son caminament de jogador estoc deus discrèts e ne neuriscoc pas la cronica, lo son ahuegament entau rugbi que’u mièc, un bèth dia de 1993, de sauvar l’equipa emblematica deus Springboks condemnada a la desapareishuda per un Comitat Esportiu d’Africa deu Sud largament dominat per l’ANC, partit de la majoritat negra. Gràcia au son varal e a la soa eloquéncia, que convençoc los sòcis deu comitat d’evitar ua provocacion qui auré podut estar l’encausa de frustracions e de violéncias inutilas. Duas annadas mei tard, la medisha equipa deus Boks ganhèn la Copa deu Monde dabans un president portant las soas colors dens un estadi multicolòr estrambordat per l’eveniment.
 
 
Ernesto “Che” Guevara
 
Vaquí solide la persona mei inatenduda au pè deus paus. Coneishut per sa vita de revolucionari professionau fumaire de cigarros, l’Argentin, vasut a l’encòp icòna de la susmauta joenina e simbèu deu commerci deus camisòts avoc totun ua existéncia abans l’escaduda de la revolucion cubana de 1959. Naishut a Rosario, estoc purmèr contra ua maishanta asma que’s devoc bàter. Armat d’ua volontat de hèr, que decidiscoc, a maugrat de l’avís negatiu deu son pair, de hèr au rugbi a Córdoba on los pairs avèvan mudat. Cau díser qu’aquesta vila de Córdoba ei ua plaça hòrta de l’espòrt qui balhèc un bon pialat de Pumas a l’equipa nacionau, au demiei deus quaus lo Hugo Porta. Sa passion entà la veishiga que’u mièc tanben d’entinoar ua revista suu subjècte qui s’aperava Tackle! Pr’amor deu son estile de jòc meilèu tinhós, l’estermèr estoc enchafrat Fuser (Pronociar “fossèr”), contraccion de Furibundo Serna, lo son nom sancèr estant Ernesto Guevara de la Serna. De notar que lo son pair, Ernesto Guevara Lynch, èra de soca irlandesa.
 
Puish l’Ernesto que comencèc un viatge capvath lo continent sudamerican dab ua motocicleta … E çò de mei entrèc dens l’istòria.
 
 
George W. Bush
 
Dens un estile drin diferent, que trobam un ancian president deus Estats Units, invador d’Iraq (162.000 mòrts segon l’Iraq Body Count o 655.000 segon The Lancet) devath la desencusa de possession d’armas de destruccion massiva e benlèu co-organizator d’esglachadas d’avions dens bastidas bessonas segon lo filme Loose Change e ua associacion d’arquitèctes e d’ingeniors. Totun, se parlava d’eth a perpaus d’un aute espòrt, lo football american, que practiquèc “shens de casco” segon los sons descridaires. Hascoc au rugbi pro longtemps e estoc sòci de l’equipa junior e senior de l’universitat de Yale. Sus l’imatge, que’u podètz véser fidèu a çò qui estore son estile politic dens l’arena internacionau, de saber en balhar a un adversari un patac deus peluts au contra de las règlas mei elementàrias de cortesia.
 
 
Jacques Chaban-Delmas
 
Vaquí un còp de mei un politician, mès qui eth, n’estoc pas jamei president. Candidat malestruc de la dreta e tradit per sòcis deu son pròpri partit (Deus quaus l’inefable Jacques Chirac) a la eleccions presidenciaus de 1974, que balhèc naishença a un ajectiu navèth: estar chabanizat. A despart d’aquò, que seguiscoc totun ua carrièra politica de las longas e que plenhèc numerosas foncions: collaborator deu govèrn de Vichèi, resistent (Jacques Delmas preng lo chafre “Chaban”), generau de brigada, cònsol de Bordèu (48 annadas!), ministre de causas de totas, tres còps president de l’amassada nacionau e capministre de Jòrdi Pompidor. Sa declaracion de candidatura, lavetz que lo president acabava de defuntar e mentre l’amassada nacionau n’èra enqüèra a l’aumenatge funèbre participèc a sa chabanizacion.
 
En mei d’aquera vita plan polida, l’òmi estoc un vertadièr esportiu qui’s hascoc arremercar dens duas disciplinas a l’encòp: lo tenis e lo rugbi. Quitament se ganhèc la part màger deus sons títols de tenis dens la categoria veterans, çò qui pròva plan la vitalitat deu personatge, qu’avoc ua carrièra de rugbi beròia a la Liberacion quan joguèc en seleccion nacionau com estremèr esquèrre après uas sasons au CA Beglés. L’estadi d’aqueste club, uei lo dia, pòrta lo nom de Chaban-Delmas.
 
 
Jacques Chirac
 
L’òmi politic, o meilèu la bèstia politica, dejà citada meu haut ei un mistèri. Ne parli pas de sa vita publica, ni de son estrategia de conquesta deu poder, ni de sa vision de la societat, mès de la soa participacion a l’equipa de Briva. Uas biografia que’u dison tresau linha n°8 de l’equipa de Briva (Benlèu resèrva, benlèu junior?) d’autas n’ac citan pas brica, e de tot biaish pas cap document veng confirmar quauquarren qui n’ei pas benlèu qu’ua rumor, ua legenda urbana, la Dauna Blanca o l’aranha deu ioca deu rugbi corresian. Se un legedor deu Jornalet a un element de responsa, “escríver a la redaccion qui transmeterà”, com se disèva abans.
 
Se calèva reténguer ua sola citacion de l’artista, seré shens de dobte aquera: “Lo men nom d’ostau a per origina la lenga d’òc, la deus Trobadors, doncas la de la poesia.” Ne podèm pas díser qu’aqueth declam d’amor a la lenga estoc seguit de hèits, benlèn qu’aquò n’ei pas qu’esperit plasent corresian …
 
 
Yoshirō Mori (喜朗)
 
Pauc coneishut dens lo mitan deu rugbi occitan, aqueste japonés estoc president deu Partit Liberau Democrate e capministre de l’iscla deu Sorelh Lhevant entre 2000 e 2001. Au cap d’ua coalicion de dreta, que placèc la soa politica devath la devisa de “Renaishença deu Japon” e qu’entreprengoc ua refòrma pregonda de l’administracion centrau. Sa carrièra politica s’acabèc simbolicament quan, un còp assabentat de çò que lo batèu-escòla japonés Ehima Maru avèva estat ahonat peu sosmarin american USS Greeneville, ne voloc pas estancar … sa partida de gòlf.
 
Mès Mori ei celèbre tanben au Japon coma jogador de rugbi, e quitament hilh
 
de jogador. Que joguèc dens l’equipa de Waseda, e adara ei president de la federacion japonesa. Mentre son activitat politica, que hasèva sovent referéncia au jòc de XV: “Au rugbi, degun vatz ua estela, cadun jòga entà totis e totis jògan per cadun” o tanben “La vita e i coma ua veishiga de rugbi, ne sabes pas jamei de quin costat va arrebombir.”
 
De seguir …



 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article